TÜV Rheinland Ibérica i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) estan duent a terme un projecte pioner de Doctorat Industrial centrat en la gestió preventiva dels anomenats riscos sistèmics, uns perills emergents i no tradicionals que estan afectant cada cop més la seguretat laboral a escala global. Aquest projecte, titulat “Gestió preventiva de riscos sistèmics a la feina en Entitats d’Inspecció i Certificació“, té com a objectiu principal investigar i desenvolupar noves estratègies preventives davant amenaces com el canvi climàtic, les pandèmies o els fenòmens meteorològics extrems.
El projecte va sorgir de la necessitat d’adaptar els models tradicionals de gestió de riscos laborals a un context incert, especialment després de la pandèmia de COVID-19, que va demostrar com riscos inicialment considerats aliens a les activitats empresarials poden convertir-se ràpidament en reptes crítics per a la seguretat dels treballadors.
Els riscos sistèmics són aquells perills que, sense ser inherents a l’activitat pròpia d’una organització, es manifesten de manera transversal tant en l’entorn laboral com extralaboral. Es caracteritzen especialment per la seva complexitat, incertesa, ambigüitat i pel seu potencial impacte en diversos àmbits de la vida humana. Així ho explica Raül Díez, el doctorand industrial del projecte, que destaca especialment la pandèmia per COVID-19 com un exemple paradigmàtic d’aquest fenomen:
«La COVID-19 es va convertir immediatament en un problema de seguretat en el treball, va forçar les empreses a avaluar i adaptar els seus protocols preventius per protegir els treballadors davant d'aquest perill emergent amb una immediatesa inèdita i a una escala sense precedents»
Precisament, aquest context ha fet evident que la línia divisòria entre riscos laborals tradicionals i riscos extralaborals es difumina en la societat actual, coneguda com la “societat del risc”. Empreses multinacionals o amb presència global, com TÜV Rheinland Ibérica, han hagut de revisar contínuament els seus sistemes de seguretat laboral per protegir els seus treballadors davant situacions crítiques, independentment del país o el context normatiu on desenvolupen la seva activitat.
El canvi climàtic com a nou factor de risc laboral
A més de la pandèmia de la COVID-19, l’altre gran repte identificat per aquest projecte és el canvi climàtic, que està esdevenint una amenaça creixent per a la seguretat i salut laboral arreu del món. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) preveu que el canvi climàtic augmentarà les morts relacionades amb determinants socials i ambientals, com ara fenòmens meteorològics extrems, onades de calor recurrents o l’augment de malalties zoonòtiques.
Aquest context és també reconegut pel Marc Estratègic de la Unió Europea en matèria de salut i seguretat laboral (2021-2027), que especifica que «el canvi climàtic pot afectar directament la salut dels treballadors a través de l’augment de la temperatura ambient, la contaminació atmosfèrica o fenòmens meteorològics extrems».
Els efectes són especialment greus per a sectors amb treballadors exposats directament a les condicions climàtiques adverses, com la construcció, l’agricultura o la indústria petroquímica, com és el cas del Camp de Tarragona. Per això, tal com destaquen els membres del projecte, moltes empreses ja estan començant a implementar mesures específiques, com la reorganització dels horaris laborals cap a franges nocturnes o primerenques per evitar les hores de més calor, la implantació generalitzada de sistemes híbrids o de teletreball per minimitzar l’exposició a malalties, o bé la instal·lació de sistemes de monitoratge permanent per ajustar l’activitat laboral segons les condicions ambientals.
Un exemple concret citat per Díez és el sector petroquímic, on ja s’estan adaptant les dinàmiques laborals per protegir millor els treballadors:
La col·laboració universitat-empresa, clau per abordar nous riscos laborals
La col·laboració entre TÜV Rheinland Ibérica i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s’ha demostrat essencial per abordar la complexitat dels nous riscos sistèmics, aportant un marc teòric robust, eines metodològiques innovadores i una aplicació pràctica directa en entorns laborals reals.
La UAB aporta principalment un marc acadèmic sòlid que permet entendre amb profunditat les implicacions dels riscos globals emergents. En aquest sentit, investigadors del programa de Doctorat en Seguretat Humana i Dret Global de la universitat han introduït conceptes innovadors basats en la Seguretat Humana definida per les Nacions Unides. Tal com destaca Díez:
«La UAB ha estat clau en aportar un marc teòric i metodològic que enriqueix el projecte i amplia les capacitats investigadores a l’empresa envers futurs reptes».
Segons els mateix doctorand industrial, la línia d’investigació no només aporta un enfocament teòric sòlid sinó que també proporciona eines pràctiques per adaptar els sistemes preventius a un context de constant canvi, elevant el nivell de protecció dels treballadors. El marc teòric del projecte es tradueix en estratègies pràctiques que TÜV Rheinland Ibérica implementa per gestionar preventivament els riscos sistèmics en la seva activitat com a entitat de certificació i inspecció internacional. L’aportació acadèmica no només facilita comprendre millor els riscos emergents, sinó que permet aplicar metodologies d’avaluació dinàmica que superen la visió tradicional estàtica i reactiva de la prevenció de riscos laborals.
En aquest sentit, la col·laboració amb la UAB també ha facilitat a l’empresa l’accés a fonts especialitzades, bases de dades i formació transversal en metodologies d’investigació avançada. Això permet dissenyar i implementar sistemes preventius adaptatius que són capaços d’anticipar-se i respondre amb rapidesa als canvis globals, com s’ha vist durant la pandèmia per COVID-19 o davant dels fenòmens climàtics extrems.
