
Cada any, centenars de famílies arriben a l’Hospital Sant Joan de Déu amb l’esperança de trobar un tractament per a formes de càncer infantil altament agressives. En alguns casos, aquestes esperances xoquen amb una realitat científica complexa: la dificultat d’aconseguir que els fàrmacs travessin la barrera hematoencefàlica i actuïn eficaçment contra els tumors cerebrals pediàtrics. En aquest escenari d’alta exigència mèdica i científica, s’emmarca el projecte de doctorat industrial de Clàudia Resa, desenvolupat entre Gate2Brain i el grup de recerca en Tractament del Càncer Pediàtric de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD – UB).
El seu projecte se centra en l’avaluació preclínica d’un innovador sistema d’alliberament de fàrmacs basat en pèptids llançadora, concretament el MiniAp-4, amb l’objectiu de millorar la capacitat de fàrmacs quimioterapèutics per arribar al cervell i actuar sobre tumors fins ara intratables. A través d’aquesta tecnologia, la recerca vol fer un pas decisiu cap a l’aplicació clínica, aportant solucions a pacients que avui no tenen alternatives terapèutiques viables.
En aquesta entrevista, comparteix amb nosaltres la seva experiència com a doctoranda industrial en un entorn científic altament especialitzat, explica les fites assolides al llarg del projecte i reflexiona sobre el valor de la recerca aplicada que estableix ponts entre l’acadèmia i l’empresa per transformar el coneixement en esperança clínica.
– Què investigues al teu doctorat industrial?
– El meu projecte de tesi s’ha centrat en el desenvolupament preclínic d’un nou sistema d’alliberació de fàrmacs basat en pèptids llançadora. Concretament, hem treballat amb el MiniAp-4, un pèptid desenvolupat durant els últims quinze anys per diversos grups de recerca. L’objectiu principal ha estat conjugar-lo amb fàrmacs, específicament quimioterapèutics, que per si sols no poden travessar la barrera hematoencefàlica. Mitjançant aquests pèptids, hem comprovat si els fàrmacs aconseguien arribar al cervell i si, un cop allà, eren eficaços contra tumors cerebrals pediàtrics.
– Com vius l’etapa final del projecte?
– Per una banda, sembla que el final no hagi d’arribar mai, ja que en la recerca sempre hi ha alguna cosa més per aportar, algun resultat que complementi el que ja s’ha obtingut. Però, per altra banda, sento una gran satisfacció en veure com durant aquests quatre anys he treballat per aconseguir resultats que aporten evidència científica que el nostre fàrmac pot ser, efectivament, un candidat amb potencial futur per tractar tumors cerebrals pediàtrics.
“Estic orgullosa d'haver desenvolupat un nou sistema d'alliberació per a un fàrmac altament citotòxic que fins ara no era administrable als pacients.”
Clàudia Resa, doctorada industrial entre l'empresa Gate2Brain i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD - UB). Comparteix

– Per què vas triar el doctorat industrial?
– Quan vaig acabar la universitat, vaig realitzar el treball de final de grau al laboratori del Friedrich Cancer Center de Barcelona. Posteriorment, vaig cursar un màster sobre desenvolupament de fàrmacs. En finalitzar-lo, vaig plantejar-me si continuar en recerca o orientar-me cap a altres sectors. Llavors va sorgir l’oportunitat del doctorat industrial, que vaig considerar com una oportunitat per fer recerca aplicada. Per a mi era fonamental que la investigació en què participés tingués un impacte més enllà de l’acadèmia. Tot i que considero que la recerca acadèmica és essencial, em motivava especialment la possibilitat que els resultats del meu treball poguessin tenir una aplicació directa en una empresa i, en conseqüència, arribar a un desenvolupament clínic real.
– Quins resultats destacaries?
