Descripció del projecte
Actualment, hi han dos programes de política d’ocupació actius que operen a l’Ajuntament de Barcelona. Un d’ells és el “Programa Làbora”, que ha estat en funcionament des de 2014 i proporciona serveis de col·locació de llocs de treball a tots els que el necessiten, i en particular els que estan en risc d’exclusió social. D’altra banda, i de manera innovadora, en 2022 començarà un projecte pilot en el qual, seguint la mateixa metodologia, se centrarà en aquelles persones que des de 2021 van començar a rebre els ingressos mínims vitals. Aquests programes duen a terme un itinerari d’inserció complet des del moment en què la persona entra al programa, oferint serveis de formació i educació gratuïts que milloren la seva ocupabilitat. De la mateixa manera, una part del programa es dedica a treballar amb les empreses per desbloquejar ofertes de treball que encara no han sortit al mercat, per oferir-los primer a les persones que participen en el programa.
L’objectiu principal d’aquesta recerca és analitzar, des d’una perspectiva de gènere i d’interseccionalitat, els factors que condicionen la participació de la població en risc d’exclusió social en les polítiques actives d’ocupació en totes les fases del procés i les diferències en els resultats d’aquestes polítiques. Les diferències de gènere es poden trobar en diverses ocasions en el projecte. En el moment d’entrar en el programa, el fet de ser una mare única amb responsabilitats, o potser el fet de tenir un nivell diferent o inferior d’educació, així com haver realitzat prèviament treballs on el salari era menor. Al llarg del desenvolupament del programa, pot ser la capacitat de trobar un equilibri de vida personal durant els processos d’entrenament. Al final, totes aquestes circumstàncies anteriors acaben influint en el resultat, ja sigui en la capacitat d’unir-se al mercat laboral, acabar o no el programa, o en la qualitat i el salari del treball trobat. Un altre tema important que es considerarà és la interseccionalitat existent amb altres característiques sociodemogràfiques, com ser una persona immigrant, tenir discapacitats o pertànyer a un altre tipus de grup minoritari. Hi ha diverses qüestions de recerca que intentaran respondre a les qüestions anteriors:
Quines són les diferències entre homes i dones quan els participants comencen el programa? Com varien aquestes diferències durant el procés d’acompanyament i formació? En quins casos augmenten i en quins casos disminueixen? Quines possibilitats de millora existeixen? Quin és el resultat d’aquestes persones, una vegada que entren en el mercat laboral? Són aquestes polítiques igualment reeixides per a homes i dones? Quines són les possibles interseccions que influeixen en la capacitat de desenvolupar amb èxit el programa, com ser un immigrant o tenir una discapacitat?
A través de la resposta a aquestes preguntes, i assumint una situació inicial de desavantatge (d’acord amb la literatura existent), els mecanismes pels quals es produeixen aquestes desigualtats s’entendran millor, es posaran en evidència i hi haurà l’oportunitat d’adaptar-les en el desenvolupament de futures polítiques d’ocupació pública.
Respecte de la metodología, es faràn servir mètodes quantitatius i qualitatius. D’entre altres, les tècniques que s’utilitzen més comunament per a l’anàlisi comparativa i l’avaluació de les polítiques públiques, incloent però no limitat a la coincidència de la puntuació de propensió, la diferència en la diferència, l’anàlisi de factors o els models de regressió, així com qualsevol altra metodologia que sigui necessària. A més, tenint en compte l’accessibilitat a les dades dels participants del projecte, l’enfocament quantitatiu es complementarà amb mètodes qualitatius en els quals les variables disponibles per a la part quantitativa no siguin suficients, mitjançant l’observació a activitats de grups, formacions o les entrevistes individuals, aspirant a poder desenvolupar el projecte de recerca íntegrament. Finalment, també és notable la possibilitat de dur a terme l’anàlisi longitudinal -qualitativa i quantitativament-, donades les dades històriques sobre els participants que es registren en les bases de dades, així com el seguiment posterior programat per fer en el projecte. Per tant, aquesta és una oportunitat única per a aplicar una metodologia de recerca triangular.
