La unió de la investigació universitària amb el teixit productiu ha trobat una fórmula d’èxit amb els Doctorats Industrials
Notícia Original: www.indicadordeeconomia.com (10/10/2021)
Fa anys que la universitat busca com trencar les barreres que massa cops la separen de les empreses i el teixit productiu. Una fórmula està aconseguint bons resultats. Són els doctorats industrials, amb investigadors que apliquen el seu projecte directament en una empresa, donant resposta a una necessitat real i concreta. La Universitat Rovira i Virgili (URV) està fent un esforç doble per donar a conèixer a les empreses i la societat el doctorat industrial per fer créixer una suma, la de la indústria i el coneixement, amb efectes multiplicadors. Ja hi ha casos d’èxit a la indústria de doctorands de la URV.
“Les habilitats que adquireixes quan fas un doctorat, et dediquis al que et dediquis després, et donen unes eines per afrontar reptes d’una forma molt eficaç. Per això és molt important que ho posem a l’abast de la indústria, de forma bidireccional”, destaca el doctor Josep Ribalta, vicerector de Formació doctoral i director de l’Escola de Postgrau i Doctorat de la URV. Ras i curt: posar a l’abast del món de l’empresa, sigui quin sigui l’àmbit la creativitat i les ganes de trobar noves solucions d’un investigador universitari format amb els coneixements més avançats.
Els doctorats industrials volen donar resposta a una necessitat real, el dèficit que existeix en innovació al teixit empresarial, amb registres semblants als de la resta de Catalunya i l’Estat, amb valuoses excepcions. “Existeix una necessitat d’innovació dins del nostre teixit empresarial, podem fer que les empreses siguin més productives a través del doctorat industrial”, destaca Francisco Medina, vicerector d’Innovació i transferència del coneixement de la URV.
Les dades sobre innovació a escala mundial mostren com Austràlia, Estats Units o la Xina superen de llarg Europa. A més, en una Europa que està a la cua en innovació a nivell mundial, Espanya i Catalunya estan a la zona mitja baixa de la classificació, lluny de països com Bèlgica, Dinamarca, Suècia o Alemanya.
Apropar la universitat a l’empresa a través del doctorat industrial està aconseguint alinear dos mons que moltes vegades no troben cap sintonia. “La industria i la universitat no parlen el mateix llenguatge quan parlem d’innovació”, afegeix Medina. Ho fa a més a mes amb un programa finançat per la Generalitat que permet a l’empresa fitxar un investigador de forma molt competitiva durant tres anys.
El doctorand també es beneficia, lògicament, de l’aliança amb el món empresarial, amb la possibilitat de moure’s en un entorn dual, amb un peu a la universitat i l’altre a la indústria. “El doctorat m’ha permès unir la part acadèmica, la científica i la part de l’empresa, que va dirigida a la producció”, explica de la seva experiència la Maite Guillem, que va fer el doctorat industrial de la URV a l’empresa Cromogenia amb un cas d’èxit que ha acabat fins i tot amb una patent per poder fer estampats al tèxtil de forma més sostenible.
No només es fan doctorats industrials a les indústries. “Quan un pensa en un doctorat industrial no pensa en el món del dret. Però en les nostres relacions del dia a dia el dret està present. I molt especialment en el dret ambiental”, destaca Iván Hortigüela, advocat especialista en Dret Ambiental, doctorand de la URV a l’empresa Insta. “Tens la seguretat que aquesta investigació tindrà una aplicació pràctica, servirà per protegir el medi ambient”, afegeix Hortigüela.
Gairebé mig centenar de projectes
El doctorat industrial no és una fórmula nova, té ja un recorregut de gairebé una dècada (2012-21), però es vol obrir a més empreses. “Cal que el programa de doctorats industrials es conegui en l’àmbit de les empreses. Va començar com una iniciativa pionera”, recorda el doctor Albert Sangrà, padrí de la promoció de doctorands de 2019. “Hem aconseguit superar les expectatives i consolidar el programa. Ara mateix molta gent hi pensa, funciona a ple rendiment”, afegeix.
