Albert Sangrà Morer, director del Pla de Doctorats Industrials
Fa uns pocs mesos vam celebrar l’acte que tancava el 10è aniversari del Pla de Doctorats Industrials. Sota la presidència del conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, s’hi van aplegar doctors i doctores, doctorands i doctorandes, investigadors i investigadores de les universitats i centres de recerca i tecnològics, responsables de les empreses i institucions i membres de l’Administració. És a dir, tots aquells actors que tenen un paper fonamental en el desenvolupament de projectes de doctorat industrial al nostre país.
Els doctorats industrials són un exemple de política pública que estableix unes bases compartides entre l’entorn de l’educació superior, la recerca, la innovació i les empreses i les institucions per impulsar la societat del coneixement, tal com destaca el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement. Un projecte de tesi de doctorat industrial identifica una recerca que és estratègica per a una empresa o institució, però també és un model de transferència de coneixement i de tecnologia cap a la societat, que en rep i en percep l’impacte, en tant que recerca aplicada.
Actualment, ja s’han superat els 1.000 projectes de doctorat industrial, dels quals ja s’han defensat 364 tesis. Hi han participat totes les universitats catalanes i més de la meitat dels centres CERCA, a més de gairebé 700 empreses i institucions, de tota mida i naturalesa.
Després d’aquests deu primers anys, el Pla comença una nova etapa en què vol donar un èmfasi especial a la captació de projectes de tesi que impliquin l’àmbit educatiu, l’artístic i el de les humanitats. En la darrera convocatòria d’ajuts del Pla de Doctorats Industrials es van incorporar modificacions per incloure l’àmbit escolar i, en general, les administracions públiques com a entitats impulsores d’aquests projectes. Ara cal que els possibles projectes emergeixin, que es facin visibles.
En aquesta nova etapa les universitats han de tenir un paper determinant, acostant-se més als àmbits que encara no han descobert prou els beneficis que els pot aportar un doctorat industrial.
Les universitats i els centres de recerca i tecnològics han estat el pal de paller en el qual s’han consolidat els doctorats industrials. Sense la col·laboració i l’esforç de totes aquestes institucions del sistema català de recerca no hauríem arribat on som ara. Per això, també en aquesta nova etapa les universitats han de tenir un paper determinant, acostant-se més als àmbits que encara no han descobert prou els beneficis que els pot aportar un doctorat industrial.
Cal que s’acostin a l’àmbit escolar, en el qual hi ha una necessitat enorme de desenvolupar talent per investigar i fer visibles evidències que puguin informar més i millor el nostre sistema educatiu davant dels enormes reptes que s’hi plantegen. També a les administracions, que es poden beneficiar d’aquesta recerca col·laborativa per millorar els seus processos i proveir serveis que satisfacin les necessitats de la ciutadania.
Encara hi ha investigadors i investigadores a les universitats i centres de recerca que creuen que el doctorat industrial és aliè a la seva recerca. Res més lluny de la realitat. En els darrers anys, el nombre de projectes que provenen de l’àmbit de les ciències socials, les arts i les humanitats s’ha incrementat entre un 6 i un 13%, però encara no hem tocat sostre, i cal continuar treballant en aquesta direcció. Hi ha moltes empreses i institucions que estarien disposades a treballar conjuntament amb les universitats per generar línies de recerca en qüestions que els poden resultar estratègiques. Si la recerca en la qual s’està treballant té capacitat d’impacte social i econòmic, segur que és susceptible d’estructurar-se en forma de projecte de tesi de doctorat industrial.
Tal com assenyala l’informe La inserció laboral dels doctors i doctores de les universitats catalanes, elaborat per AQU Catalunya, cada cop més empreses i institucions contracten doctores i doctors perquè valoren el talent amb què contribueixen al seu desenvolupament. Malgrat això, encara hi ha reptes que convé enfrontar i, per tant, objectius que cal assolir en els anys que venen: l’increment de les estades en empreses i institucions de l’estranger, com un indicador clar d’internacionalització, i l’augment de la presència de dones, especialment en el rol de responsables en les empreses, les institucions i les direccions de tesi.
Universitats, centres de recerca i tecnològics, empreses i institucions estan cridats, en els pròxims anys, a donar resposta a tot un seguit de reptes al voltant dels quals s’estan posant les bases de la recerca del present i, sobretot, del futur: el canvi climàtic, les energies renovables, la biotecnologia, la intel·ligència artificial, la transformació digital… Incentivar la recerca col·laborativa dels doctorats industrials és una aposta clara per aquest futur que el nostre país i la nostra societat necessiten.