Una altra contribució rellevant de la universitat és l’impuls al concepte de Regulatory Competition, una teoria crítica que estudia com les decisions empresarials i individuals —com la selecció de proveïdors basada en les seves certificacions o acreditacions— poden influir en la configuració del marc normatiu laboral. Aquest concepte és particularment visible en sectors com el químic del Camp de Tarragona, on la coordinació entre empreses i entitats de certificació és vital per reduir els índexs d’accidentabilitat laboral.
Cap a una nova normativa laboral basada en l’autoregulació i la flexibilitat
Un aspecte crucial del projecte és el seu potencial per influir en l’evolució de les normatives laborals, especialment en un context global marcat per riscos emergents. Una de les principals contribucions de l’estudi és l’anàlisi crítica de com les empreses poden anar més enllà del compliment estricte dels mínims legals, impulsant la protecció dels treballadors a través de mecanismes d’autoregulació més rigorosos i adaptats als desafiaments globals actuals.
Pel que va a com el projecte pot influir en la creació de noves normatives de seguretat laboral, els membres del projecte destaquen especialment el concepte de “Regulatory Competition” (competència reguladora), que il·lustra com les decisions estratègiques empresarials, com l’elecció de proveïdors acreditats en seguretat, poden convertir-se en eines clau no només per garantir la seguretat, sinó també per elevar estàndards i promoure una millora continuada en el marc regulador.
“El projecte aporta una anàlisi crítica de com, en un entorn de competència jurídica, les decisions individuals i empresarials, poden influir en la configuració del marc normatiu”.
Això implica que les conclusions obtingudes en aquest projecte podrien establir les bases per a un diàleg continu i fructífer amb institucions públiques i organismes reguladors, com ara la Inspecció de Treball o els Departaments de Salut Laboral, per tal d’adaptar i actualitzar les normatives laborals existents als nous riscos globals, especialment en territoris on la regulació és actualment dispersa o insuficient. En definitiva, el projecte no sols aporta una visió crítica sobre l’estat actual de les normes, sinó que també proposa models més flexibles i adaptats a la realitat d’un mercat global en constant evolució.
Tecnologia, adaptabilitat i futur de la prevenció de riscos
El projecte també anticipa una transformació profunda en la manera com les empreses gestionaran la seguretat laboral en els propers anys. La combinació d’una metodologia acadèmica rigorosa, l’adaptació contínua de les empreses als riscos emergents i l’aplicació de tecnologies avançades, podrien configurar un escenari molt diferent d’aquí a una dècada.
Els investigadors preveuen que, en un termini aproximat de deu anys, la prevenció de riscos laborals serà molt més dinàmica i personalitzada, gràcies sobretot a l’ús massiu de tecnologies innovadores com sistemes de monitoratge continu, sensors intel·ligents o algoritmes predictius que permetran una resposta àgil davant dels nous reptes globals. Aquest enfocament es traduiria en una gestió preventiva integrada, capaç de reaccionar gairebé en temps real davant d’amenaces com noves pandèmies, fenòmens climàtics extrems o riscos desconeguts fins al moment.
Les estratègies per protegir els treballadors dels riscos sistèmics estan evolucionant tant a nivell regulador com tecnològic. A nivell regulador, el Reial decret-llei 4/2023 modifica el Reial decret 486/1997, establint l’obligació per a les empreses d’adaptar-se a les condicions meteorològiques adverses. Això promou una actitud proactiva que inclou factors externs. En l’àmbit tecnològic, s’estan implementant sensors per monitoritzar riscos com el cop de calor i l’estrès tèrmic, i s’utilitza Intel·ligència Artificial per millorar l’avaluació de riscos, incloent eines com ChatGPT, DeepSeek o Gemini.
En resum, Díez conclou que actualment s’està avançant cap a marcs regulatoris més dinàmics i flexibles, així com en eines tecnològiques avançades que permeten una implantació més efectiva i preventiva de mesures de seguretat laboral davant de riscos sistèmics.t riscos sistèmics.
«L’evolució de la gestió preventiva de riscos laborals podria transformar radicalment la manera com les empreses aborden la seguretat laboral».
El pensament crític, eina essencial per gestionar riscos sistèmics
Una altra conclusió destacada del projecte és la necessitat d’incorporar el pensament crític com a eina central en la gestió preventiva de riscos sistèmics. Segons explica Díez, les empreses haurien d’abandonar l’aplicació mecànica de les normatives tradicionals per adoptar un enfocament més crític, capaç d’identificar limitacions, qüestionar els supòsits existents i adaptar contínuament les mesures preventives a la realitat canviant.
En aquest sentit, Díez recomana explícitament aquest canvi d’actitud per garantir una millor resposta davant les crisis futures, basant-se en un anàlisi detallat i constant del context global: “El meu consell per a les empreses és adoptar el pensament crític com a eix fonamental per afrontar els riscos sistèmics”. Una recomanació que posa en relleu la importància d’una gestió preventiva basada en evidències, àgil i adaptativa, capaç de protegir realment la seguretat i la salut laboral en contextos marcats per la incertesa global.
El projecte desenvolupat per TÜV Rheinland i la UAB no només suposa un avenç significatiu en la gestió preventiva de riscos sistèmics, sinó que també ofereix un marc pràctic perquè altres empreses puguin adaptar-se als reptes que ja comencen a definir la nova realitat laboral del segle XXI. Aquest impacte, segons Díez, s’estendrà progressivament a tot el teixit empresarial, generant canvis profunds en la manera com les empreses conceben i implementen la prevenció laboral en un món global i interconnectat.
En definitiva, aquest doctorat industrial marca un punt d’inflexió important, oferint eines efectives per abordar riscos emergents i anticipant-se a les futures necessitats normatives, tecnològiques i socials que definiran la seguretat laboral dels pròxims anys.
