Search

La consellera Gemma Geis anuncia la consolidació del Pla de Doctorats Industrials

Nota de premsa original de Govern.cat

  • La pròxima convocatòria de Suport als Grups de Recerca (SGR) per al període 2022-2024 significarà un augment del 17%

  • El Departament desplegarà quatre eixos d’actuació: l’enfortiment del sistema, la vertebració del país a través de la recerca, l’aposta per la innovació i la transferència; i el reforç de la dimensió social

  • La consellera Geis destaca que és “el moment de situar el coneixement, el talent i la innovació al centre de les polítiques del Govern”

  • La consellera Geis posa l’accent en la innovació: “Hem de potenciar la innovació perquè sense innovació no hi ha transformació”

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha anunciat avui l’increment de 2 milions d’euros en el finançament anual dels grups de recerca amb l’objectiu d’impulsar l’impacte científic, econòmic i social de la seva activitat, així com promoure la projecció internacional de la seva recerca. La pròxima convocatòria de Suport als Grups de Recerca (SGR) per al període 2022-2024 significarà un augment del 17% respecte a l’anterior convocatòria resolta al 2017.

Durant la compareixença d’aquest matí a la comissió de Recerca i Universitats del Parlament de Catalunya, la consellera Geis també ha recordat la inversió de 9,3 milions d’euros a càrrec del departament que encapçala per equiparar el preu públic dels màsters universitaris al de grau i, fer un nou pas, en “garantir l’equitat en l’accés a l’educació superior”“Cal fer desaparèixer els impediments que afecten a l’estudiantat que provés de famílies vulnerables”, ha remarcat Geis.

Geis ha presentat els quatre eixos en els quals s’assenta l’acció de Govern del Departament de Recerca i Universitats. “Era una demanda reiterada  la recuperació d’aquest Departament, ara ja el tenim i ara és el moment de situar el coneixement, el talent i la innovació al centre de les polítiques del Govern”, ha dit Geis.

Els quatre eixos són:

  1. Enfortir el sistema universitari i de recerca

  2. Vertebrar el país a través de la recerca

  3. Apostar per la innovació i la transferència

  4. Reforçar la dimensió social de la recerca i les universitats

La consellera Geis ha subratllat que aquests eixos responen al repte que fa front al capdavant del Departament de Recerca i Universitats: “potenciar la innovació perquè sense innovació no hi ha transformació”. Una innovació transformadora “clau també per a la cohesió social, així com per a la vertebració i l’equilibri territorial del nostre país”. Per promoure aquesta transformació, la consellera Geis ha subratllat la importància de “protegir el talent”“Hem de retenir, recuperar i atraure el talent” mitjançant polítiques adreçades a tot el sistema de coneixement i, especialment, als més joves.

Aquests quatre eixos recullen els objectius acords en el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC) que, tal com ha destacat la consellera Geis “és l’eina amb la qual hem de desplegar l’estratègia integral en R+D+I per convergir amb l’Europa més avançada en l’àmbit de la docència, la recerca i la transferència de coneixement”. Geis ha explicat que el Departament de Recerca i Universitats també ha tingut en compte les accions recollides en el document elaborat pel Grup de Treball Catalunya 2022: RESET, Crida per reactivar el país. En aquesta línia, la consellera Geis ha destacat que “la màxima voluntat de consens i de treball coordinat”.

Enfortir el sistema universitari i de recerca

La consellera Geis ha subratllat que per enfortir el sistema de coneixement “és imprescindible una millora del finançament de les universitats i del sistema de recerca”, al mateix temps que ha posat l’accent “en el dèficit fiscal que ens hipoteca i ens condiciona per avançar com a societat”.

L’objectiu és assolir una despesa total en R+D+I del 2,12% del PIB català en cinc anys gràcies a augmentar la despesa pública fins al 0,75% i promoure l’increment de la despesa privada perquè passi del 0,99% actual a l’1,37%. En el cas del finançament de les universitats, es preveu incrementar fins als 1.300 milions d’euros. L’enfortiment del sistema universitari català també passa per promoure polítiques adreçades al professorat universitari per revertir la temporalitat i l’envelliment de les plantilles i, fer-ho, entre d’altres, mitjançant la millora del Pla Serra Húnter.

