La nova formulació en comprimits d’alliberament modificat busca reduir efectes adversos com la somnolència i optimitzar la dosificació, especialment en tractaments de fertilitat. Impulsat en el marc del Pla de Doctorats Industrials, el projecte uneix l’experiència de la farmacèutica SEID S.A. i el coneixement del Servei de Desenvolupament del Medicament de la Universitat de Barcelona.
L’equip de recerca de la farmacèutica catalana SEID S.A. i de la Universitat de Barcelona, liderat per la doctoranda industrial Ana Isabel Gavilan Martin, està desenvolupant una nova formulació de progesterona natural en comprimits orals d’alliberament modificat. El projecte, que es troba actualment en fase de preformulació, té com a objectiu crear un medicament més eficaç, segur i còmode per a les pacients que requereixen tractaments hormonals en àmbits com la ginecologia, l’obstetrícia i, de manera destacada, la reproducció assistida. Aquesta innovació busca superar els reptes històrics de la progesterona oral, com la baixa absorció i els efectes secundaris, alhora que optimitza els costos de producció industrial.
Des del punt de vista de la salut de la dona, la progesterona natural és una hormona fonamental, essencial en la regulació del cicle menstrual, el manteniment de l’embaràs i en teràpies de suport durant la menopausa o en tractaments de fertilitat. Malgrat la seva importància, la seva administració sempre ha suposat un desafiament per a la tecnologia farmacèutica. “La seva escassa biodisponibilitat per via oral constitueix una limitació significativa, fet que converteix el desenvolupament de formes farmacèutiques orals eficaces en un repte tecnològic rellevant”, assenyala Gavilan, la doctoranda industrial del projecte.
Durant anys, la via parenteral (injectable) va ser l’única opció viable per garantir-ne l’eficàcia, una solució invasiva i incòmoda per a les pacients. La situació va millorar a la dècada de 1980 amb l’arribada de la progesterona micronitzada (es tractava d’un procés per reduir la mida de les partícules del medicament per facilitar-ne l’absorció), formulada en càpsules toves olioses. Aquest va ser un avenç notable, però no la solució definitiva, comenta també Gavilan.
Pel que fa al tractament actual encara presenta inconvenients importants, ja que el procés de fabricació de les càpsules toves és costós i complex. A més, en tractaments com els de reproducció assistida, les dosis solen ser molt elevades per compensar la baixa absorció, la qual cosa provoca efectes adversos com somnolència, marejos o atordiment, que afecten directament la qualitat de vida de les pacients.
La innovació: comprimits d’alliberament modificat
Davant d’aquest escenari, el projecte de doctorat industrial entre SEID S.A. i la Universitat de Barcelona planteja una solució innovadora: desenvolupar comprimits d’alliberament modificat. A diferència d’un comprimit convencional que allibera el principi actiu de cop, aquesta tecnologia permet que la progesterona s’alliberi de manera gradual i controlada en l’organisme.
Així doncs, l’objectiu principal d’aquesta recerca estratègica és “millorar el perfil farmacocinètic del principi actiu oferint un medicament per via oral més eficaç, amb menys efectes adversos i més còmode per a les pacients“, comenta l’equip del projecte. Dit d’una altra manera, es busca que una major quantitat de medicament arribi a la sang de manera constant i durant més temps, evitant els pics de concentració que sovint causen els efectes secundaris.
Gavilan concreta que una de les hipòtesis clau és que una formulació d’alliberament prolongat podria afavorir l’absorció de la progesterona a través de la via limfàtica. Aquest mecanisme alternatiu permetria reduir l’anomenat “efecte del primer pas hepàtic“, un procés en què el fetge metabolitza i elimina gran part del fàrmac abans que aquest pugui actuar, obligant a administrar dosis més altes. Si s’aconsegueix, una major quantitat de progesterona intacta arribaria a la circulació sistèmica, millorant-ne l’eficàcia.
El desafiament de la formulació
La doctoranda reconeix que el camí per crear aquest nou medicament és complex i requereix una gran precisió científica. És per això que un dels principals reptes tècnics és la naturalesa mateixa del principi actiu: “la progesterona és un principi actiu caracteritzat per la seva baixa solubilitat aquosa, fet que limita l’absorció i pot comprometre la seva biodisponibilitat“, explica Gavilan.
Aquí és on entren en joc els estudis de preformulació, una fase crucial del projecte. Aquests estudis són la base sobre la qual es construirà tot el medicament. Segons l’equip, “tenen com a objectiu caracteritzar les propietats fisicoquímiques del principi actiu, així com analitzar-ne l’estabilitat davant de factors crítics com l’oxidació, la temperatura, la humitat i la llum“. A més, en aquesta etapa s’analitza la compatibilitat de la progesterona amb els excipients, que són els components inactius del comprimit (com aglutinants o recobriments). L’elecció d’aquests excipients és vital, ja que “tenen la funció de facilitar l’administració del medicament, protegir el principi actiu de la degradació i garantir una alliberació adequada que n’optimitzi la biodisponibilitat“.
