Aquesta entrevista a Meritxell Teixidó, CEO i cofundadora de Gate2Brain, repassa com el doctorat industrial ha sigut decisiu per avançar la tecnologia de pèptids llançadora de l’empresa (els “tractors” que permeten que els fàrmacs travessin la barrera hematoencefàlica), amb la primera aplicació en oncologia pediàtrica. En el moment de l’entrevista, Teixidó situava el projecte a tres anys de l’assaig clínic, amb Clàudia Resa (doctora industrial del projecte) avançant la recerca preclínica necessària per arribar-hi.
Un any després, els fets li donen la raó. La recerca de Resa sobre el sistema de pèptids MiniAp-4 ha estat la base científica que ha permès a Gate2Brain obtenir la designació de medicament orfe per al seu candidat G2B-002: primer per part de l’Agència Europea del Medicament (EMA), a finals de 2024, i també de la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units. El doble reconeixement regulador ha coincidit amb una inversió estratègica de 7 milions d’euros; la més gran captada per la companyia fins ara, per part de Shilpa Biocare, que n’ha pres una participació del 30,4% del capital, amb l’objectiu d’accelerar el pas de la fase preclínica a la clínica.
El recorregut de Resa confirma, a més, el que la mateixa Teixidó explica en aquesta entrevista sobre el valor del doctorat industrial per atreure i retenir talent: una manera de conèixer a fons una persona durant quatre anys abans de decidir si té cabuda a l’empresa. En aquest cas, la resposta ha sigut afirmativa. Després de defensar la tesi, Resa s’ha incorporat a Gate2Brain com a Gestora de Projectes Científics en l’Àmbit Preclínic i Regulador (Preclinical & Regulatory Scientific Project Manager), precisament l’àmbit (la regulació i la gestió de projectes) que va descobrir gràcies al contacte directe amb l’empresa durant el doctorat.
El seu cas s’afegeix al 75% dels doctors i doctores industrials del Pla de Doctorats Industrials que, segons les dades acumulades del programa, continuen vinculats a la mateixa empresa un cop finalitzat el projecte: la prova més tangible de com la col·laboració publicoprivada es tradueix en ocupació de qualitat i en retenció efectiva de talent d’alt valor.
– Quins són els principals beneficis que us ha donat un doctorat industrial, i com creieu que es posicionen en el vostre sector?
– Crec que tenir un doctorat industrial ha sigut molt rellevant per a Gate2Brain, perquè ens el vam plantejar quan vam crear l’empresa, el juliol del 2020. Portàvem molts anys a l’acadèmia creant la tecnologia; en crear la companyia, semblava que la investigació s’havia d’acabar, però per a mi els doctorats industrials han sigut una manera d’assegurar que la investigació continua sent el cor de Gate2Brain. L’oportunitat de tenir un doctorat industrial ha sigut molt crucial per avançar el nostre projecte, que ara és a tres anys de l’assaig clínic.
– Ens pots donar un exemple que la societat en general pugui entendre, i com contribueix a respondre als reptes dels ciutadans?
– Sí, de la nostra tecnologia. El que fem, en el millor símil, és un tractor que va al cervell: un tractor que porta, com a remolc, un fàrmac que no sabria arribar-hi tot sol, perquè no sap anar-hi sense un bon tractor. Nosaltres vam desenvolupar això a l’IRB Barcelona i a la Universitat de Barcelona, i amb Sant Joan de Déu vam veure la potència d’aplicar aquests tractors per portar quimioteràpia pediàtica als tumors cerebrals infantils. Però calia fer més investigació, i per això va ser important incorporar un doctorat industrial, tot i que, en els orígens del projecte, ja havíem comptat amb més de deu tesis doctorals codirigides per mi.
«L'oportunitat de tenir un doctorat industrial ha sigut molt crucial per avançar [el projecte], que està a tres anys de l'assaig clínic.»
– Quin paper tenen les publicacions en aquesta transició cap a la indústria?
