És enginyera de telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i enginyera electrònica per Universitat de Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC). Va fer el seu doctorat a la UPC-MIT, i ha col·laborat amb la NASA, amb el Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston i amb Google en el camp de la intel·ligència artificial aplicada als satèl·lits. Molt compromesa amb l’educació i STEM, va ser cofundadora del laboratori de nanosatèl·lits de la UPC, on imparteix classes des del 2016. També participa sovint en iniciatives com Women in STEM en centres d’educació secundària i universitària.
Ha dirigit quatre doctorats industrials amb Vilynx, amb oficines a Barcelona, Nova York i Califòrnia, i ha aconseguit establir aquest programa per primera vegada a Apple. Ha rebut molts reconeixements com el premi Jove Empresari de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (Aijec), ha estat guardonada per Thales, GMV i Google i recentment ha estat distingida amb el premi Fundació Princesa de Girona Empresa 2022.
En primer lloc, l’enhorabona pel premi Fundació Princesa de Girona Empresa 2022. Els mitjans parlen de tu com a referent a escala mundial en el camp de la ciència i la tecnologia. Què et va motivar a ser enginyera?
I was one of those girls who were very clear from the beginning that mathematics was my field: mathematics, engineering, technology and mechanics interested me a lot. What I wasn't sure was what engineering, but I knew I was going to do it, for sure. Then I ended up in telecommunications because there was a bit of everything: some electronics, programming, signal processing and antenna technology. All these things.
When you studied telecommunications there weren't many girls, I imagine.
There were very few of them. In my time there must have been three or four girls in my class, from a promotion of one hundred. There are two types of girls. On the one hand, there are those girls like me, who are very clear that they don't care about the stigma of frisky; but there are many girls, the bulk of the girls, who might do engineering; however, they are not so clear about this vocation to think "I don't care about everything, technology is what I want to do, I will do whatever happens". They feel like there's a bit of stigma that, because you're a girl and do engineering or tech, you have to be a fret, hacker or a rarity.
It's a very silly prejudice. However, it is very present and, on the other hand, the boys when they do not know what to do all go to engineering: because it has exits, because it will be good, because yes, etc. And that's a little bit of the grassroots problem we have: there are the girls who like me are very clear about it and we end up with it, but there are many of us who lose along the way that could contribute a lot.
«There is a feeling that there is a certain stigma that, because you are a girl and do engineering or technology you have to be a geek, hacker or rare, but that is not the case»
You just have to see how far you've come. How did you experience the Princess of Girona Business Foundation Award 2022? It is a great recognition of your career.
It is a very important recognition and I receive it with great humility and supercontent. Because when you look at the awards from previous years or the women awarded this year, you are very proud to be awarded. I think it's a very good recognition of all the work we've done for the entire Vilynx team, which has been a lot for eight or nine years. We started very early, he believed a lot in this idea and people worked hard to move it forward. For me it's an acknowledgement for everyone.
What's behind vilynx's name?
El nom de Vilynx és una mica estrany, i prové d’una expressió molt coneguda: «tenir vista de linx». És un nom compost per dues paraules: «vi» que vindria de vista i «lynx» per l’animal. La idea és que, si tens una vista de linx, podràs entendre molt millor el contingut o veure millor el que hi ha en el contingut.
Your PhD was about artificial intelligence. Do you think the citizen is aware of its usefulness?
Jo crec que una de les coses bones que té la intel·ligència artificial és que pot passar desapercebuda. D’alguna manera humanitzen les interfícies de les màquines. Un exemple molt clar és la navegació del cotxe, que molta gent potser no utilitzaria, però com que és un sistema per veu molt senzill, tothom l’acaba fent servir. T’adreces al teu sistema de navegació com si fos una persona artificial; la intel·ligència artificial ens permet coses així. Per tant, crec que és veritat que molta gent no és conscient dels usos que té la intel·ligència artificial ara com ara.
