Dins del Pla de Doctorats Industrials (Pla DI), la recerca no s’atura a la frontera entre l’acadèmia i l’empresa, sinó que es projecta cap als centres de coneixement més prestigiosos del món. Les estades internacionals, que gaudeixen molts doctorands i doctorandes industrials, són un pilar estratègic per a la formació de l’investigador en formació, actuant com un catalitzador que transforma una tesi doctoral en un projecte de recerca d’impacte global i d’excel·lència científica aplicada.
Aquesta mobilitat aporta un valor afegit diferencial en eixos com l’excel·lència acadèmica, facilitant l’obtenció de la menció internacional i el treball col·laboratiu amb experts globals, fet que permet humanitzar la recerca i accedir a metodologies d’avantguarda. Així mateix, l’intercanvi de coneixement impulsa la transferència de tecnologia d’alt nivell mitjançant la integració de solucions innovadores que incrementen la competitivitat i la independència tecnològica de l’empresa catalana. Finalment, aquest procés d’adaptació cultural i operativa fomenta la maduresa de l’investigador i obre les portes a futures col·laboracions i consorcis internacionals de recerca.
En aquesta ocasió volem parlar del projecte Digital Twins, desenvolupat en el marc del Pla DI, un clar exemple de com la recerca aplicada pot transformar un sector estratègic com l’energètic. Fruit de la col·laboració entre la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’empresa iGrid T&D, aquesta iniciativa va assolir una fita poc habitual: traslladar en temps rècord el coneixement acadèmic a un producte comercial que ja optimitza xarxes elèctriques reals a Catalunya.
L’investigador Ignacio Glenny Crende, qui va liderar aquesta recerca durant la seva etapa com a doctorand industrial a iGrid T&D, va treballar en el desenvolupament de ‘bessons digitals’ per millorar l’observabilitat de les xarxes de distribució. Tot i que actualment l’Ignacio continua la seva trajectòria professional en una altra entitat, la seva vinculació amb el projecte i l’empresa d’origen va permetre assentar les bases d’una solució que ja optimitza xarxes elèctriques reals a Catalunya. Sota la supervisió acadèmica d’Eduardo Prieto Araujo i Vinícius Albernaz Lacerda, i la supervisió industrial de Yolanda Castellón (propietària d’iGrid T&D), l’Ignacio va treballar en una solució per permetre integrar energies renovables de manera més eficient i segura. Per ampliar la informació del projecte, el Pla de Doctorats Industrials (Pla DI) va publicar un extens reportatge sobre aquesta recerca que es pot consultar en el nostre web.
Tanmateix, la formació d’excel·lència en un doctorat industrial no només es nodreix del binomi universitat-empresa, sinó també de l’obertura al món. En aquesta entrevista, conversem amb l’Ignacio Glenny sobre la seva estada de quatre mesos a la Universitat Tecnològica de Delft (TU Delft) als Països Baixos, una de les universitats tecnològiques més prestigioses d’Europa. Des de la seva col·laboració amb el professor Pedro Vergara fins al repte de gestionar la paternitat i la recerca en un entorn internacional, l’Ignacio ens descobreix durant l’entrevista com l’intercanvi de coneixement a l’estranger ha estat el motor final per consolidar el seu creixement professional i personal.
Una aposta per la internacionalització i el talent
– Quines han estat les teves motivacions per marxar a l’estranger durant el doctorat?
– Ja vaig tenir una experiència molt positiva durant el màster en visitar la HTW de Berlín. En aquesta ocasió, m’interessava realitzar una estada internacional per obtenir la menció internacional al títol de doctor. Quan va sorgir l’oportunitat d’organitzar una estada a la Delft University of Technology (TU Delft), no m’ho vaig pensar dues vegades. És una universitat tecnològica puntera i estava molt familiaritzat amb la seva feina en el meu àmbit de recerca: els bessons digitals per a xarxes elèctriques. A més, la meva dona és holandesa, un factor que va facilitar molt l’organització logística en un mercat immobiliari tan complex com l’actual.
– Com ha facilitat l’empresa iGrid aquesta estada de recerca?
– Des del principi, l’empresa es va mostrar oberta a l’oportunitat. Vam revisar com quadraven els costos de l’estada recorrent a la partida d’empresa del projecte, ja que l’ajut de mobilitat resultava insuficient per a una estada de quatre mesos als Països Baixos. La part més complexa va ser la gestió de la propietat intel·lectual (PI), però vam aconseguir definir una línia de treball que no la posés en compromís. A partir d’aquí, tot va ser molt més senzill.