Pel que fa al finançament del sistema de recerca, la consellera Geis ha anunciat diverses accions que han de permetre implementar un finançament estable de la recerca amb l’objectiu d’arribar al 2,12% del PIB en un període de cinc anys, amb un 0,75% de despesa pública i un 1,37% despesa privada. La més important i immediata és l’aprovació de la Llei de la Ciència a Catalunya que “ens ha de permetre definir i consolidar el nostre model de recerca que compta amb el reconeixement internacional i dotar-lo de les eines necessàries per fer front als nous reptes globals”. Geis ha posat de relleu en la importància del model de recerca català el sistema de centres CERCA i el programa ICREA de contractació d’investigadors excel·lents.

En matèria de finançament de la R+D+I, Geis ha defensat impulsar mesures per afavorir el mecenatge científic per tal d’incrementar la inversió privada. Pel que fa a la despesa pública, ha interpel·lat al govern espanyol perquè “millori el seu finançament basal mentre no traspassi la competència recollida en l’article 158 de l’Estatut”.

També s’ha referit a l’executiu de Madrid respecte a l’incompliment del traspàs en la competència de beques: “Fa dècades que reclamem a l’estat el traspàs i s’acumulen diverses sentències a favor de la demanada del Govern que no han estat obeïdes, al contrari”. Geis ha explicat com aquest incompliment atempta contra l’equitat real dels universitaris catalans i impedeix fer una política pròpia de beques i ajuts per afavorir l’equitat en els estudis. “Compto amb vostès per fer costat a la Generalitat perquè es faci efectiu el traspàs de la gestió de les beques”, ha interpel·lat Geis als diputats dels partits que donen suport al govern d’Estat.

En matèria d’universitats, ha advertit “del risc de recentralització i pèrdua de l’autonomia universitària” amb les diferents iniciatives legislatives que està promovent el Ministeri d’Universitats.

Vertebrar el país a través de la recerca

Per tal d’aconseguir la vertebració social i territorial de Catalunya a través de les polítiques de coneixement, Geis ha anunciat la posada en marxa de l’estratègia catalana de ciència oberta que “ens permetrà incrementar exponencialment la qualitat de la recerca que es farà de manera més cooperativa, més transparent i més a l’abast dels ciutadans”. Així mateix, es continuarà liderant l’aposta per les grans infraestructures científico-tècniques (Barcelona Supercomputing Center, el sincrotró ALBA i el Centra Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG).

Aposta per la innovació i la transferència i per l’impacte territorial social del coneixement

La consellera Geis ha remarcat “l’aposta de decidida” del Departament per “la innovació i la transferència” i per la vertebració de Catalunya a través de l’impacte territorial i social del coneixement. “Això es tradueix en la creació per primera vegada en dues noves direccions generals” dedicades a aquests àmbits.

A banda de la pròxima augment de la dotació pressupostària de la convocatòria de Suport als Grups de Recerca (SGR), també es consolidaran altres programes de valorització i transferència de tecnologia i coneixement com ara el Pla de Doctorats Industrials, augmentant-ne els recursos econòmics que s’hi destinen, o el Programa Indústria del Coneixement.

La consellera Geis també s’ha referit a la importància de les 27 grans projectes del sistema català de coneixement als fons europeus Next Generation i de potenciar la internacionalització per “erigir Catalunya com a actor internacional davant dels reptes globals”.

Pel que fa a la dimensió social del coneixement, una de les accions principals d’aquest és afavorir l’equitat en l’accés als estudis que, a banda de continuar avançant en la rebaixa dels preus públics i de reclamar el traspàs de les competències en matèria de beques i ajuts, inclou la implantació progressiva de beques salari que permetin la dedicació exclusiva a l’estudi de l’estudiantat de famílies més desfavorides.