Hi ha un cert consens respecte a com la tecnologia té un impacte positiu en el benestar de les persones. Són molts àmbits on els seus avenços milloren la nostra vida: productivitat, salut, logística, seguretat, comunicació, etc. Però, com la tecnologia pot millorar la vida de les persones amb mobilitat reduïda? En aquest reportatge parlem amb l’equip del projecte de Doctorats Industrials que pretén promoure els usos aplicats de la realitat virtual, augmentada i mixta per millorar la qualitat de vida de les persones d’aquest col·lectiu.
L’equip del projecte el formen l’Alicia Cañellas-Mayor com a doctoranda industrial, Laura Aymerich-Franch com a directora de tesi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i Pere Pérez Ninou com a tutor empresa i fundador de VISYON del grup Mediapro. L’Alicia sempre ha estat vinculada a les noves tecnologies i la innovació aplicades als processos d’aprenentatge, des d’un enfocament en què aquestes puguin aportar un valor a les persones, com és el cas d’aquest projecte. Ha coordinat projectes vinculats a l’aprenentatge immersiu (immersive learning), tecnologies de realitat estesa (XR), realitat virtual (VR) i realitat mixta (MR).
VISYON és una empresa que produeix contingut i experiències immersives mitjançant la creativitat i la tecnologia, que ha estat mereixedora de nombrosos premis. Una companyia que més enllà de crear experiències immersives, duen a terme recerques científiques per a comprendre com funciona el cervell humà en els entorns de realitat virtual. D’aquesta manera poden dissenyar programes de capacitació efectius, solucions pràctiques que van des de millorar l’atenció mèdica a maximitzar les experiències d’entreteniment.
El projecte de Doctorat Industrial ha pogut detectar quins són els problemes d’accessibilitat més habituals de les persones amb mobilitat reduïda, donat que no tots els espais físics reals, en general, estan adaptats de manera inclusiva completament. Gràcies a la utilització de tecnologies immersives, els usuaris amb mobilitat reduïda tenen l’oportunitat, tal com ens explica Cañellas-Mayor: “de poder “teletransportar-se” digitalment i de manera immersiva a espais o llocs de difícil accés que, potser d’una altra manera, no podrien visitar”. Aquesta és precisament una de les aplicacions que el projecte ha desenvolupat mitjançant un prototip de realitat virtual (VR): poder fer visites culturals o educatives a espais amb difícil accés.
La inclusió és un dels valors socials i humans que han determinat els objectius del projecte. Qualsevol persona, independentment de la seva diversitat (en aquest cas, diversitat funcional) ha de poder gaudir dels avenços que aquestes noves tecnologies comporten pel que fa a la societat, i han de facilitar la seva integració. Per això és necessari pensar en clau de disseny universal en qualsevol servei o producte vinculat a la XR (o qualsevol altra tecnologia), de manera que es pugui assegurar aquest dret. Pérez Ninou, com a tutor del projecte, ens comenta el gran potencial de les tecnologies de comunicació virtual “per facilitar les condicions d’igualtat laboral, educativa i social per col·lectius que han patit certa discriminació a causa de les limitacions fisiològiques”.
Però els reptes que ha d’afrontar l’aplicació d’aquestes tecnologies són diversos, malgrat que el més immediat és arribar al públic de manera molt més generalitzada. El metavers, el món digital al qual s’accedeix a través tecnologies de comunicació virtual, creant interaccions similars a la que tenim en la realitat, impulsarà exponencialment aquest tipus de formats immersius. Cañellas-Mayor ens explica com percep una “major implicació de les empreses a l’hora d’utilitzar o oferir solucions vehiculades amb aquest tipus de tecnologies”.
Un dels objectius secundaris de la recerca que porta a terme el projecte és precisament sensibilitzar al sector de la tecnologia de realitat estesa en aspectes vinculats a accessibilitat i el disseny universal. Segons Pérez Ninou “encara s’ha de treballar molt per eliminar les barreres actuals de la tecnologia”. És el cas del prototip de plataforma de Realitat Virtual que han desenvolupat en el marc d’aquesta recerca, que permet configurar diferents aspectes mitjançant diverses funcionalitats adaptades a les necessitats físiques de cada usuari/ària. Un d’aquests aspectes és la possibilitat d’activar un sistema de panoràmica extra, que possibilita poder visualitzar un entorn 360° de manera més assistida a aquelles persones que no tinguin rang de mobilitat cefàlica. La finalitat principal és doncs aconseguir que aquestes tecnologies permetin a persones amb mobilitat reduïda accedir de manera immersiva a espais de difícil accés que, per exemple, no es poden adaptar arquitectònicament. Cañellas-Mayor ens avança l’ús de la telepresència mitjançant drons: “una de les experiències del prototip VR que hem desenvolupat ofereix la possibilitat de veure en vídeo 360º des d’aquesta perspectiva”
El projecte també ha servit per detectar altres possibles usos, des d’utilitzar aquestes tecnologies per a visibilitzar la realitat del col·lectiu a la resta de la societat de manera immersiva, realitzar videoconferències immersives 360°, controlar entorns domòtics del domicili, fins a poder practicar activitats d’estimulació i processos d’aprenentatge o de rehabilitació. En definitiva, un conjunt de tecnologies que possibiliten el creixement personal i de satisfacció del col·lectiu difícilment igualable a altres solucions, tal com ens comenta Cañellas-Mayor: “fins i tot l’ús d’aquestes tecnologies pot comportar que una persona se senti més inclosa en el seu entorn/societat, fet que reforça la seva autoconfiança o autoestima i repercuteix positivament en el seu estat/benestar emocional”. Fins a arribar al desenvolupament del prototip VR amb funcionalitats adaptades, s’ha fet una important anàlisi dels dispositius de realitat estesa actuals en el mercat. Així mateix, s’han fet diverses entrevistes a experts que treballen amb o per al col·lectiu de persones amb mobilitat reduïda, incloent-hi persones que directament formen part del col·lectiu.
