Avaluar els coneixements dels estudiants en funció de les competències és un dels grans reptes de l’educació, que requereix que tots els estudiants estiguin capacitats per cultivar tant les competències transversals com les bàsiques. Així ens ho explica Estel Paloma, doctoranda industrial d’un projecte de recerca aplicada en l’àmbit educatiu amb l’Escola Pia Santa Anna de Mataró. Recentment, l’Estel ha estat premiada amb l’EDEN Best Research Paper Award a la 12a edició de l’EDEN’s Research Workshop per l’article “Designing an Assessment Model of Entrepreneurship Competence for the Promotion of Sustainability in Compulsory and Post-Compulsory Education”, presentat conjuntament amb les codirectores de la seva tesi Lourdes Guàrdia (professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC) i Marian Buil (Tecnocampus-UPF). Els primers resultats de la recerca que porta a terme Paloma, ja comencen a donar pistes per on s’ha d’anar per generar un model que avaluï la competència emprenedora: conèixer què vol dir la competència emprenedora, el treball en equip per part de mestres i professorat, incorporar altres agents dins l’avaluació i l’ús de metodologies actives, siguin de manera disciplinària o interdisciplinària.
Si partim de la definició extreta del Marc Europeu de Competències d’Emprenedoria (EntreComp), la competència emprenedora és la capacitat de convertir les idees en acció, idees que generin valor per a un altre que no sigui un mateix. Paloma destaca que el concepte va molt més enllà de crear empreses i Startups, fins i tot aquesta competència emprenedora té molta relació amb la sostenibilitat, també present en l’EntreComp i en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) adoptats per les Nacions Unides el 2015.
La competència emprenedora permet que si hom té una idea la pugui convertir en una acció, i que generi valor per a altres persones. Paloma creu que cal tenir persones amb aquesta competència en una empresa, però també a un ajuntament, un centre sanitari, una organització benèfica, una associació de futbol o una institució educativa. Així mateix, reconeix que un dels primers aspectes que ha treballat és el fet que el professorat desaprengui un concepte per aprendre’n un de nou: “quan els hi expliques el que vol dir la competència emprenedora, llavors diuen Ah, però això ja ho fem!, i clar que ho fan!, però el que passa és que no s’hi han fixat, no saben quines poden ser les evidències, no saben avaluar aquesta competència, senzillament perquè no s’han posat les ulleres adequades, no posen la mirada en aquesta definició”.
"La competència emprenedora permet que si hom té una idea la pugui convertir en una acció, i que generi valor per a altres persones"
El projecte de doctorat industrial en qüestió neix a partir de la participació de la UOC i Escola Pia de Catalunya, juntament amb altres socis, en el projecte europeu CRISS sobre la certificació i avaluació de la competència digital. El projecte CRISS (Certificacion of digital competences in Primary and Secondary Schools) impulsat per la Unió Europea, pretén facilitar als alumnes de primària i secundària la certificació dels seus èxits en competències digitals, establint una plataforma digital per obtenir, avaluar i validar les capacitats digitals als centres d’ensenyament secundari.
En aquest context, l’Escola Pia de Catalunya, institució responsable del projecte, parteix de la seva missió de canviar el món a través de l’educació. A aquest efecte, s’ha associat amb la UOC per dur a terme projecte de recerca col·laborativa que pretén demostrar com els estudiants de primària i secundària poden augmentar la seva sensibilitat cap a la sostenibilitat, un valuós instrument per abordar els problemes del seu entorn, i també augmentar el seu compromís social quan participen en un programa que fomenti les capacitats emprenedores i les dynamic capabilities®. Antoni Aguilar, director de l’Escola Pia Santa Anna Mataró i tutor del projecte, reconeix que hi ha poca investigació en educació arrelada a la realitat de les escoles: “tenim la ferma intenció de continuar provocant vincles entre la Universitat, la investigació i la realitat del dia a dia de l’escola en tots els seus àmbits”. La recerca en aquest àmbit, segons Aguilar, ha d’anar orientada a equips professionals docents que avancen junts i milloren de manera conjunta: “l’educació no és cosa de persones individuals que ensenyem a la nostra aula”.
Segons l’equip del projecte el repte més immediat que té l’escola respecte a les competències emprenedores és precisament entendre-la, incorporar-la i que l’alumnat la pugui desenvolupar a l’aula amb naturalitat, però també cal trencar algunes barreres i prejudicis a l’hora d’entendre que és i on aplicar la competència.
