Descripció del projecte
La motivació d’aquesta recerca serà la de poder explorar les implicacions en la construcció i el manteniment d’un espai segur de les adolescents LGTBI+ en el context educatiu formal. Des d’aquesta construcció de la identitat “minoritària”, diferents estudis confirmen que les condicions socials discriminatories tenen efectes adversos en la salut de les persones (Meyer, 2003). Gran part d’aquesta dissonància i construcció de la identitat es genera en l’àmbit educatiu i per això poder aportar coneixements i formació a professionals de l’educació des de les pròpies adolescents LGTBI+, podrà transmetre millores en la pràctica educativa. Ja que aquests espais solen disposar d’un claustre majoritàriament cisgènere i heterosexual, sense formació específica pel que fa a la diversitat sexual i perspectiva de gènere. Tenint en compte aquest context previ, el que ens mou en aquesta recerca és identificar i conèixer realitats de persones LGTBI i conèixer sobre els seus espais segurs, per poder transferir la seva agència i coneixements a altres espais educatius o responsables del departament d’educació i/o polítiques educatives.
Aquest procés de recollida de dades també comptarà amb la participació de l’ecosistema educatiu específic en persones LGBTI com són les treballadores socials de la Unitat de trànsit, dels SAI (Servei Atenció Integral al col·lectiu LGBTI), del Servei educatiu del Vallès Occidental, de la EAIA, les comissions d’igualtat de les AFA i les associacions LGBTI del territori. A més es generaran espais de reflexió amb la comunitat educativa formal (professorat de l’ESO i Primària) per conèixer els seus interessos, pors, necessitats i motivacions per abordar el tema mitjançant metodologies participatives multimedia. Juntament amb això es realitzarà un diari de camp durant la recerca en cada intervenció socioeducativa que es realitzi per poder avaluar de manera estandarditzada la construcció dels espais segurs en la pràctica professional com a educadora social i s’emmarcarà dins de les diferents lleis estatals i autònomes sobre educació i drets LGBTI+.
Veiem corresponent aquesta recerca en el nostre context per ser coherents amb la mirada inclusiva de l’educació sota la llei estatal 3/2020 d’educació que assegura l’accés a l’educació a tot l’alumnat independentment de les seves condicions personals i/o socials, seguint els principis de participació, inclusió, no discriminació, no segregació e igualtat efectiva. Al context català la llei 12/2009 té en compte els canvis accelerats de la societat actual, els contextos d’una diversitat i una complexitat més grans, la necessitat de respondre ràpidament a les noves demandes que s’expliciten i els nous requeriments socials reclamant una escola que doni respostes singulars i flexibles, amb uns professionals que actuïn autònomament, en equip, en el marc d’una escola plenament arrelada a la comunitat. Tot aquest nou plantejament requereix, tal com recull la Llei, l’adequació de l’activitat educativa per a atendre la diversitat de l’alumnat i l’assoliment d’una igualtat d’oportunitats més gran. Específicament en allò LGBTI a la llei 11/2014, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, en l’àmbit de l’educació s’han regulat qüestions perquè en tot el sistema educatiu, com ara en els continguts dels materials escolars, en les activitats esportives escolars i en les de lleure infantil i juvenil, en els recursos formatius o en la formació de mares i pares, es tingui en compte la diversitat afectiva i sexual i s’eviti qualsevol tipus de discriminació, i perquè es disposi de mesures de prevenció i actuació contra l’assetjament de què puguin ésser objecte les persones LGBTI en el medi escolar.
La següent recerca es du a terme en cotutorització amb el grup de recerca IJASC de la UAB i el grup de recerca GENI de la UB, que s’quest s’inspira en la tradició etnogràfica de l’antropologia i el paradigma interseccional, que entén que les persones estan culturalment adscrites a diversos, i a vegades contradictoris processos identitatirs que coexisteixen, es superposen i s’entrecreuen. Aquests processos, que condiconen les experiències i narratives individuals i col·lectives, són font de desigualtats, jerarques i exclusions, però també de resiliència, solidaritat i transgressions.
