Descripció del projecte
Els estrips perineals són una complicació comuna durant el part vaginal, amb una incidència que varia entre el 10 % i el 85 %, depenent de factors com la paritat, el pes fetal, el tipus de part i les pràctiques clíniques adoptades. Entre el 0,5 % i el 7 % d’aquests casos són estrips greus de tercer i quart grau. La classificació moderna d’aquests estrips en quatre graus, desenvolupada per R. E. K. Sultan als anys 90, va ser introduïda per millorar la identificació i el maneig de les lesions obstètriques, especialment les que involucren l’esfínter anal (OASIS), gràcies als avenços diagnòstics com l’ecografia endoanal. Abans, els estrips perineals es descrivien de manera general, cosa que dificultava la comparació de dades i la implementació de tractaments eficaços.
Aquestes lesions tenen implicacions clíniques importants, amb seqüeles com dispareunia, incontinència, dolor perineal crònic i trastorns psicològics. A més, els costos de tractament poden allargar-se durant anys, augmentant la càrrega financera. Factors com la durada de l’expulsió, la presentació fetal i l’ús d’episiotomies sense motiu s’han associat amb un major risc d’estrips. L’ús d’analgèsia epidural també pot augmentar la durada de l’expulsiu i la incidència d’estrips greus. Els parts en aigua s’han promogut com a una alternativa per minimitzar el trauma perineal, però alguns estudis mostren resultats contradictoris.
A Catalunya, els parts en aigua s’han començat a implementar de manera més recurrent recentment. Aquest projecte, que inclou parts en aigua, busca avaluar si l’entorn aquàtic durant l’expulsiu ajuda a reduir la incidència i gravetat dels estrips perineals. D’altra banda, l’ús de tècniques de protecció perineal durant la coronació, com la protecció manual del periné (MPP), s’ha identificat com a estratègia per reduir el trauma perineal. Tot i que els assaigs aleatoritzats no han proporcionat evidència concloent, els estudis observacionals mostren que el MPP pot reduir l’extensió del trauma. El MPP dispersa la tensió perineal mitjançant l’ús del polze i l’índex, i facilita la sortida del cap. Les tècniques finlandesa (FMPP) i vienesa (VMPP) són les principals modalitats de MPP, amb diferències en la manera d’aplicar la pressió i la col·locació de la mà, però no hi ha consens sobre quina és més eficaç a causa de la limitada evidència comparativa.
El present projecte de tesi doctoral té com a objectiu abordar aquestes múltiples mancances de coneixement mitjançant un disseny que combina un estudi observacional per identificar els factors associats als estrips perineals i un assaig clínic aleatoritzat (ECA) per comparar l’efectivitat de les tècniques de protecció perineal finlandesa i vienesa en relació amb els estrips perineals ocorreguts durant l’expulsiu. Aquest enfocament permetrà analitzar no només els factors de risc associats als estrips perineals durant l’expulsió, sinó també determinar la intervenció clínica més eficaç en la protecció perineal per a la prevenció d’estrips, proporcionant evidència robusta per guiar les pràctiques obstètriques futures. La motivació darrere d’aquest treball rau en la necessitat d’optimitzar els resultats materns en el part vaginal, reduint complicacions perineals i millorant la qualitat de vida de les dones. En proporcionar una anàlisi exhaustiva dels factors associats i de les intervencions protectores, aquesta investigació té el potencial d’influir en les polítiques clíniques i en la formació del personal obstètric, tant titulat com en formació, promovent pràctiques basades en la millor evidència disponible.
El projecte es divideix en dues fases clarament diferenciades. La Fase 1 consisteix en un estudi observacional analític de cohort prospectiva, que té com a objectiu analitzar els factors associats amb els estrips perineals que es produeixen durant el període expulsiu en parts vaginals a terme, no instrumentats, atesos a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona durant els últims 4 anys (2021-2024). Es determinarà la incidència i severitat dels estrips perineals, i s’analitzarà com hi poden influir variables com el tipus de part natural (a l’aigua o a terra), la presentació fetal (cefàlica o de natges) i l’ús o no d’analgèsia epidural. Aquesta fase permetrà identificar possibles factors de risc modificables i orientar futures intervencions preventives comparant-los amb les revisions sistemàtiques ja públicades per ser coneixedors de la desviació amb la població mundial.
La Fase 2 es basa en un assaig clínic aleatoritzat, no cec i unicèntric, amb assignació paral·lela de les participants a dues tècniques de protecció manual del perineu: la finlandesa (FMPP) i la vienesa (VMPP). L’objectiu principal és comparar-ne l’efectivitat en la prevenció dels estrips perineals durant el període expulsiu. També s’avaluarà la satisfacció de les mares mitjançant el qüestionari CEQ-E abans de l’alta, i es valoraran els resultats funcionals del sòl pelvià en el postpart immediat i als 7-10 dies, utilitzant instruments validats com ICIQ-SF/Jorge-Wexner i l’escala de Lattinen. Les implicacions finals d’aquest projecte podrien traduir-se en una millora significativa de la qualitat assistencial, promovent pràctiques basades en l’evidència que contribueixin a reduir l’impacte dels estrips sobre la salut física i emocional de les dones en el postpart i a llarg termini.
