Descripció del projecte
La disciplina infermera ha passat per moltes etapes durant la seva història, des de els inicis com una necessitat vital per preservar l’espècia humana, fins a l’actualitat que ha esdevingut “la ciència del cuidar”, una disciplina amb un cos de coneixements propi i que basa la seva pràctica en l’evidència científica.
El model que va desenvolupar Patricia Benner ha tingut molta importància tant en la formació de les infermeres durant l’època universitària, com en la pràctica diària de cada professional. Benner descriu diferents nivells d’adquisició de coneixements que la infermera ha de superar per avançar i esdevenir finalment, una infermera experta. El cuidar requereix d’un aprenentatge que la infermera, a partir del coneixement teòric que ha adquirit durant l’època d’universitat, posa en pràctica, al mateix temps, amb la pràctica del cuidar es qüestiona el coneixement teòric i així s’avança en l’adquisició de coneixements.
Per la professió infermera és imprescindible el treball en equip, els hospitals estan formats per equips d’infermeria on conviuen diferents generacions i diferents nivells d’adquisició de coneixements descrits per Benner. Aquesta convivència pot comportar dificultats en el treball en equip. Les infermeres veteranes o expertes comenten aspectes com la manca de responsabilitat, la poca implicació en la feina, la manca d’interès per aprendre per part de les generacions més joves, mentre que les infermeres més joves o principiants es senten, moltes vegades, infravalorades i jutjades dins dels equips d’infermeria per part de les generacions més grans. Tots aquests prejudicis creen un clima laboral negatiu que afecta a la productivitat dels equips i per tant, a la cura del pacient.
Aquesta dificultat dins dels equips, pot ser deguda a problemes de llenguatge o de comunicació. Les diferents generacions no es comuniquen de la mateixa manera, el canal que utilitzem per la comunicació amb una generació no és útil per una altre, per tant, cal trobar una solució per millorar el treball en equip formats per infermeres de diferents generacions i amb diferents nivells de coneixements. Per altra banda la diferencia de valors entre les generacions pot comportar conflictes dins dels equips d’infermeria. Conèixer les característiques dels equips d’infermeria en termes de les intergeneracionalitat i dels diferents nivells de l’adquisició de coneixements descrits per Patricia Benner, pot ajudar a identificar fortaleses i debilitats que cal potenciar de cada grup. Al disposar d’aquesta informació ens permet buscar estratègies i intervencions per millorar el pas de les infermeres novelles a infermeres expertes, dels equips infermers.
La simulació clínica és una estratègia vàlida per tal d’obtenir equips d’infermeria més cohesionats i productius.
L’objectiu principal d’aquet estudi és analitzar l’ús de la simulació clínica com a estratègia per millorar el treball en els equips d’infermeria fent un estudi previ de les característiques dels equips d’infermeria en aspectes d’intergeneracionalitat i nivells d’adquisició de coneixements segons Patricia Benner.
En primer lloc es durà a terme un estudi de disseny observacional, descriptiu i transversal per descriure com estan formats els equips d’infermeria i identificar els valors professionals d’infermeria segons les generacions i els nivells descrits per Benner.
En segon lloc es realitzarà un estudi quasi-experimental pre-post, a partir d’analitzar el treball en equip a partir d’una escala validada, abans de realitzar la simulació clínica i post simulació.
Posteriorment s’analitzaran les dades i s’extrauran les conclusions.