"La contribució d’aquesta recerca tindrà un impacte clar en la transformació educativa, és un model completament transferible a altres escoles i a altres competències transversals”
Des de la universitat, la directora de la tesi Lourdes Guàrdia i membre del grup de recerca Edul@ab de la UOC ens explica com, després de col·laborar amb l’Escola Pia durant tres anys en el projecte CRISS, els va portar a identificar l’oportunitat de replicar de manera similar el treball que s’havia fet amb la competència digital a la competència emprenedora: “l’impacte del projecte va ser tan important, que vam valorar que podria ser una molt bona oportunitat poder-ho fer també amb una altra competència transversal”. Així doncs, l’objectiu és generar un model per avaluar la competència emprenedora en el currículum escolar per al foment de la sostenibilitat a l’educació obligatòria i postobligatòria. De la mateixa manera ho entén Paloma, quan afirma que “avaluar competencialment és un dels grans reptes de l’educació, i avaluar competencialment vol dir ajudar a tot l’alumnat a desenvolupar totes les competències, siguin transversals o no”. Malgrat això, el projecte també té com a objectiu dissenyar una competència emprenedora integrada en el disseny curricular escolar perquè els equips docents no treballin de manera aïllada: “les competències són un conjunt d’habilitats que han de permetre saber com resoldre problemes o actuar en diferents contextos que no requereixen només el domini d’un coneixement específic”, ens explica Guàrdia.
L’avenç més destacable del projecte és implementar una proposta de model d’avaluació dins de les tasques habituals que es proposen per tal de dur a terme una competència transversal com l’emprenedora. Paloma ens explica com les competències transversals sovint ningú les identifica dintre de cap disciplina, i acostumen a no avaluar-se de manera sistemàtica com altres competències: “això fa que hi hagi dificultats per trobar indicadors on fixar-se i evidències per poder conèixer si l’alumnat ha desenvolupat o no aquesta competència”. El cert és que hi ha molt poques referències científiques de models de la competència emprenedora a l’educació obligatòria i postobligatòria. Guàrdia reconeix que a la contribució d’aquesta recerca tindrà un impacte clar en la transformació educativa: “és un model completament transferible a altres escoles i a altres competències transversals”. L’impacte que pot generar aquest projecte en la societat ve de la mà dels mateixos estudiants qui, gràcies a l’aplicació d’aquestes competències emprenedores esdevenen ciutadans més sensibles a la sostenibilitat tant en el que és social, com amb el que és econòmic, com amb el tema mediambiental, i més sensibles al que passa al seu entorn.
La recerca col·laborativa que permet el model del Pla de Doctorats Industrials ha permès teixir complicitats entre l’Escola Pia i la UOC, però també ha permès a la doctoranda aprendre del rigor científic d’una investigació per a una tesi doctoral i aterrar-la a l’escola. Aguilar, des de l’Escola Pia, lamenta que no és habitual tenir canals entre la recerca acadèmica i l’escola: “si això fos habitual tindríem dades sobre l’impacte de les nostres pràctiques i ens permetria ser més eficients a l’hora d’introduir millores”, i aquest projecte vol trencar aquesta dinàmica. En la mateixa línia, Aguilar reconeix que tenir una persona investigant “comença a introduir una cultura del rigor, l’impacte i la reflexió que ara mateix no tenim prou integrada”.
Respecte a les expectatives de l’equip, val a dir que van dirigides a què el professorat, participant dels pilots del projecte, puguin fer escalables a altres competències transversals les eines, els instruments i les guies: “podrien incorporar el model en altres competències en el currículum habitual” afirma Paloma. A llarg termini aspiren a fer que el model es pugui estendre, per fases a tota l’escola, i a altres escoles.
L’experiència amb el Pla de Doctorats Industrials ha sigut molt satisfactòria pels membres de l’equip del projecte. Des de l’Escola Pia afirmen que els ha ajudat a crear vincles amb la universitat i la recerca. Paloma entén que perquè un país pugui avançar necessita ciència bàsica, però si aquesta ciència no arriba a mercat, no té sentit: “hauria de ser una política de país, i en aquest cas ho està essent des dels doctorats industrials pel que fa a ciència aplicada, però les dues, bàsica i aplicada, haurien de desenvolupar-se al mateix ritme”.
