Una recerca del CTFC i la UdL constata que la tòfona pot “donar vida” als camps abandonats del Pirineu

NOTÍCIA ORIGINAL – www.ccma.cat – 04/06/2020

 

Convertir pastures abandonades en plantacions de tòfones pot ser una estratègia per recuperar-ne la seva producció, segons conclou un estudi realitzat per un equip investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Lleida (UdL). L’informe detalla que el nombre de tòfones silvestres, és a dir, situades en entorns forestals, ha disminuït en els darrers cent anys, fet que, afegeix la recerca, ha impulsat l’establiment de plantacions en diferents regions de clima mediterrani del món. Així, davant del seu èxit, recentment ha crescut l’interès per cultivar aquest fong comestible en pastures abandonades o antics camps agrícoles situats dins el bosc.

Una de les principals preocupacions és que el bosc pot actuar com a font d’altres fongs associats a espècies arbòries mediterrànies, els anomenats fongs ectomicorízics, que podrien desplaçar la tòfona i per tant, perjudicar-ne la producció. Partint d’aquesta premissa, l’equip ha dut a terme la investigació en una plantació d’alzines de cinc anys d’edat situada en una pastura abandonada del Prepirineu que estava envoltada d’un bosc. Així, s’han estudiat els efectes de la distància entre l’arbre hoste i el bosc circumdant en el desenvolupament de la tòfona i en la comunitat de fongs associats a les arrels.Els resultats de l’estudi indiquen que tot i que la proximitat de bosc influeix en la comunitat fúngica associada als arbres plantats, aquest fet no té perquè limitar el creixement de la tòfona. A més, també evidencien que la seva abundància està relacionada amb el creixement de l’arbre que l’allotja i, tal com expliquen des de l’equip investigador del CTFC i de la UdL i autors de l’article si s’aconsegueix “que l’arbre creixi suficientment, la tòfona negra es fa forta”, amb la qual cosa suggereixen que seria recomanable millorar les pràctiques de gestió en aquesta direcció.

No obstant això, Daniel Oliach, integrant de l’equip, també alerta de la necessitat de noves investigacions que aportin dades de la viabilitat de realitzar plantacions de tòfones en un entorn forestal a llarg termini. Aquestes haurien d’anar dirigides a conèixer millor el desenvolupament de les tòfones en aquestes condicions, així com la quantitat de producció.Aquest treball ha comptat amb el suport de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i el Projecte INNOVATRUF (PECT El bosc, el primer recurs de l’economia verda – Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea-Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020). Oliach també va rebre el suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement, a través del programa de Doctorats Industrials.