L’èxit de la transferència tecnològica es mesura per la capacitat de transformar la recerca de frontera en solucions que redefineixin els estàndards industrials. Dins l’ecosistema de la fotònica catalana, Sensofar s’ha posicionat com un referent en metrologia òptica de superfícies, una disciplina crítica per al control de qualitat en sectors d’alta precisió com el semiconductor, l’automoció o la fabricació additiva. Nascuda com una spin-off del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’empresa ha recorregut un camí de més de vint anys des del laboratori fins a l’hegemonia en el seu nínxol de mercat.
Amb seu a Barcelona, la seva trajectòria es fonamenta en la seva capacitat de consolidar en una única plataforma tecnologies de mesura que fins fa poc operaven de manera aïllada. La seva activitat se centra en el disseny i la fabricació d’instruments de mesura sense contacte que combinen tècniques de precisió com la microscòpia confocal, la variació de focus i la interferometria. Aquesta robustesa tècnica, sumada a un software avançat, ha permès a la companyia posicionar-se com un proveïdor líder a escala mundial, amb un volum de negoci majoritàriament estranger i una estructura corporativa diversificada que respon als reptes més complexos de la indústria moderna.
Quatre eixos de recerca per estar a l'avantguarda de la fotònica
Actualment, Sensofar impulsa quatre projectes de Doctorat Industrial que actuen com a motor d’innovació. A la pràctica, els projectes se centren en tres aplicacions d’alt impacte: semiconductors, automoció i indústria 4.0, i fabricació Additiva (3D). Aquesta recerca aplicada s’articula al voltant de la metrologia híbrida òptico-computacional, amb l’objectiu de superar els límits físics de la llum. En resum, els seus projectes de doctorats industrials se centren en el desenvolupament de sensors ultraràpids per a entorns de control de qualitat massiu i en la implementació de tècniques d’il·luminació codificada, que permeten reconstruir superfícies tridimensionals amb molta més eficiència que els mètodes convencionals.
Aquestes línies de treball inclouen també la recerca en superresolució per visualitzar detalls microscòpics invisibles fins ara, així com l’adaptació de la metrologia a sectors emergents com la fabricació additiva (impressió 3D), on la mesura de grans àrees rugoses és un repte crític. En definitiva, aquesta recerca permet aportar al mercat sistemes de decisió industrial que asseguren que el producte final del client (un xip, un motor o una pròtesi) compleix els estàndards més exigents de la indústria.
Entendre la trajectòria de Sensofar és entendre la importància de mantenir un vincle viu amb la font del coneixement acadèmic. Per analitzar com aquesta genètica universitària continua bategant en l’estratègia actual de la firma, parlem amb Guillem Carles Santacana, cap de recerca científica de l’empresa i una peça clau en la integració del talent investigador dins l’estructura d’R+D de la companyia.
— Quin és l’origen i l’interès de l’empresa en desenvolupar projectes de doctorat industrial?
— Els projectes de doctorat industrial ens donen un impacte i un reforç important per a les nostres activitats de recerca. Com a empresa tecnològica, fer innovació i recerca té un impacte molt rellevant. El desenvolupament tecnològic per fer les nostres tecnologies més eficients és essencial. Després, també fem recerca d’altres components que podem integrar, desenvolupats per altres entitats o organitzacions, i explorem com podem integrar-los amb les nostres tecnologies.
Potser el factor més determinant és que també tenim línies de recerca enfocades a una recerca més especulativa, de més risc. Les possibilitats d’èxit potser són menors, però tenen una convicció molt més elevada en el sentit que poden tenir un impacte molt més gran, solucionant un problema d’eficiència o unes especificacions de mesura molt més altes. Si el projecte fos exitós, aleshores ens permet tenir una competitivitat molt més alta o fins i tot obrir nous mercats.
— Quin valor afegit us aporta aquesta recerca col·laborativa?
— Ens aporta una perspectiva diferent gràcies a la col·laboració amb la Universitat. Tenim la formació addicional de les persones i del doctorand, però també de tot l’equip de recerca. Al final, això contribueix enormement a la cultura de recerca científica que hi ha dintre de l’empresa. Per exemple, els doctorats industrials ens incentiven la publicació de resultats en revistes científiques i la participació en conferències i congressos del sector. Tot això contribueix a una reputació i una imatge que hi ha darrere dels nostres productes.
— Les publicacions, són un element positiu en el vostre procés de recerca?
— És molt positiu. De fet, tenim una mentalitat de recerca molt oberta, de compartir. Hi ha, evidentment, els detalls tècnics de secret industrial i els processos on necessitem una patent amb algun producte o mètode que cal considerar, però en general tenim una mentalitat oberta dintre d’R+D i les publicacions són un valor que posem sobre la taula.
— Com valoreu les estades de recerca internacionals per als doctorands?
— L’impacte més gran és el networking: conèixer altres actors del sector. En el nostre cas, la metrologia òptica de superfícies no és una activitat global molt elevada i, per tant, hi ha uns pocs congressos on és clau participar per conèixer les persones i establir col·laboracions. L’establiment de col·laboracions, conèixer altres publicacions i apropar la recerca científica en si mateixa és el principal actiu en aquest vessant.
— Parla’ns d’algun projecte que hagi tingut un resultat tangible per a l’empresa
— En els projectes de doctorat industrial que hem fet —ja acabats, actius o previstos per ser iniciats—, molts han tingut impacte, sigui en productes, en els mètodes òptics que fem servir o en mètodes computacionals. En particular, ara com ara tenim en oferta i en catàleg productes que han estat la llavor, és a dir, que han estat engegats en el desenvolupament durant projectes de doctorat industrial. També tenim projectes que han contribuït a desenvolupaments d’algorismes computacionals que tenen un impacte o un full de ruta per ser incorporats al software comercial que incorporen els nostres productes.
— Quins creus que són els factors clau de l’èxit en la col·laboració amb una universitat o centre de recerca?
— Els avantatges són evidents. El més directe és l‘accés al coneixement que té el grup de recerca amb el qual col·laborem, però també aporta una perspectiva acadèmica diferent de l’enfocament intern de l’empresa. Això augmenta la riquesa de les idees a l’hora d’enfrontar problemes concrets. Com que els doctorats industrials tenen una durada perllongada, de tres o quatre anys, la col·laboració va més enllà de vincles puntuals. La clau és establir relacions de confiança que permetin, a llarg termini, compartir més idees i obtenir més profit.
— I què li aporta Sensofar a la Universitat?
— La Universitat es beneficia de poder fer una recerca aplicada que tingui un impacte industrial i global. Estic segur que molts professors i grups de recerca persegueixen tenir aquesta aplicació i aquest interès aplicat, encara que la recerca tingui una base fonamental.
— Recomanaries un doctorat industrial a una altra empresa?
— Sí, perquè és una eina molt valuosa per posar en comú tres vessants: les persones , el món acadèmic i l’empresa. Serveix per estructurar molt bé la comunicació entre el món privat i el de la recerca pública. És una col·laboració clarament de benefici mutu.