La psicologia i la pedagogia també tenen molta rellevància a l’hora d’implementar aquesta tipologia de projectes vinculats a aquestes tecnologies, segons els objectius que es marquin. Però és potser l’ètica una de les disciplines que sempre han d’estar presents quan s’investiga amb persones, “sobretot quan hi ha involucrada un vessant experimental, com és el cas del nostre projecte” ens comenta Cañellas. Tots els procediments desenvolupats durant la recerca, com els estàndards ètics o la protecció de dades personals dels/les participants, han contribuït d’alguna manera a la millora dels resultats de la recerca.
La recerca col·laborativa entre l’acadèmia i el sector privat són la base del Pla de Doctorats Industrials, una col·laboració necessària per a fer avançar el coneixement i, segons Cañellas-Mayor: “especialment en el cas de la recerca aplicada, i encara més en un àmbit com el nostre, on treballem amb tecnologies emergents que evolucionen constantment i a un ritme frenètic”. Aquesta tipologia de recerca provoca un impacte en l’aplicació de resultats, com és el cas d’alguns dels projectes a clients de VISYON, on s’han implementat part dels resultats obtinguts durant la investigació, per tal d’adaptar algunes solucions de tecnologia immersiva XR a les necessitats dels col·lectius de persones amb discapacitat.
Sobre l’experiència amb els Doctorats Industrials, Aymerich els recomana especialment en projectes de recerca aplicada en els quals és fonamental que la recerca arribi a la societat de forma directa a través d’un producte o servei: “ens ha permès aconseguir un impacte positiu sobre la societat molt més directe que el que hagués possibilitat un projecte de doctorat tradicional”. Per la doctoranda ha sigut una experiència molt enriquidora que li ha permès “adquirir nous coneixements i aprendre moltíssim durant tot el procés”, entre els quals destaca la formació complementària que ofereix el Pla en matèria d’empresa i competències vinculades: emprenedoria, transferència de coneixement, patents, entre d’altres. Un dels aspectes que també destaca ha sigut la col·laboració, durant el procés d’investigació, amb moltes empreses i professionals vinculats al col·lectiu objecte d’estudi: Fundación ONCE, Fundació Catalana de Paràlisi Cerebral, Ilunion, Grup Sifu, l’UNED, entre d’altres.
L’aplicabilitat dels resultats d’aquesta recerca s’ha vist premiada en diverses ocasions, malgrat que l’equip destaca la proposta #VRACCESMOB presentada a la 3a Convocatòria Oberta Europea (Open Call) XR4ALL. La proposta, un prototip de Realitat Virtual (VR), que Cañellas-Mayor i la Dra. Laura Aymerich-Franch han desenvolupat amb l’equip de VISYON, en el marc del projecte de Doctorat Industrial, permet visites immersives en 360° a entorns culturals i educatius. Els usuaris poden configurar determinades funcionalitats per adaptar l’experiència d’usuari a les necessitats del col·lectiu de persones amb mobilitat reduïda. I, gràcies a aquest premi, han pogut validar amb experts internacionals, tant el concepte tècnic com el model empresarial del projecte.
En conclusió, projectes com aquest permeten avançar cap a una revolució en l’accés a les noves tecnologies per a persones amb mobilitat reduïda, fins i tot es pot fer extensiu a altres col·lectius similars. Els progressos en la matèria permetran orientar en el futur qualsevol dispositiu a les necessitats específiques de cada individu. El projecte VR4ALL pretén aplanar el camí cap a aquest escenari. Però, sens dubte, l’avantatge indiscutible de la realitat virtual aplicada a la discapacitat és l’aspecte emocional. Poder experimentar certes sensacions estimula els sentits i les habilitats a l’usuari generant noves sensacions, acompanyades d’emocions, el que en definitiva permet noves formes d’aprenentatge més motivadores.
