Descripció del projecte
La discapacitat intel·lectual es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa expressada en les habilitats adaptatives conceptuals, socials i pràctiques. Les persones amb discapacitat intel·lectual (DI) necessiten diferents tipus i intensitats de suport per participar plenament i contribuir a la societat a causa de les limitacions que presenten tant en (i) les funcions intel·lectuals (e.g. el raonament, el llenguatge, la resolució de problemes, la planificació, el pensament abstracte, el judici, l’aprenentatge acadèmic i a partir de l’experiència) com en (ii) la conducta adaptativa (e.g. cura personal, vida domèstica, habilitats socials, utilització dels serveis de la comunitat, l’autodirecció, la salut, la seguretat, i l’oci). Aquestes limitacions poden ser compensades i millorades mitjançant els suports disponibles en els diversos entorns de vida.
Segons l’Organització Mundial de la Salut, als països industrialitzats, el 3% de la població té aquesta condició. I afecta un 20% més els homes que les dones. A Catalunya, l’estadística sobre la població amb discapacitat es nodreix de la informació registrada als serveis de valoració i orientació dependents de la Direcció General de Protecció Social. Les dades recollides per les administracions públiques fan referència, en exclusiva, a les persones reconegudes legalment com a persones discapacitades, i que, per tant, tenen una discapacitat igual o superior al 33%. El reconeixement del grau de discapacitat és el document administratiu que acredita la persona amb discapacitat i, per tant, el que facilita l’accés als drets, serveis, programes i prestacions orientats a compensar els desavantatges socials derivats de la situació de discapacitat i superar els obstacles que limiten la seva participació plena i efectiva en la societat. La població amb discapacitat reconeguda des de l’any 2000 ha incrementat més d’un 150%, passant de 259.523 persones a 634.799 persones l’any 2021. El nombre de persones amb discapacitat valorada a Catalunya augmenta proporcionalment per sobre del creixement de la població i, la discapacitat que presenta una major tendència a augmentar és la discapacitat intel·lectual (1,3 punts d’increment, passant del 10,3% el 2015 a l’11,6% el 2020). A Catalunya, el 56% de les persones amb discapacitat intel·lectual són menors de 35 anys.
Els centres ocupacionals són equipaments d’acolliment diürn que ofereixen atenció rehabilitadora i habilitadora a persones amb discapacitat intel·lectual en edat laboral. L’objectiu és capacitar les persones amb DI perquè aconsegueixin la màxima integració social a través de l’ocupació activa. El departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunyat regula els Centres Ocupacionals per a Disminuïts segons el decret 279/1987 de 27 d’agost. Aquests centres ofereixen el servei de teràpia ocupacional (STO) amb l’objectiu d’integrar les persones amb discapacitat intel·lectual que no poden incorporar-se al sistema de treball ordinari al no poder assolir un nivell de productivitat suficient. Els STO proporcionen activitats d’ocupació terapèutica (OT) orientades a assolir habilitats, hàbits i conductes relacionades amb el treball i l’entorn laboral. També proporcionen activitats d’ajustament personal i social (APS) per tal de potenciar les capacitats de les persones amb DI i garantir un bon desenvolupament en tots els nivells possibles: activitats físiques i de salut, activitats cognitives i de comunicació, activitats per a la vida diària i activitats per a l’envelliment. Els centres ocupacionals també ofereixen un servei ocupacional d’inserció (SOI) amb l’objectiu d’assolir la integració laboral d’aquelles persones amb discapacitat intel·lectual que, tot i que tenen aptituds laborals i productives, encara no es poden incorporar als centres especials de treball per manca de formació laboral o d’oferta de treball.
Els adults amb DI experimenten nombroses desigualtats en salut, com ara l’augment del risc de malalties i obesitat. Com a resultat, els adults
amb DI tenen una esperança de vida 20 anys menys que les persones sense DI. Un factor que contribueix a aquestes desigualtats en salut i una menor esperança de vida són comportaments d’estil de vida poc saludables inclòs el comportament sedentari i inactivitat física. A més a més, hi ha poca evidència sobre la influència de l’activitat física i comportament sedentari sobre les habilitats adaptatives generals en les múltiples àrees de la persona amb discapacitat intel·lectual. En el marc dels STO, aquest projecte persegueix els següents objectius: (1) dissenyar en base a l’evidència científica i mitjançant estratègies de co-creació un programa d’activitat física que millori les habilitats adaptatives generals segons l’ICAP (Inventari per a la planificació de Serveis i Programació Individual); (2) avaluar l’impacte d’aquest programa d’activitat física sobre les diferents dimensions de la qualitat de vida de persones amb DI (benestar emocional, físic, relacions interpersonals, desenvolupament personal, autodeterminació i inclusió social); (3) avaluar l’impacte d’aquest programa d’activitat física sobre les capacitats laborals de les persones amb DI, (4) individualitzar el programa d’activitat física als patrons característics d’activitat física, comportament sedentari i forma física de les persones amb DI.