– Sempre he defensat que es pot publicar i patentar; per tant, fer el salt a la indústria no vol dir deixar de publicar. De fet, fa poc hem publicat un parell d’articles molt interessants sobre la nostra tecnologia. Cal tenir la visió de protegir, o de consultar si s’ha de protegir, abans de publicar una tesi; no són dos camins que vagin en direccions contràries. De fet, per a una empresa tan petita com Gate2Brain, publicar també és una manera de visibilitzar que ens basem en una investigació robusta.
– Aquestes publicacions són només científiques, o també n’hi ha de més obertes a la ciutadania o en revistes especialitzades del sector?
– A Gate2Brain ens agrada treballar amb tres nivells: la investigació; la publicació dirigida a algú del camp —en el nostre cas, el camp dels pèptids com a llançadores o tractors al cervell, que és un camp molt específic—, i ara també haurem de començar a divulgar dins la comunitat d’oncologia, perquè coneguin aquesta nova teràpia potencial. Però després cal balancejar-ho amb una bona comunicació a la societat, perquè la investigació sorgeix de la societat i és per a la societat. Per això també participem en activitats com anar a escoles a explicar-ho o divulgar quan se’ns ha proposat des de diferents canals adreçats a la població en general; d’aquí ve el símil dels tractors i els remolcs.
«El doctorat industrial és una manera de crear una base tecnològica o científica encara més robusta a les empreses petites o spin-off.»
– Com és la relació amb la universitat i el grup de recerca? Quin creus que és l’element clau perquè sigui exitosa, o que us hagi permès arribar fins a la tesi, ara a punt de ser defensada?
– Crec que el nostre cas era, no sé si peculiar, però ja érem una empresa spin-off de la Universitat de Barcelona, l’IRB i Sant Joan de Déu; per tant, ja veníem amb un bagatge de molta investigació i moltes tesis doctorals. Però el doctorat industrial ha permès focalitzar-nos en un objectiu molt clar: avançar la investigació necessària per arribar a aquest possible assaig clínic. Aquest focus —tenir un objectiu comú— ha fet que la direcció hagi sigut molt fàcil. Probablement, també hi ha ajudat que jo, des de la part de companyia, ja tenia experiència en la direcció o codirecció de tesis; això ha creat un ambient de cocreació en el qual crec que la investigadora industrial ha après molt. Jo també he après a veure com és l’entorn d’una empresa i quines altres sortides hi pot haver després del doctorat.
– El doctorat industrial el veieu com una política d’atracció, captació, formació i retenció de talent per a la vostra organització, o també per a altres tipus d’organitzacions?
– Crec que el doctorat industrial és una manera de crear una base tecnològica o científica encara més robusta a les empreses petites o spin-off, i també és un tempteig: tens la persona durant quatre anys, veus com treballa, com funciona amb l’equip. Això no vol dir que s’hagi de quedar sempre fent més temps o allargant la tesi —que no és el cas—, sinó que potser descobreixes que hi ha altres àmbits on pot encaixar i, com que ja la coneixes, dius: per què no la incorpores en aquest altre àmbit?
– Repetiries un doctorat industrial?
– Si he codirigit deu tesis abans, i ara una de doctorat industrial, és bastant probable que ho tornés a fer.
– Hi ha alguna cosa que vulguis afegir, alguna anècdota rellevant? Per exemple, sobre la internacionalització?
– Sí. Durant el doctorat industrial de la Clàudia ha coincidit en el temps l’inici de la fabricació en un entorn farmacèutic externalitzat que, en el nostre cas, és a l’Índia. No ha sigut tant que, durant el doctorat industrial, hagi hagut de marxar-hi, però ella ja sap que, quan s’incorpori, el primer que farà serà visitar la nostra seu a l’Índia. De fet, avui Gate2Brain som dotze persones, amb presència a Tel Aviv i a Mumbai, i sens dubte la primera estada de la Clàudia serà a Mumbai.