Somehow I think it has this positive character because it naturalizes interfaces, but without it being noticed. And I think that's very good, it's a beautiful thing that artificial intelligence has. It is also necessary to keep in mind the entire issue of accessibility. There are many uses of artificial intelligence in this field that are also very important. In short, it allows technology to be accessible to more people, and to more diverse people.
«Somehow, artificial intelligence humanizes the interfaces of machines»
Has the research you did in artificial intelligence during your PhD become obsolete?
The speed with which artificial intelligence systems become obsolete is very large, because we have a lot of people working at the same time and that is a very good thing. Perhaps saying it's obsolete would be like saying it's no longer useless. It's always moving forward, it's a fact.
While doing a PhD or an industrial doctorate, you evolve in a line of knowledge that humanity has, but it is also important the evolution you make as a person and the resources or methodologies you learn, which you will continue to use for the rest of your life.
Parlem de casa nostra, ara. Consideres Barcelona un referent en el camp de la intel·ligència artificial?
Sí, jo crec que Barcelona és un referent en el camp de la intel·ligència artificial, i ho és per moltes coses. Històricament, hem tingut aquí una formació molt bona en enginyeria de les comunicacions, que és la base de moltíssims sistemes d’intel·ligència artificial. La UPC i la UPF tenen experts de molt renom en intel·ligència artificial, i estem veient com es va creant un centre de coneixement entorn de la ciutat. Això es veu tant en la migració de talent que torna a Barcelona com en el que ve a Barcelona per primer cop per treballar en aquest camp. També ho veiem en el nombre d’empreses emergents que tenim que utilitzen diferents sistemes d’intel·ligència artificial.
We have a very big talent pole thanks to our entire university network, which is very powerful. At the same time, we are at a very nice point in the ecosystem, where there are many startups and new projects in artificial intelligence that are very successful.
«Barcelona has a very large talent pole in artificial intelligence thanks to the powerful university network we have»
Premis com el Princesa de Girona distingeixen el talent jove emergent. Com és d’important aquest talent en els projectes de doctorat industrial que has liderat?
Crec que és el més crucial. És obvi que sense talent no es pot fer absolutament res. A Vilynx, una de les coses que vam fer va ser tenir les primeres oficines dins del campus de la UPC, per atreure talent de la manera més fàcil possible i tenir-hi accés directe. No hi ha innovació sense talent, i no només per la part d’innovació, sinó també per la part d’execució. Vilynx va ser un projecte fet per i per a un equip.
Creus que els doctorats industrials són un bon instrument per a la formació d’aquest talent?
És boníssim, perquè com a empresa aspires sempre a atreure el millor talent possible, i retenir-lo d’alguna manera: que estigui tan bé que no vulgui marxar. Però quan tens talent molt potent en l’àmbit acadèmic, és molt normal que aquestes persones vulguin seguir la seva vocació a nivells superiors. Es posen a treballar en una empresa emergent i al cap d’uns quants anys pensen que potser el progrés de la seva carrera implica fer un doctorat. Aleshores, l’oportunitat que donen els doctorats industrials és permetre que puguin treballar a l’empresa i a la vegada permetre’s tenir aquest reconeixement a escala de doctorat, i continuar avançant en la seva carrera acadèmica. Jo crec que és un luxe tenir aquest programa, i és meravellós per retenir el talent, però també per als treballadors que vulguin continuar la seva carrera sense decidir si es queden a la indústria o van a l’àmbit acadèmic.
Jorge Wagensberg deia que «la innovació requereix tres coses: tenir una bona idea, adonar-se que ho és i convèncer-ne els altres, i gairebé mai és una mateixa persona la que aconsegueix les tres». Després de liderar quatre projectes de doctorat industrial, estàs d’acord amb aquesta afirmació?
