Descripció del projecte
PT1. Definició de requisits Tasca
1.1. Interfície d’usuari: Es defineixen la mida, l’estructura i els requisits de la interfície; s’analitzen les necessitats dels usuaris i es creen prototips per validar la usabilitat.Tasca 1.2. Plataforma de detecció: S’estableixen la forma, l’ergonomia i els materials adequats per a la plataforma, garantint confort i compatibilitat amb sensors d’alta sensibilitat.Tasca 1.3. Sensors: Es determinen les necessitats tècniques del sensor, es revisen tecnologies existents i es seleccionen materials biocompatibles; tot queda recollit en un informe tècnic complet.Tasca 1.4. Tecnologies de detecció: S’estudien tecnologies per detectar lactat i cortisol en saliva; es comparen les opcions i s’estableixen els requisits mínims del sensor.
PT2. Disseny del concepte de sensorTasca
2.1. Selecció del principi de detecció: Es comparen tecnologies com electroquímica, òptica o FET i s’escull la més adequada per detectar cortisol amb alta sensibilitat.Tasca 2.2. Simulacions preliminars: Es realitzen simulacions per optimitzar la geometria i el comportament del sensor abans de fabricar-lo.Tasca 2.3. Disseny microfluídic: Es defineixen canals, volums i fluxos per fer arribar la saliva al sensor de manera estable i controlada.Tasca 2.4. Prototipatge: Es construeixen prototips inicials per validar funcionalitats bàsiques i corregir errors de disseny.
PT3. Micro/nanofabricació i funcionalitzacióTasca
3.1. Fabricació dels electrodes: Es fabriquen electrodes d’or, platí, ITO o grafè i se’n verifica l’uniformitat i l’estabilitat superficial.Tasca 3.2. Materials actius: Es dipositen nanopartícules o polímers molecularment impresos i se’n controla el gruix, la densitat i la uniformitat.Tasca 3.3. Funcionalització biològica: S’immobilitzen aptàmers o anticossos sobre els electrodes i s’optimitza l’estabilitat del receptor biològic.Tasca 3.4. Caracterització: S’apliquen tècniques com SEM, AFM o espectroscòpia per validar la qualitat nanoestructural i fisicoquímica del sensor.
PT4. Validació in vitroTasca
4.1. Proves estàndard: El sensor es prova en solucions estàndard de cortisol per verificar rang, sensibilitat i resposta.Tasca 4.2. Selectivitat: Es determina la resposta del sensor davant d’interferents com la cortisona per assegurar especificitat.Tasca 4.3. Sensibilitat i LOD: Es calcula el límit de detecció, el temps de resposta i el rendiment global.Tasca 4.4. Estabilitat: Es comprova si el sensor manté la seva resposta amb el temps i si pot ser reutilitzat.
PT5. Integració en plataforma wearable
Tasca 5.1. Disseny del dispositiu final: Es crea un format portable i còmode que integri el sensor, la microfluídica i l’estructura física.Tasca 5.2. Optimització mecànica i de confort: Es garanteix que el dispositiu sigui lleuger, estable i confortable per a un ús prolongat.Tasca 5.3. Validació mecànica i ambiental: Es comprova el funcionament en condicions reals amb moviment i variacions de temperatura.
PT6. Validació preclínica
Tasca 6.1. Obtenció de mostres reals: Es recullen mostres de saliva de participants seguint protocols ètics i controlats.Tasca 6.2. Comparació amb mètodes estàndard: Es comparen les mesures del sensor amb tècniques com ELISA per validar exactitud i correlació.Tasca 6.3. Proves amb participants: Es comprova la comoditat, l’ús real del dispositiu i la fiabilitat de les lectures en situacions quotidianes.Tasca 6.4. Correlació emocional: S’analitza la relació entre els nivells de cortisol mesurats i indicadors psicològics d’estrès o ansietat.
