Les platges són un reclam turístic i un motor per al desenvolupament econòmic de Catalunya. Tanmateix, els serveis de salvament i socorrisme no han avançat gaire en els últims vint anys i moltes platges plenes de turistes no compten amb vigilància. Actualment, a Catalunya no existeix un sistema integral de salvament i socorrisme, que estigui coordinat i gestionat per una mateixa entitat. Això es combina amb una notòria mancança d’informació precisa i coneixement profund de les necessitats reals del territori en relació amb els serveis de vigilància aquàtica.
A Catalunya, la seguretat dels usuaris de les platges és responsabilitat dels ajuntaments. No existeix una llei que determini quants recursos humans o materials s’haurien de destinar a les platges, per la qual cosa la distribució dels recursos varia en funció de la capacitat econòmica de cada consistori. Catalunya té gairebé 700 km de platges, repartits en 70 municipis, amb més de 500 platges.
La recerca col·laborativa entre l’empresa Auditek i la Universitat Rovira i Virgili ha permès desenvolupar eines i models per a platges més segures i serveis més eficients per a tots els usuaris. Per entendre l’objectiu d’aquest projecte de Doctorat Industrial cal que imaginem que ens trobem en una platja molt concorreguda del litoral català. Si hem de coordinar el servei de salvament i socorrisme d’aquesta platja… Quantes torres de vigilància col·locaríem? A quina distància de l’aigua? Quants socorristes? A quina distància entre ells? Així doncs, el projecte Platges Segures té com a finalitat respondre a aquestes qüestions (i altres) mitjançant una fonamentació basada en dades científiques.
El projecte de millora dels serveis de salvament i socorrisme a les platges catalanes neix de la inquietud de Pablo Martin, el doctorand industrial del projecte, per tal de fer una aportació científica a la gestió de la seguretat en les platges. L’impuls del Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics (GRATET) de la Universitat Rovira i Virgili, juntament amb la col·laboració de la Universitat de Múrcia, ha permès concretar aquesta iniciativa.
El projecte s’inicia el 2020 amb un exhaustiu estudi descriptiu dels serveis de salvament i socorrisme de les més de 500 platges catalanes del litoral català. Amb la informació recopilada, es treballa en el desenvolupament de variables i models de gestió d’aquests serveis. L’aportació més significativa d’aquesta recerca és la integració d’un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) en la gestió de la informació que es genera a les platges.
A través d’una representació cartogràfica, es poden analitzar les dades de manera més precisa. Per exemple, mitjançant la representació en un mapa de calor es poden identificar els punts amb més incidències. Aquests mapes de calor són una eina que fa visible la densitat d’incidències en temps real, permetent una resposta ràpida i precisa.
Amb l’ajuda de la geolocalització, aquests mapes revelen les zones crítiques “calentes”, facilitant la tasca dels gestors en contraposició a l’ús de tradicionals llistats d’incidències. Aquesta innovació promet revolucionar la manera en què els 70 ajuntaments del litoral gestionen les seves platges.
Els resultats de la investigació del projecte Platges Segures serveixen a l’objectiu de permetre un dimensionament dels serveis de socorrisme basat en proves científiques. Les proves científiques es poden utilitzar per assignar recursos i desenvolupar models de vigilància basats en l’ocupació o la densitat d’incidents. També el projecte ha introduït eines com l’aplicació “infoplatges” que permet georeferenciar les incidències i amplia les possibilitats d’anàlisi de dades. Aquesta nova eina proporciona informació detallada com ara densitats, distàncies, temps de resposta i relació d’incidències amb els mitjans. L’aplicació ja es fa servir en algunes platges, i la seva adopció pot millorar significativament els serveis de socorrisme.
Com qualsevol projecte de recerca hi ha reptes a superar, que estimulen el mateix procés d’investigació. En aquest cas el primer repte consisteix a assolir una normalització centrada en la utilització de cada platja i no en les capacitats financeres dels municipis. Per aconseguir-ho, és crucial crear models basats en dades. Actualment, els fons destinats al socorrisme a les platges estan més associats a la capacitat econòmica dels municipis que a les necessitats reals de la platja. Com a conseqüència, les platges d’alta ocupació dels municipis més petits no tenen serveis de socorrisme. El repte següent consisteix a avançar en la implantació d’instruments tecnològics que proporcionin les dades essencials per idear solucions més eficaces, adaptades a l’evolució de les circumstàncies de les platges.