Paral·lelament, durant la recerca es realitzen exhaustius estudis d’estabilitat, uns assaigs que permeten “obtenir evidència científica sobre l’evolució de la qualitat del medicament al llarg del temps, fet que resulta fonamental per establir-ne la vida útil i definir les condicions òptimes d’emmagatzematge“. En poques paraules, només garantint que el medicament manté les seves propietats intactes es pot assegurar la seva eficàcia i seguretat a llarg termini.
«L'objectiu principal d’aquesta recerca estratègica és millorar el perfil farmacocinètic del principi actiu oferint un medicament per via oral més eficaç, amb menys efectes adversos i més còmode per a les pacients.»
Una aliança estratègica entre indústria i acadèmia
L’èxit d’un projecte com aquest no depèn només de la ciència, sinó també de la col·laboració. Aquest doctorat industrial uneix dos actors clau de l’ecosistema català. D’una banda, del sector socioeconòmic hi participen els Laboratoris SEID, una companyia farmacèutica amb més de 65 anys d’experiència i especialitzada en la salut de la dona. Amb seu a Lliçà de Vall (Barcelona), SEID aporta la seva visió industrial, el seu coneixement del mercat i la seva capacitat per portar un producte des del laboratori fins a les farmàcies.
De l’altra banda, per la part acadèmica hi col·labora el Servei al Desenvolupament del Medicament (SDM) de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, un centre de referència en transferència tecnològica. Fundat i dirigit pel Dr. Josep Maria Suñé Negre, l’SDM té més de 25 anys d’experiència i ha participat en més de 300 projectes industrials que han resultat en més de 100 productes comercialitzats. Aquesta trajectòria aporta un rigor científic i una experiència en desenvolupament galènic que són indispensables per un projecte d’aquestes característiques.
Aquesta col·laboració permet el viatge del nou medicament, que comença a les instal·lacions de l’SDM, on es desenvolupa una formulació robusta. Posteriorment, el coneixement acadèmic es transfereix a SEID, que s’encarrega dels estudis preclínics i, finalment, de les fases clíniques amb pacients. Un cop validada la seguretat i l’eficàcia, serà SEID qui presenti tota la documentació a l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) per obtenir l’autorització de comercialització.
Actualment, el projecte es troba en l’etapa d’estudis de preformulació i estabilitat. Tot i que el camí és llarg, si els resultats són positius, l’equip estima que la nova formulació podria estar llesta per a les primeres proves clíniques en un termini d’entre 12 i 24 mesos. En conseqüència, els beneficis potencials per a les pacients són múltiples i significatius. En primer lloc, la reducció dels efectes adversos com la somnolència o els marejos. En segon lloc, la possibilitat d’optimitzar les dosis, que en alguns tractaments arriben a ser molt altes. Aquesta millora no només augmentaria el confort i la qualitat de vida de les pacients, sinó que també afavoriria una millor adherència al tractament, un factor clau per a la seva eficàcia.
En el context de la reproducció assistida, l’impacte podria ser encara més profund. Com explica l’equip, “el desenvolupament de teràpies hormonals més eficaces i segures representa un avenç fonamental“. Per tant, una formulació que permeti una dosificació precisa i una absorció eficient “afavoreix la implantació embrionària, incrementa les taxes d’èxit dels cicles i redueix la necessitat de repetir tractaments”. Aquests avenços, conclou Gavilan, disminueixen l’estrès físic i emocional que pateixen les dones en aquests processos.
«Formar part d’un projecte que pot transformar l’àmbit de la salut femenina representa un compromís profund amb una causa sovint invisibilitzada però essencial.»
Una aposta per la salut femenina
Més enllà de la innovació farmacològica, projectes com aquest tenen un profund significat social i professional. La doctoranda industrial és clara en aquest sentit: “formar part d’un projecte que pot transformar l’àmbit de la salut femenina representa un compromís profund amb una causa sovint invisibilitzada, però essencial”. Durant dècades, molts problemes de salut que afecten específicament les dones han estat infrarepresentats en la recerca, i iniciatives com aquesta ajuden a corregir aquest desequilibri. Aquesta tasca, continua Gavilan, “suposa formar part activa d’un canvi necessari cap a una medicina més inclusiva, humana i conscient de les necessitats específiques de les dones al llarg de totes les etapes de la seva vida“.
El desenvolupament d’un nou medicament és un camí ple de reptes. Per això, l’equip aconsella als nous doctorands industrials que vulguin emprendre un viatge similar que basin els seus projectes “en uns fonaments sòlids tant científics com estratègics“. Recomanen també buscar el suport d’institucions amb experiència, escollir un bon mentor i assegurar la viabilitat tècnica, reguladora i econòmica. Finalment, destaquen la importància de treballar en una línia de recerca que generi interès, no només científic, sinó també “pel seu potencial impacte social i comercial“, ja que això és el que, en última instància, permet que una idea de laboratori es converteixi en una solució real per a les persones.