– Principalment, estic orgullosa d’haver desenvolupat un nou sistema d’alliberació per a un fàrmac altament citotòxic que fins ara no era administrable als pacients degut a les seves característiques fisicoquímiques. La nostra estratègia permet administrar-lo de manera segura en models preclínics, conservant la seva alta activitat antitumoral. A més, aquesta formulació és fàcil de produir a escala industrial, ja que evita l’ús de solvents orgànics que sovint limiten l’aplicació clínica. Aquest avenç ens ha permès obtenir una patent per al sistema desenvolupat. També hem pogut demostrar que aquest sistema pot transportar el fàrmac fins al cervell en concentracions biològicament rellevants, provocant una reducció significativa del volum tumoral en models animals. Aquestes dades preclíniques han facilitat la sol·licitud de l’Orphan Drug Designation a nivell europeu, un pas important que aportarà beneficis regulatoris a la companyia.
– Com ha funcionat la col·laboració entre empresa i recerca?
– La relació ha estat molt positiva i fluida, gràcies a la bona comunicació constant entre les parts acadèmiques i empresarials. Tot i que jo estava al mig, cadascú tenia clar el seu rol. Al laboratori, el meu paper era desenvolupar el projecte, mentre que des de l’empresa rebíem indicacions sobre quines línies d’investigació serien més rellevants per al seu interès comercial. Aquesta compenetració ens ha permès avançar amb facilitat, sense dificultats significatives durant tot el doctorat.

“Els doctorands industrials han de pensar sempre en l'aplicabilitat i viabilitat industrial dels seus resultats, fet que els aporta una perspectiva més àmplia i orientada cap a l’impacte real”
Clàudia Resa, doctorada industrial entre l'empresa Gate2Brain i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD - UB). Comparteix
– Què t’ha aportat aquesta experiència?
– El doctorat industrial m’ha aportat, en primer lloc, la satisfacció de saber que els resultats obtinguts tindran una continuïtat i una aplicació pràctica, possiblement arribant a futurs assajos clínics. Això ha estat un avantatge important respecte a la recerca purament acadèmica. També m’ha permès descobrir altres sortides professionals dins l’àmbit científic, més enllà del laboratori. En concret, gràcies a la interacció amb l’empresa, he identificat un interès en la part reguladora i de gestió de projectes. Durant l’últim any del doctorat, he realitzat un màster en Farmàcia Industrial i Registre de Medicaments que complementa aquest nou interès professional.
– Quines dificultats has hagut d’afrontar?
– Realitzar un doctorat comporta reptes significatius, especialment la necessitat de persistència i determinació davant les dificultats tècniques que inevitablement sorgeixen. Al principi del projecte ens vam trobar amb diversos obstacles, però gràcies a la comunicació contínua i l’experiència dels meus directors de tesi, tant a nivell clínic com de desenvolupament de pèptids, vam poder superar-los. La majoria de problemes tècnics es van solucionar a través del diàleg obert. Personalment, aquesta experiència també ha contribuït al meu creixement en demostrar-me que soc capaç de generar coneixement amb impacte real.
– I ara, quin camí vols seguir?
– El primer repte immediat és defensar la tesi doctoral amb èxit. Després, m’enfrontaré a un canvi significatiu, ja que deixaré la feina de laboratori per dedicar-me a la gestió científica i el Project Management. Tot i ser un canvi important, em sento preparada gràcies a l’experiència pràctica adquirida, que em permet tenir una visió integral del procés de desenvolupament científic des de la fase preclínica fins a la comercialització.
– Recomanaries fer un Doctorat Industrial?
– Recomanaria el Doctorat Industrial perquè proporciona una visió més transversal que va més enllà de la investigació acadèmica tradicional. Els doctorands industrials han de pensar sempre en l’aplicabilitat i viabilitat industrial dels seus resultats. Això fa que desenvolupin una perspectiva més àmplia i orientada cap a l’impacte real del seu treball, obrint la possibilitat d’aplicar aquests resultats en diversos àmbits i contextos clínics.