Descripció del projecte
L’aprenentatge de la por és essencial per adaptar-se a les amenaces i anticipar-se als canvis ambientals. Aquest procés es basa en mecanismes evolutivament conservats de plasticitat sinàptica i està format críticament per la consolidació de la memòria de la por, que regula l’expressió gènica i la síntesi de proteïnes en el sistema nerviós central (Maren et al., 2003; Lonsdorf et al., 2010). En humans, l’aprenentatge de la por s’estudia comunament a través del condicionament de la por clàssic (FC), amb l’inici potencial de la por (FPS) i la resposta a la conductància de la pell (SCR) que serveixen com a mesures clau de resultat. Les desregulacions en el condicionament de la por estan implicades en trastorns d’ansietat i s’han observat amb més freqüència en dones que en homes (Lissek et al.,2005). Els mecanismes subjacents a aquestes diferències de sexe segueixen sent poc clars, però les fluctuacions en les hormones ovàriques, en particular l’estrogen, són candidats forts (Maeng et al., 2017).
Els nivells d’estrogen varien en les fases del cicle menstrual, produint efectes fisiològics i conductuals d’ampli abast (Goldstein et al., 2010). Els alts nivells d’estradiol s’han associat amb la recuperació de l’extinció tant en humans com en rosegadors (Graham i Milad, 2013; Hwang et al., 2015), així com amb una connectivitat funcional alterada en les xarxes cerebrals relacionades amb la por (Engman et al., 2016). Dins del cervell, el còrtex prefrontal (PFC) té un paper central en l’expressió i extinció de la por condicionada (Gottfried & Dolan, 2004; Phelps et al., 2004; Milad et al., 2007). L’activitat cortical durant l’aprenentatge de la por es pot mesurar a través de l’espectroscòpia funcional d’infraroig proper (fNIRS), que fa un seguiment dels canvis hemodinàmics, i l’electroencefalografia (EEG), que registra l’activitat elèctrica. La combinació d’aquestes modalitats proporciona una comprensió més completa de l’activitat neuronal, alhora que permet als participants moure’s lliurement en entorns de laboratori.
Aquest projecte investiga com la fase del cicle menstrual i l’ús d’estrògens exògens afecten la consolidació de la memòria de la por, i com aquests patrons es comparen amb els homes. Aproximadament 150 participants sans seran reclutats per a un paradigma de condicionament de la por diferencial de dos dies (validat a Lonsdorf et al., 2010;Torrents-Rodas et al., 2012). El dia 1, els participants experimenten fases d’adquisició i extinció; el dia 2, es valora l’expressió retardada de la memòria de la por. Les respostes psicofisiològiques (FPS, SCR) es registraran juntament amb l’activitat EEG i fNIRS. L’estradiol salival, el genotip i la citologia vaginal proporcionaran marcadors biològics de fase menstrual.
El projecte té sis objectius principals: (1) caracteritzar les diferències en la consolidació de la memòria de por entre les fases fol·liculars primerenques (estrogen baix) i fol·licular tardana (estrogen alt); (2) determinar els efectes de l’ús anticonceptiu oral; (3) comparar dones i homes; (4) examinar l’activitat cortical en relació amb els nivells d’estrogen; (5) mesurar l’estradiol salivari i els participants del genotip; i (6) validar la classificació de fase menstrual amb índexs de maduració vaginal. Hipotetitzem una consolidació de la memòria de por més forta en estats de baix estrogen (fase fol·licular inicial i usuaris anticonceptius) en relació amb estats d’alt estrogen, amb homes que mostren patrons similars a les dones en la fase fol·licular tardana.
La col·laboració amb David del Rosario i INAB: Experiments i anàlisis es realitzarà en col·laboració amb l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INAB), facilitant l’accés a equips i coneixements d’última generació. Aquesta col·laboració donarà suport als aspectes metodològics, tècnics i analítics de la neuroimatge i la psicofisiologia, així com facilitarà potencialment el reclutament de poblacions participants especialitzades. Aquesta associació millorarà la qualitat, la fiabilitat i l’impacte de la recerca en la consolidació de la memòria de la por depenent del cicle menstrual.
Col·laboració amb Roser Nadal i Alemany i l’Institut de Neurociències, Unitat de Psicologia, CIBERSAM: Mentre el nucli del doctorat se centra en la modulació del cicle menstrual de l’aprenentatge de la por en adults, l’últim any del projecte té com a objectiu estendre a l’estudi de la por com a tret de personalitat en els nens. Els dèficits de condicionament de la por solen estar relacionats amb trastorns d’ansietat i estrès, on l’adquisició o recuperació s’incrementa i es redueix l’extinció. No obstant això, l’adquisició insuficient de respostes de por -o “desgratícia”- és menys entesa. La por és una característica característica dels trets psicopàtics, particularment els temperaments cruels-no emocionals en els nens. Amb aquesta col·laboració, s’examinaran els correlats neurobiològics de la por, centrant-se en la disfunció cortical prefrontal. Comparant patrons d’adquisició reduïda en nens amb trets psicopàtics elevats a la modulació hormonal adulta de la por, aquest treball ampliarà la nostra comprensió tant del processament adaptatiu com del de la por mal adaptativa.
Mitjançant la integració de la psicofisiologia, la neuroimatge, els marcadors hormonals i les dades genètiques, aquest projecte proporcionarà un relat multidimensional de com el sexe i les hormones donen forma a la consolidació de la memòria de por. Els resultats llançaran llum sobre els mecanismes subjacents a les diferències de sexe en els trastorns d’ansietat i poden informar enfocaments adaptats per a la prevenció i la intervenció.
