Descripció del projecte
A fi de fomentar la competitivitat de la indústria espacial europea i garantir l’autonomia europea per a l’accés a l’espai, els anàlisis prospectius i d’escenaris realitzats des de 2015 posen de manifest la necessitat d’avançar cap al 2030 amb un objectiu central: seguir reduir encara més el cost dels llançaments espacials en un factor de 2 en comparació amb la flota europea actualitzada de 2020 (és a dir, Ariane 6 i Vega-C). Aquest esforç d’optimització és necessari per a millorar l’assequibilitat de les missions espacials a Europa i per a mantenir el ritme amb la competència mundial, ja sigui amb els Estats Units, la Xina o enmig de la infinitat de petits llançadors en desenvolupament.
Malgrat que la reducció de costos és l’objectiu principal dels esforços i innovacions que es duen a terme des de la dècada del 2020, els futurs desenvolupaments tecnològics també han de considerar altres factors clau, especialment l’augment de la flexibilitat dels serveis de llançament i la reducció de l’empremta mediambiental. En relació amb aquest darrer aspecte, Europa pretén agafar el lideratge i marcar la diferencia fent ús de vehicles de llançament que garanteixin una reducció del 40% respecte l’actual impacte (CO2-Eq) produït per les famílies de llançadors actuals. Aquesta visió, fixada per la iniciativa ArianeWorks (CNES i AGS) i presentada a la European Space Agency (ESA), busca un accés a l’espai més sostenible i verd que prepari el camí per a un reconeixement proactiu en tot l’ecosistema industrial espacial europeu. Per tal de donar suport a aquest objectiu, en els darrers 5 anys s’han avaluat diverses arquitectures de sistemes i estratègies industrials, ja sigui sota la direcció de la ESA o de la EC, en estudis nacionals o en iniciatives multilaterals. Aquests anàlisis posen de manifest una sèrie de Key Enabling Capabilities que comparteixen la majoria de solucions prometedores de cara a 2030, fet que les converteix en inversions estratègiques per Europa de cara al període de 2020-2025:
1. Desenvolupament d’un motor coet de classe 100T de baix cost, reutilitzable i amb capacitat d’agrupació en clúster. Objectiu principal del projecte PROMETHEUS, en què es buscava una reducció del cost de fins a 10 vegades respecte l’actual motor coet Vulcain 2.0 de l’Ariane 5.
2. Desenvolupament d’una etapa central de baix cost, reutilitzable i escalable. Aquest fou l’objectiu del projecte THEMIS.
Dins d’aquest marc, el projecte SALTO pretén donar resposta a aquest segon Key Enabling Capabilities, basant-se en les activitats ja realitzades a THEMIS i altres projectes de I+D+i (per exemple, RETALT) i centrant-se en,
• Millorar i madurar les tecnologies i blocs de construcció fins TRL 5/6.
• Realitzar tests de subsistemes/sistemes, fer la integració del vehicle i la realització de tests en sòl i baixa altitud de cara a 2023.
• Contribuir a la preparació dels tests de sistemes de terra per a la prova dels sistemes de vol suborbital prevista per al 2025. El projecte SALTO reuneix un innovador consorci de 26 empreses (i 1 entitat afiliada), en què participen grans integradors de sistemes, instituts d’investigació i empreses de nova creació/PYME procedents de 12 estats membres. Dins d’aquest, GTD és responsable del WP adreçat a l’estudi, disseny i desenvolupament de,
• Sistema de neutralització autònoma de vehicles per a ser desplegat en múltiples ports espacials, a.k.a Ground AFTS (Ground Autonomous Flight Termination Safety). Aquest tipus de sistemes presenten una caràcter innovador a Europa ja que fins a dia d’avui la decisió de neutralitzar els llançadors la prenen els operadors de safety que es troben a les sales de control de missió de la base de llançament. Actualment, només dos companyies dels Estats Units (SpaceX i RocketLab) utilitzen solucions autònomes embarcades al llançador similars a les que es pretenen implementar en aquesta recerca. Per a aquest estudi, es decideix rebaixar la complexitat del sistema usat per aquestes dues empreses americanes • Solucions 4.0 per als sistemes de control de missió de la base de llançament de ESRANGE (Kiruna, Suècia). Desplegament de solucions IT virtualitzades que permetin una major flexibilitat de la base de llançament de cara a captar nous llançadors. En el marc d’aquesta tesi, les solucions IT a desenvolupar aniran lligades amb la gestió de campanyes de diferents campanyes de vol, la gestió de les operacions de terra pre-llançament, el monitoratge de llançaments i la descentralització de la informació de forma securitzada.
El lligam entre els dos sistemes a desenvolupar passa per permetre la transmissió de dades del sistema de neutralització cap a la solució virtualitzada de monitoratge de llançament.
Finalment, tal com es pot observar de les tasques descrites, el projecte de recerca pretén contribuir amb l’objectiu Europeu de reducció de costos fent que els sistemes de llançament tinguin una major adaptabilitat, la reducció de la complexitat dels sistemes de telecomunicacions i la reducció de temps entre campanyes de vol necessari per a entrenar els operadors i condicionar les bases de llançament.