Totalment d’acord. No només cal convèncer, després cal executar la idea. En tots els casos, segur que necessitaràs un conjunt de persones amb capacitats i fortaleses diferents. Absolutament d’acord amb aquesta frase de Wagensberg. Crec que tot el que es fa en processos d’innovació no és mai cosa d’un; quan realment veiem excel·lència i veiem resultats és quan tenim equips focalitzats en aquesta innovació. Estem parlant d’un doctorat industrial en un context: un equip de recerca, un equip a la universitat i a l’empresa, un suport, etc. És aquí on veiem que es crea el caldo de cultiu perquè les idees surtin i després també s’executin. No és mai cosa d’una sola persona.
És un canvi de paradigma. Hem superat l’era dels inventors, ara per innovar cal col·laborar.
Això passa per dues raons. La primera és que la complexitat dels sistemes ha augmentat moltíssim. Ara és impossible trobar algú que entengui tot un sistema complex. La segona raó, que també és important, és l’especialització. Cada subsistema forma part d’un sistema més gran i cada cop més especialitzat. Per això, si vols innovar, necessites talent molt especialitzat.
Què tenen en comú els quatre projectes que has liderat?
Són projectes diferents. En tenim sobre pensament natural del llenguatge, sobre visió per computador i també tenim projectes de reconeixement automàtic de veu. Entre si són diferents, tot i que també són parts d’un sistema complex, com el que dèiem abans.
Projectes per analitzar, indexar i etiquetar automàticament el contingut de vídeos. En què consisteix aquesta tecnologia?
La tecnologia fonamental que fèiem a Vilynx eren sistemes d’aprenentatge autònom. Quan vam començar, la majoria dels grups de recerca i de les empreses estaven fent aprenentatge supervisat. Què vol dir això? Bàsicament, tu crees un conjunt de dades i li dius, per exemple, que vols reconèixer gats i gossos; aleshores el sistema d’intel·ligència artificial agafa imatges del conjunt de dades per després dir que és un gat o que és un gos. Però quan arriba una imatge d’una zebra, que no és ni un gat ni un gos, el sistema no sap què fer. El que nosaltres fèiem a Vilynx era aprenentatge autònom no supervisat: la zebra no és cap dels dos, però sembla que també té quatre potes, també té pèl i té algunes característiques que són similars. La intel·ligència artificial no li posarà un nom perquè no el sap; així i tot, sí que és capaç de distingir la zebra d’un gat i un gos que ja coneix.
Can all videos on the Internet be indexed?
They can be indexed, of course! That's precisely what we intended for Vilynx.
I en el futur, com creus que s’organitzarà la informació?
Partim sempre d’una dualitat: els humans treballem amb dades no estructurades i els ordinadors treballen amb dades estructurades. Cada cop hi ha més sistemes d’intel·ligència artificial que ajuden a estructurar dades per resoldre dubtes, per poder buscar coses a casa, etc. Però aquests sistemes també es dediquen a normalitzar un altre cop les dades estructurades perquè la interfície sigui tan humana com sigui possible.
«More and more artificial intelligence systems are helping to structure data to solve doubts»
Will we always have this duality between humans and machines?
That's because humans communicate in an unstructured way, and we don't have any software that literally works like that yet. That is, first we put it in the system as values and variables and then we translate it back into human language.
How do machines learn?
When we talk about learning, I think it is important to make visible that what we are trying to do is to get machines to have naturalized behaviors. What allows us to learn in depth? Well, do precisely the translation that we said before between structured and unstructured language.
What has the experience been like with industrial doctorates?
I am very much a defender of these projects, and I am delighted with the Industrial Doctorates Programme, because for Vilynx it was a turning point. We were at a point where we were lucky enough to have a very leading team. But we also saw that, in order for the team to continue to be happy doing what it did, we needed to offer a way out to be able to do a PhD. It's been very enriching for us. It has helped us a lot to retain talent, and also to ensure that this talent was at ease and could continue its academic training. They have also created a very beautiful dynamic of innovation and research. Although the basis of companies such as Vilynx is R&D&I, industrial doctorate projects have reinforced this basis, they help precisely to establish a commitment to this type of research. It's been very enriching for everyone.
