Creat un nou sistema de revestiment tèxtil més sostenible a partir d’un Doctorat Industrial entre la URV i l’empresa química Cromogenia Units

Un grup investigador de la URV ha aconseguit crear un component derivat de fonts renovables que permet obtenir un fixador més ecològic i biosostenible per utilitzar en els processos d’estampació de productes tèxtils o de pell sintètica. La doctoranda Maite Guillem, contractada per l’empresa química Cromogenia Units, ha treballat en aquest projecte durant el seu doctorat industrial a la companyia, juntament amb Marina Galià i Gerard Lligadas, investigadors que han dirigit la seva tesi i que fan recerca al Grup d’Investigació en Polímers Sostenibles del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la URV.

La investigadora Maite Guillem i el director tèxtil de Cromogenia Units, Rafael Montava

L’addició d’aquest component al procés de revestiment tèxtil ha permès concebre un fixador d’estampat únic, que compleix totes les normes mediambientals i toxicològiques. El nou component, patentat per aquesta empresa que és líder en el sector i la URV, es converteix en la primera patent sorgida de la Universitat a partir d’un projecte de doctorat industrial. El Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya té com a objectius contribuir a la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial català, captar talent, i formar doctors i doctores per a les empreses dins de projectes de recerca.

Els sistemes de revestiment tèxtil actuals incorporen compostos procedents del petroli, alguns dels quals poden ser tòxics. L’objectiu d’aquesta recerca ha estat substituir un d’aquests compostos potencialment nocius per un altre procedent de fonts renovables. Per fer-ho, l’equip investigador va provar diferents alternatives buscant productes derivats de fonts renovables alternatives al petroli i apostant així per una química més sostenible.

textil_cromogenia

Durant la recerca van sintetitzar i provar diferents compostos i els van substituir pels que es fan servir ara, fins que van trobar el que permetia superar les prestacions dels punts de referència del mercat perquè tenia un important component biobasat -que deriva, en part, de la biomassa- aprofitant la tecnologia que ja s’aplicava. La substància obtinguda s’utilitza per bloquejar la reactivitat d’altres que es fan servir per fer recobriments de productes tèxtils o de pell sintètica i s’allibera en el moment d’aplicació del producte.

Amb la incorporació d’aquest component, el nou fixador es troba dins les normatives de seguretat mediambientals i toxicològiques que demana el mercat i per aquest motiu ha despertat l’interès de la indústria tèxtil i ja està en fase d’homologació per ser comercialitzat. Durant l’estudi, el fixador va demostrar que el seu ús allarga la vida de les peces de roba, permet un estampat més viu i perdurable i millora la qualitat del producte. El seu ús a la indústria permetrà a les empreses de moda crear productes més ecològics i biosostenibles.