Aquest dimarts, 23 de setembre, ha tingut lloc el Seminari Internacional sobre Doctorats Industrials al recinte modernista de Sant Pau, a Barcelona. L’acte, impulsat per l’ACUP (Associació Catalana d’Universitats Públiques) i el Departament d’Economia i Coneixement, ha aplegat un centenar d’assistents. També hi ha assistit i participat Lluís Jofre, director general d’Universitats del Govern català.
L’esdeveniment ha servit de plataforma per debatre la situació actual d’aquesta iniciativa a Catalunya i exposar les primeres experiències des del punt de vista d’universitats, empreses i Govern. Al mateix temps, gràcies a la participació d’experts en l’àmbit dels doctorats industrials d’altres països europeus, el Seminari ha estat un espai d’aprenentatge d’altres iniciatives semblants.
Ha obert l’acte Ferran Sancho, secretari de l’ACUP, que ha assenyalat que els doctorats industrials són una peça clau per incrementar les relacions entre universitats i empreses, i que possibiliten que els empresaris puguin esdevenir doctors i els doctors, empresaris. Tot seguit, Josep M. Vilalta, secretari executiu de l’ACUP, ha explicat els objectius del seminari: conèixer altres experiències similars en l’àmbit europeu i el desplegament del Pla fins al moment al nostre país.
Lídia Borrell, directora de Recerca i Innovació de la European University Association (EUA) de Bèlgica, ha començat la seva intervenció felicitant les universitats catalanes pel seu nivell d’implicació a escala europea. A continuació ha explicat com han estudiat les estructures dels programes de doctorats amb empreses a tot Europa i quins són els seus punts forts i febles. Finalment ha acabat dient que «aquests programes no només són un benefici per a l’empresa, sinó que també ho són per a la universitat i al final per a tota la societat».
Clarisse Angelier, directora de Conventions Industrielles de Formation par la Recherche (CIFRE) de la Association Nationale de la Recherche et de la Technologie (ANRT) de França, ha explicat la llarga experiència del seu país en l’àmbit dels doctorats industrials, que es van començar a implantar l’any 1981, i les diferents variants que han anat desenvolupant al llarg del temps, com un programa específic de defensa i un programa de col·laboració amb el Brasil. Segons Angelier, el 75 % dels doctorands industrials tarden menys de tres mesos a trobar feina i un 25 % acaben treballant en l’àmbit acadèmic i, per tant, tal com va explicar, fer un doctorat industrial no és un handicap per esdevenir professor universitari com es podria pensar d’entrada.
Per tancar el primer debat, ha intervingut Palle Høy Jakobsen, director d’R&D Academic Relations, de l’empresa Novo Nordisk de Dinamarca, que ha explicat que les empreses que acullen doctorands industrials registren més patents, obtenen un benefici brut més alt i contracten més treballadors que les que no hi participen. Ha afegit, també, que el 50 % dels doctorands que participen en projectes a la seva empresa acaben treballant-hi. Finalment ha repassat la participació de la seva companyia en projectes de col·laboració amb universitats i centres de recerca a escala mundial.
Ja en el segon debat, basat en l’experiència dels doctorats industrials a Catalunya, Antonio Huerta, director acadèmic del Pla de doctorats industrials de la Generalitat de Catalunya, ha fet una breu introducció sobre la situació de la recerca i la innovació a Catalunya. Segons Huerta, «es doctoren 2.000 estudiants a l’any, però només un 15 % dels doctors treballen en empreses, i d’aquests, només un 25 % fan recerca». Antonio Huerta ha afegit que «tenim un teixit empresarial que funciona i una recerca potent, però falta potenciar la transferència de coneixement des de les universitats cap al teixit empresarial, i és precisament amb aquest objectiu que va néixer el Pla de doctorats industrials”. Finalment, després d’analitzar les diverses oportunitats i reptes, ha assenyalat que malgrat la situació de crisi actual i el poc temps de vida que té el projecte «som pioners a l’Estat i disposem del compromís polític perquè el Pla tingui continuïtat».
En segon lloc, Enric Isidre Canela Campos, director de l’Escola de Doctorat de la Universitat de Barcelona, ha destacat la necessitat que aquest programa tingui continuïtat i ha subratllat, també, que tot i que l’experiència és curta, el plantejament és correcte i positiu.
A continuació, ha parlat Esther Martínez, directora de tesi del programa de doctorats industrials a la Universitat de Girona, que ha afirmat que «les empreses tenen poca tradició en la incorporació de doctors en l’àrea de les ciències socials». Segons Esther Martínez, cal trobar l’encaix entre el ritme de l’empresa, que vol resultats a curt termini, i el fet d’estar preparant una tesi doctoral. Malgrat això, ha assegurat, ells ho estan resolent satisfactòriament.
Tot seguit ha estat el torn de Ramón López, coordinador del programa de doctorats al Grup Agbar, que ha afirmat que «les empreses han de fer un canvi de mentalitat, han d’entendre que no només és un treballador el que incorporen, sinó un estudiant». Després ha enumerat les raons del seu interès pel Pla de doctorats industrials, entre les quals ha destacat que els permet tenir les universitats més a prop, entendre com treballen, i reforçar aquesta relació. Ha explicat també que, segons els seu criteri, és molt necessari que els futurs estudiants es comprometin seriosament amb la recerca. Finalment, ha destacat que l’experiència ha resultat molt positiva per al seu grup empresarial.
El segon i últim debat l’ha tancat Anna Cuscó, doctoranda del Grup Agbar i la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha explicat la seva experiència com a estudiant de doctorat industrial. Segons Cuscó, l’avantatge principal que té el programa és la dualitat, ja que permet obtenir un títol de doctor i alhora guanyar experiència en el sector privat. Entre els elements positius ha destacat, també, la formació enfocada a l’empresa i la borsa de mobilitat, que ja li ha permès assistir a congressos nacionals i internacionals. També ha subratllat el fet que si la línia de recerca es consolida, pot representar una oportunitat laboral en la mateixa empresa. Pel que fa als elements que comporten certa dificultat, ha assenyalat la durada limitada a 3 anys, la necessitat que hi hagi molta coordinació universitat i empresa i el fet que, en alguns casos, la publicació d’articles pot resultar més complicada. Tot i això, ha afegit, en el seu cas aquests aspectes estan molt ben resolts gràcies a la feina de totes les parts.
Finalment, ha tancat l’acte el director general d’Universitats, Lluís Jofre, que ha assegurat que «els doctorats industrials formen part d’un dels objectius més importants per al Govern, que és la transferència de coneixement del món acadèmic al teixit empresarial». Després d’assegurar-ne la continuïtat futura, gràcies a la total unanimitat dels grups parlamentaris en aquest tema, ha afegit també que «ja no es tracta d’un programa del Govern sinó que és un programa de tothom».
.jpg)
