Descripció del projecte
Les paneroles són les plagues urbanes més comunes i que produeixen més alarma entre la població. D’entre elles, la panerola alemanya, Blattella germanica, és l’espècie més àmpliament distribuïda a nivell mundial. Més enllà de la molèstia que suposa la seva presència a habitatges, magatzems, cuines o llocs de processament de menjar, entre d’altres, pot provocar transmissió de malalties o, més habitualment, episodis d’al·lèrgies i asma. La principal estratègia de control de les seves poblacions es realitza utilitzant gels que contenen l’actiu insecticida i que han de ser ingerits pels insectes. Aquests gels solen contenir ingredients fagoestimulants per aconseguir que la panerola consumeixi el màxim d’insecticida. El més comú i efectiu d’aquests fagoestimulants és la glucosa.
Recentment l’empresa Mylva S.A. ha detectat que algunes poblacions de diferents regions de l’Espanya peninsular i de les Canàries, no són sensibles als gels insecticides que es fan servir per eliminar-les i deixen els gels intactes. Algunes proves al laboratori han mostrat que aquestes paneroles arriben a estar en contacte amb el gel però que, un cop el proven, el rebutgen i no el consumeixen.
Conductes d’aquest tipus han estat descrites amb anterioritat i s’atribueixen a un caràcter adquirit per la població que és l’aversió a la glucosa. Les poblacions que incorporen aquest caràcter no poden ser aleshores controlades pels gels insecticides convencionals amb glucosa com a fagoestimulant.
La detecció dels sabors al menjar es realitza a les neurones de les sensil·les dels apèndixs sensorials de la boca a través d’unes proteïnes anomenades receptors gustatius. B. germanica té el repertori de receptors gustatius més gran conegut en insectes, amb més de 400 gens que codifiquen per a proteïnes d’aquesta família. Entre els sabors que detecten aquestes proteïnes hi ha el sabor dolç, que produeix atracció, i el sabor amarg, que produeix rebuig.
Es considera que l’efecte d’aversió a la glucosa és el resultat d’alguna mutació d’un gen de receptor gustatiu que ha produït que les neurones que transmeten el sabor amarg ara detectin la glucosa i reaccionin a aquest sabor amb repel·lència. No obstant això, no es coneix quina és la mutació o mutacions que produeixen aquest efecte.
Aquest projecte pretén, combinant estudis transcriptòmics, genòmics, funcionals i de comportament, identificar les característiques genètiques que confereixen el caràcter d’aversió a la glucosa. A més, pretenem obtenir un test genètic simple que permeti esbrinar si un individu d’una certa població presenta la mutació o les mutacions que determinen l’aversió a la glucosa.
Les dades obtingudes en el desenvolupament del present projecte permetran la identificació de les causes genètiques d’un caràcter molt important en la resistència de les poblacions de B. germanica als gels insecticides convencionals. A més, possibilitarà la realització d’una avaluació de la prevalença de l’aversió a la glucosa a les diferents poblacions espanyoles i contribuirà amb el disseny d’un test genètic per determinar aquest caràcter.
