Descripció del projecte
L’ictus és la segona causa de mort i la primera de discapacitat a Europa. Més d’un 60% dels supervivents requereix rehabilitació. La rehabilitació està encaminada a restituir i a minimitzar els dèficits funcionals sobrevinguts, i a aconseguir la major autonomia possible.
El tractament integral dels pacients d’ictus s’ha convertit en un procediment assistencial d’alta complexitat que requereix d’equips multidisciplinaris. A més, s’han de combinar tècniques convencionals de rehabilitació amb la introducció de noves tecnologies que permeten incrementar la intensitat i qualitat de la teràpia. Aquestes noves eines inclouen la robòtica/exoesquelets i la realitat virtual. Els exoesquelets per la reeducació de la marxa milloren la deambulació, la independència i la qualitat de vida. Tot i que existeixen diferents tecnologies robòtiques per a treballar la marxa, aquestes tecnologies encara són un tema obert de recerca.
Objectius:
– Identificar i definir les noves tecnologies que s’utilitzen en la rehabilitació del pacient d’ictus
– Comprovar si, amb les noves eines tecnològiques, hi ha millores en l’equilibri, la marxa, les caigudes, la funcionalitat i la independència en els pacients d’ictus comparat amb la fisioteràpia convencional.
– Validar l’ús d’un exoesquelet d’extremitat inferior unilateral en la reeducació de la marxa en pacients amb ictus i determinar els seus beneficis comparats amb la fisioteràpia convencional.
L’objectiu 1 i 2 es faran mitjançant una revisió sistemàtica i un meta-anàlisi. Es definiran les cerques de les revisions sistemàtiques en les bases de dades de Pubmed, Scopus i Web of Science, emprant paraules claus i connectors booleans. Els resultats de les cerques s’introduiran al programa Rayyan per fer l’eliminació de duplicats i la selecció per títol i abstract. Les discrepàncies es solucionaran per consens o amb la col·laboració d’un tercer investigador. Es crearà un document d’extracció d’informació per obtenir les dades per contestar els objectius i per analitzar el risc de biaix dels estudis inclosos. El risc de biaix s’analitzarà amb les eines de Cochrane o de JBI segons el tipus d’estudi i es representarà amb gràfics de semàfor obtinguts amb l’aplicació robvis. El meta-anàlisi es realitzarà amb un model d’efectes fixes si no existeix heterogeneïtat o amb un model d’efectes aleatoris en cas contrari. S’estudiarà el biaix de publicació dels articles inclosos amb un gràfic d’embut així com amb mètodes de regressió i imputació.
L’objectiu 3 es realitzarà amb un estudi pilot en pacients d’ictus de 18 anys o més. Es farà un assaig clínic randomitzat amb dos tractaments, rehabilitació convencional i rehabilitació amb ús de l’exoesquelet. Primer de tot es definirà el protocol de tractament. El tractament es durà a terme durant 10 setmanes. La rehabilitació convencional inclourà exercicis tant d’extremitats superiors com inferiors per a millorar la mobilitat i la força, exercicis d’equilibri i propioceptius, tècniques per a reeducar la marxa. L’ús de l’exoesquelet inclourà exercicis tant d’extremitats superiors com inferiors per a millorar la mobilitat i la força, exercicis d’equilibri i propioceptius i la reeducació de la marxa es farà amb l’exoesquelet i amb una seqüència de marxa pas a pas a barana, pas a pas amb bastó de 4 punts, marxa continua a barana i marxa continua amb bastó de 4 punts. Abans i després del tractament s’analitzarà l’equilibri, la marxa, les caigudes, la funcionalitat i la dependència dels pacients amb les següents proves i qüestionaris: velocitat de la marxa pre i post sessió amb el 10 meters walking test (10MWT), l’equilibri amb el Berg Balance Scale (BBS), la funcionalitat, la dependència i les caigudes amb el Functional ambulation category (FAC) i el Barthel Index. Es farà una anàlisi descriptiva i una comparació abans i després intra i entre grups. Per l’anàlisi descriptiva, es proporcionaran les freqüències absolutes i relatives de les variables categòriques, que es compararan entre grups amb la prova Chi quadrat o l’exacte de Fisher. Les variables quantitatives es descriuran amb la mitjana i la desviació estàndard i es compararan amb la prova T d’Student si segueixen una distribució normal. En cas contrari es descriuran amb la mediana i el rang interquartíl·lic i es compararan amb la prova U de Mann-Whitney. La normalitat s’examinarà amb la prova de Shapiro-Wilk o de Kolmogorov-Smirnov. Les diferències en els paràmetres d’interès s’analitzaran abans i després en cada grup fent servir proves per mostres aparellades (T d’Student, Wilcoxon i prova de McNemar). Per les comparacions de les diferències entre grups s’utilitzaran proves de comparacions de mitjanes i proporcions per mostres independents (T d’Student/U Mann-Whitney i Chi quadrat/Fisher). Si s’observen diferències significatives en la diferència d’abans i després del tractament entre els grups per algun dels paràmetres d’interès, es farà un model de regressió.
