Desenvolupament d’una formulació i forma farmacèutica estable per vectors adenovirals
Tesi doctoral presentada per Lluna Mª López Ortiz
Per obtenir el Grau de Doctor en Biologia Molecular, Bioquímica i Biomedicina
Aquest treball s’ha dut a terme als Laboratoris Reig Jofre i al Laboratori de Proteòmica CSIC/UAB sota la supervisió del Dr. Joaquim Abián Moñux i Dr. Francesc Xavier Avilés Puigvert.
RESUM EXECUTIU
Els vectors adenovirals estan lluny de ser establerts com a pràctica habitual en teràpia gènica degut a la dificultat de preservar la seva activitat en unes condicions òptimes pel transport i l’administració. Actualment, l’estabilització dels adenovirus a llarg termini requereix de la presència de glicerol a una temperatura de -80ºC. Aquesta temperatura d’ultra-congelació genera importants inconvenients a nivell d’emmagatzematge, transport i pràctica clínica. I per altra banda, la presència de glicerol requereix d’una extensa dilució abans de l’administració per reduir els efectes tòxics. Així doncs, la millora de la termoestabilitat ha estat reconeguda com una diana imprescindible per millorar l’impacte dels vector virals en la salut.
L’objectiu d’aquest estudi va ser la identificació d’una combinació d’excipients que permetés conservar l’Adenovirus tipus 5 a temperatures superiors mantenint la infectivitat a nivells acceptables. Alhora s’havia de dissenyar un cicle de liofilització que limités les pèrdues de funcionalitat amb un comportament més controlable i reproduïble.
Aquest objectiu requeria d’una aproximació global que comencés analitzant els factors que intervenen en l’estabilitat viral abans i després de la liofilització, i els mecanismes responsables de la inactivació durant l’emmagatzematge. Entre els factors que afecten l’estabilitat destaquen la concentració vírica, el pH, l’agregació i la humitat. És crucial controlar els darrers paràmetres durant el procés mitjançant la tècnica de Dispersió dinàmica de la llum (Dynamic Light Scattering, DLS) i la valoració coulombimètrica de Karl Fischer, així com verificar el títol físic i funcional a les diferents etapes del procés per garantir un bon disseny.
Es va desenvolupar un set de formulacions per avaluar la seva efectivitat protectora en solució a 5ºC, en liofilització i durant l’emmagatzematge. S’ha identificat una formulació estable un mínim de 8 h a temperatura ambient adient per l’escalat industrial. El cicle de liofilització dissenyat i la formulació seleccionada eviten les pèrdues d’activitat durant la liofilització a la mida de lot establerta. La funcionalitat es manté fins al punt d’anàlisi de l’estudi d’estabilitat de 6 mesos a 5ºC i -20ºC. La formulació candidata està essent sotmesa a un estudi d’estabilitat de 2 anys a -20ºC, 5ºC i 25ºC.