Molts investigadors i responsables empresarials han apostat per aquesta relació. A la URV s’han posat en marxa 47 projectes de doctorat industrial, amb 36 investigadors de 26 grups de recerca diferents. També hi participen els centres de recerca. Enguany, s’han aprovat quatre projectes i dos més estan en procés de validació. “És un pont de diàleg entre l’entorn acadèmic i l’industrial. Es dona l’oportunitat a l’investigador de fer recerca en un entorn dual, la investigació en un context industrial. Donem una doble oportunitat als investigadors”, sosté Sangrà.
No només les empreses poden aliar-se amb la universitat a través del doctorat industrial. També fundacions, ONG’S i les administracions públiques poden sumar-se al programa de doctorands, sigui quina sigui la mida i el sector de l’economia on es mouen.
Maite Guillem, que ha acabat el seu doctorant industrial a l’empresa Cromogenia, i Iván Hortigüela, advocat ambientalista, doctorand de la URV a Insta.
Del doctorat a la patent industrial
Dos casos de doctorands de la URV serveixen per demostrar el potencial del doctorat industrial. Un, a la indústria química, és ja una realitat que s’ha convertit fins i tot en una nova patent. L’altra, en l’àmbit del dret i el medi ambient, encara s’està gestant amb un futur esperançador.
Cromogenia Units, una empresa productora de polímers, no tenia una àrea d’investigació pròpia i va recórrer al doctorat industrial. Buscava la manera de substituir un component amb alta toxicitat per una alternativa amb molècules d’origen biològic. Una forma de fer estampats més sostenibles en el sector tèxtil. Cromogenia es va aliar amb la Maite Guillem, doctorand industrial de la URV. “És un èxit tècnic i comercial del doctorat industrial”, explica Nicola Menna, director tècnic de Cromogenia.
L’empresa està ja a punt de començar a produir a escala industrial el que al 2016 era una idea trencadora. “La sostenibilitat no estava llavors damunt la taula de les grans firmes del tèxtil”, recorda Menna. “Gràcies a la URV per apostar per un projecte innovador”, afegeix. La feina de tres anys de la doctorand industrial i Cromogenia ha permès substituir un polímer que tenia una molècula cancerígena que estava previst que s’acabés prohibint amb “una alternativa d’origen biològic”, recorda Guillem.
L’èxit d’algunes de les empreses que han apostat pel doctorat industrial hauria d’engrescar altres companyies a provar la fórmula, confia la URV. “¿Per què necessitem un doctorat industrial? Per fer un salt qualitatiu i quantitatiu, hem de fer que les nostres empreses siguin més innovadores i més respectuoses amb el medi ambient. El doctorat és una gran oportunitat per aconseguir-ho”, sosté Francisco Medina, vicerector d’Innovació i transferència del coneixement de la URV.
“No només serveixen per la transferència de resultats a l’empresa, sinó sobretot per a que l’empresa conegui què li pot aportar una persona que s’ha format amb un doctorat”, raona la investigadora Marina Galià, que va codirigir la tesi de Guillem. “És la manera de millorar la innovació d’una empresa. Millorar la formació és la clau. Hem de donar a conèixer per què serveix un doctor en una empresa. De vegades estem molt allunyats”, afegeix.
Insta, una cooperativa especialitzada amb el dret ambiental, formada com una start-up de la URV, ha apostat també pel doctorat industrial. El seu projecte encara no ha acabat. Són una consultoria que assessora jurídicament i ambientalment a les empreses davant dels reptes ambientals. Des del punt de vista legal i també en innovació, per veure com el dret ambiental pot jugar un paper fonamental en desenvolupar la creativitat empresarial.
Fa un any que treballen amb el doctorat industrial. Volen passar de la recerca a donar un nou servei a l’empresa, amb un valor ambiental afegit. “Volem incorporar el dret i les consultories jurídiques en la innovació empresarial”, explica Joan Pons, un dels fundadors d’Insta. Els objectius, ajudar a les empreses a ser més respectuoses amb el medi ambient i ajudar-les a ser preventives, per no haver d’actuar després de la sanció. Concretament, en la gestió dels residus plàstics.
És també un exemple de transferència del coneixement i d’impacte social. “De vegades ens quedem en la recerca, però falta la capacitat de portar la investigació al terreny social. Es pot fer el doctorat industrial en tots els àmbits disciplinaris”, raona el doctor Albert Sangrà, padrí de la promoció de doctorands de 2019.
