Em dic Giovanna Petrillo i estic cursant l’últim any de doctorat industrial en Biotecnologia de la Universitat de Barcelona (UB), desenvolupant un projecte de recerca entre l’empresa Biochemize i l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC). El meu projecte té com a objectiu el redisseny, basat en l’estudi de les estructures terciàries, d’enzims carboligases per a la formació asimètrica d’enllaços carboni-carboni. La formació d’enllaços carboni-carboni representa un mitjà de creació d’estructures quirals de complexitat elevada, i és capaç de generar compostos innovadors amb diversitat funcional i estereoquímica, la qual cosa és altament desitjable en els processos de biocatàlisi.
Gràcies a la beca de mobilitat que el Pla de Doctorats Industrials ofereix als doctorands, he tingut l’oportunitat d’assistir a una escola internacional de cristal·lització de macromolècules a Granada, la “International School on Biological Crystallization” (ISC 2015). L’escola ha impartit cinc dies de conferències i demostracions pràctiques relacionades amb la cristal·lització de macromolècules biològiques, biominerals i materials biomimètics, amb un dia complet dedicat a estudis de cristal·lització de proteïnes. Assistir-hi ha estat molt interessant per al meu treball, ja que les noves tècniques que he après m’han ajudat en la progressió del meu projecte de tesi. Especialment, posant en pràctica al laboratori la tècnica coneguda com streak seeding, he aconseguit obtenir cristalls d’una de les proteïnes que són objecte d’estudi, en complex amb intermedis de reacció interessants, i això ha representat un avenç molt significatiu per al meu treball. La tècnica és un mètode per introduir nuclis preformats de cristalls en una gota de cristal·lització per controlar la nucleació i alterar la manera en què creixen els cristalls, alentint-la i obtenint cristalls de millor qualitat. És una tècnica de la qual en coneixia les bases teòriques abans de participar a l’escola, però mai no l’havia practicat. Gràcies a les demostracions, el material proporcionat i els consells de professionals experts en el tema, vaig tenir èxit a l’hora de posar-la en pràctica jo mateixa al laboratori.
En el curs del segon any de doctorat, a més, vaig tenir l’oportunitat d’aprofitar la beca de mobilitat per fer una estada de dues setmanes al Centro de Biología Molecular Severo Ochoa (CMB), a Madrid, al grup del professor Pere Berenguer, amb qui l’empresa col·labora. L’objectiu de l’estada era aprendre tècniques de biologia molecular útils especialment en l’enginyeria i el disseny de nous mutants proteics. Malgrat la brevetat de l’estada, he aconseguit assolir els objectius prefixats, he après tècniques de clonatge, sistemes d’expressió de proteïnes i mutagènesi dirigida, gràcies a la competència de les persones que m’han guiat i m’han transmès els seus preciosos coneixements.
Finalment, utilitzant la beca, he pogut participar, sense costos addicionals per a l’empresa, en dues reunions amb col·laboradors nacionals i internacionals, a Madrid i a Brussel·les. Crec que les reunions representen una eina valuosa per créixer i conèixer més, ja que s’hi plantegen diferents punts de vista i idees, i serveixen per determinar, així mateix, si les tasques en un grup de l’empresa s’estan duent a terme correctament o no. Amb això té lloc una integració d’idees, propòsits i metes organitzacionals. A més, en l’última reunió en què vaig participar a Madrid, vaig tenir l’oportunitat de presentar els avenços del meu projecte doctoral i un grup de recerca d’Alemanya em va proposar una col·laboració interessant que ampliarà el meu projecte de tesi, afegint una nova proteïna interessant als meus estudis.
Agraeixo moltíssim al programa de doctorat industrial la beca que m’ha ofert, ja que ha estat molt fructífera per al meu projecte de recerca. Porto amb mi resultats interessants i molts records bonics, com els que adjunto a sota.