L'adaptació a la cultura del "biking" i l'eficiència holandesa
– Com ha estat la teva adaptació a la cultura del país i a la dinàmica de treball a Delft?
– El fet de tenir vincles familiars hi ha ajudat molt, tot i que fins que no t’hi instal·les no assimiles certs aspectes. El més conegut és l’ús massiu de la bicicleta. Tot i que al principi intimida l’organització del trànsit ciclista, t’hi acostumes ràpidament; aquells $20$ minuts de bici cada matí s’agraeixen molt. És curiós veure paral·lelismes amb la conducció de cotxes a Espanya, com les hores punta o el caos quan tanquen les escoles. Fins i tot el trànsit es veu interromput de vegades quan han d’aixecar els ponts dels canals.
Pel que fa a l’alimentació, el xoc principal és l’horari i la lleugeresa del dinar. Se sol dinar al voltant de les 12:00 h i de manera molt eficient, normalment un boterham (sandvitx). En l’àmbit laboral, l’ambient a la TU Delft és absolutament internacional. Al CITCEA-UPC a Barcelona ja estic acostumat a entorns diversos, però aquí els locals són, de vegades, una minoria absoluta, cosa que fa l’experiència molt enriquidora.
Impacte en la recerca, cap a la independència tecnològica
– Com ha contribuït aquesta experiència al teu creixement professional?
– Un dels aspectes més destacables ha estat participar en esdeveniments organitzats conjuntament per universitats tècniques i empreses de distribució elèctrica. Als Països Baixos hi ha un moviment notable a favor de la independència tecnològica. Les empreses i universitats treballen estretament en el desenvolupament d’eines de modelització i anàlisi d’open source (codi obert).
Pedro Vergara, el professor que em va rebre a la TU Delft, em va convidar a involucrar-me en aquests projectes des del primer dia. M’ha sorprès el nivell de sincronització entre organitzacions; és una col·laboració grupal i consistent que rarament es veu amb tanta intensitat. També ha estat clau participar en el dia a dia del grup de recerca, ja que a Barcelona la meva experiència era més empresarial. Tenir tanta gent treballant en temes relacionats amb el meu facilita veure noves perspectives i obre la porta a futures col·laboracions.
– Quins reptes tècnics has abordat durant aquests mesos?
Hem col·laborat en l’extensió del model d’informació desenvolupat durant el meu Doctorat Industrial per poder considerar models i simulacions dinàmiques del sistema elèctric. Fins ara, la feina se centrava en anàlisis estàtiques, i l’estada ha servit per assentar les bases del suport a l’anàlisi dinàmica. Ha estat molt interessant veure com, tot i treballar en solucions comunes, es prioritzen aplicacions de bessons digitals diferents de les que estem desenvolupant a iGrid.
Reptes personals i aprenentatges de futur
– Quins han estat els principals obstacles que has hagut de superar?
– El repte principal ha estat balancejar les tasques de recerca com a convidat, el progrés de la tesi doctoral i les responsabilitats d’empresa no relacionades estrictament amb el projecte. En remot, la coordinació amb els supervisors requereix més esforç. A més, hem hagut de gestionar un embaràs i el canvi del sistema de salut espanyol a l’holandès, el que ha comportat molta feina administrativa. Per sort, la família d’aquí ens ha donat un suport clau.
– Com ha canviat la teva percepció de l’entorn acadèmic després d’aquesta estada?
Hi ha una part desmitificadora molt necessària. Col·laborar amb una institució com Delft et permet humanitzar el procés; els autors dels articles que llegeixes passen a ser persones amb cara i veu. Ara, en l’últim any de doctorat, la perspectiva tècnica de gent amb qui no havia treballat m’ha ajudat molt a ordenar la meva feina de redacció de la tesi.
– Quines són les teves expectatives per al futur un cop finalitzat el projecte?
– Personalment, m’ha motivat a intentar participar en més projectes de col·laboració internacional. A curt termini, el focus és acabar el doctorat i la paternitat, però en un futur m’agradaria facilitar experiències com la meva a altres investigadors. Torno a Espanya amb connexions laborals i acadèmiques molt interessants i, sobretot, amb bons amics. L’aposta per la innovació és una aposta pel futur, i si s’ajunta amb un repte real de la indústria, és el binomi ideal.
