Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró: “El doctorat industrial ens ajuda a entendre millor què és la Fundació i compartir els resultats amb un públic general”

  • Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró, parla del Doctorat Industrial que estudia l'impacte cultural de les exposicions de la Fundació, coincidint amb el seu 50è aniversari.
  • Aquesta recerca combina recerca estratègica i creació audiovisual per destacar la influència internacional i social de la institució.

Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró, parla en aquesta entrevista sobre el projecte de recerca que lidera el doctorand industrial Ramon Balcells, centrat en la història de les exposicions de la Fundació. Coincidint amb el 50è aniversari de la institució, aquest projecte reforça el seu compromís amb la recerca, destacant la diversitat de les activitats fetes més enllà de l’obra de Miró, i explora com la col·laboració acadèmica contribueix a la projecció internacional de la institució i a la seva capacitat innovadora.

El projecte, titulat Històries d’un museu, combina la recerca estratègica amb la creació audiovisual per visibilitzar el retorn de la institució cap a la societat i explorar l’impacte cultural de la Fundació Joan Miró. Ramon Balcells lidera una investigació pionera que estudia les exposicions temporals des d’una perspectiva històrica i audiovisual, amb l’objectiu de comprendre com aquestes han influït tant a escala local com internacional, proporcionant una visió completa de la trajectòria i la influència de la Fundació.

La Fundació Joan Miró va iniciar el passat 11 de juny, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i altres institucions, els actes commemoratius del seu 50è aniversari, amb la intenció de seguir sent un referent local, nacional i internacional de l’art contemporani. El 10 de juny de 1975 la Fundació va obrir les seves portes al públic a Montjuïc, en un emblemàtic edifici dissenyat per l’arquitecte Josep Lluís Sert. Entre les activitats destacades de l’aniversari, es troba l’exposició “La poesia tot just ha començat. 50 anys de la Miró”, que repassa la història i l’actualitat de la institució fins al 6 d’abril de 2025, així com l’exposició “Miró i els Estats Units” prevista per a la tardor, que explorarà les influències mútues entre Miró i destacats artistes nord-americans.

Durant la conversa que hem pogut tenir amb Daniel, ell mateix reflexiona sobre el valor afegit dels Doctorats Industrials en l’àmbit artístic i els beneficis pràctics i formatius que aporten tant a investigadors com a institucions.

– La Fundació Miró també fa recerca aplicada…

– Actualment, estem treballant en un projecte de Doctorat Industrial amb Ramon Balcells, que investiga la història de les exposicions de la Fundació. Coincidint amb el nostre 50è aniversari, és el moment idoni per revisar aquest aspecte de la nostra trajectòria.

– Quin és el principal benefici que espereu d’aquest projecte?

– Aquest projecte és especialment interessant per nosaltres perquè reforça el nostre compromís amb la recerca. Ens interessa que les nostres exposicions, quan les fem, tinguin una dimensió de crear nou coneixement, de generar noves perspectives sobre temes artístics. Això permet entendre millor què és la Fundació Joan Miró, què hem aconseguit en aquests 50 anys i quin ha estat el nostre impacte a la societat. A més, ens ajuda a reflexionar sobre la contribució que fa l’art a la societat de manera més general.

– Durant el desenvolupament del projecte, heu obtingut algun resultat destacable?

– Sí, un resultat fonamental que utilitzo sovint per explicar la Fundació Miró és que, gràcies a la recerca en el doctorat industrial d’en Ramon Balcells, hem descobert que el 85% de les exposicions temporals que hem realitzat no tractaven directament sobre Joan Miró. Aquesta dada reflecteix clarament la diversitat i riquesa de les nostres activitats, més enllà del llegat del mateix Miró.

– Quin valor afegit aporta aquest resultat i com contribueix a destacar el paper de les humanitats i a diferenciar-vos d’altres museus?

– Som un museu d’artistes i en aquest món és molt important explicar realment què és el que fem. I sens dubte, l’obra de Joan Miró és importantíssima per a nosaltres i per als nostres visitants. Però també fem moltes altres coses, i per això és molt important explicar clarament i justificar el que estem fent.

El resultat del projecte és molt important perquè mostra que, tot i la centralitat de Joan Miró, també desenvolupem moltes altres activitats rellevants. A més, aquest projecte inclou no només la tesi escrita sinó també un component audiovisual innovador, creat per Ramon Balcells per celebrar el nostre 50è aniversari. Aquest audiovisual és una peça clau en l’exposició commemorativa, cosa que ens permet arribar a un públic ampli més enllà del món acadèmic. Aquesta capacitat de comunicar de manera efectiva i accessible un treball especialitzat és una de les fortaleses d’aquest projecte.

«Aquest projecte és especialment interessant per nosaltres perquè reforça el nostre compromís amb la recerca. Ens permet entendre millor què és la Fundació Joan Miró, què hem aconseguit en aquests 50 anys i quin ha estat el nostre impacte a la societat.»

– Com és la vostra experiència de col·laboració amb la universitat?

– La col·laboració és molt positiva. Els museus tenim ritmes propis, sovint lents, que encaixen bé amb els temps d’un doctorat. Treballar amb una institució com la Universitat Pompeu Fabra, reconeguda per la seva dedicació a la recerca, ha estat especialment beneficiós perquè reforça dins del nostre equip una cultura d’investigació. En Ramon forma part del nostre equip i interactua habitualment amb els companys de la Fundació, demostrant que la recerca té aplicacions directes i tangibles que milloren els nostres processos i generen resultats noticiables. Tot això ens ajuda molt a consolidar una cultura d’investigació i recerca en aquest món del museu.

– Com valoreu les publicacions científiques en el vostre àmbit?

– Absolutament, les publicacions científiques són essencials. Per exemple, recentment vam tenir un descobriment destacable per part del nostre Departament de Conservació Preventiva, que va identificar una pintura oculta sota una obra de Miró mitjançant tècniques no invasives innovadores.

Desenvolupar aquestes tecnologies per analitzar obres d’art amb tecnologia tant innovadora i hiperespecialitzada, desenvolupada per la NASA o per la recerca de la indústria alimentària, i aplicar-ho en aquest món és un canvi molt important. Òbviament, això produeix resultats que s’han de difondre en publicacions científiques.

Sense dubtes, aquest tipus de recerca aplicada, que produeix publicacions científiques, és fonamental per avançar en el nostre camp i obrir noves oportunitats d’investigació per a altres experts.

«Gràcies a la recerca d'en Ramon Balcells, hem descobert que el 85% de les exposicions temporals que hem realitzat no tractaven directament sobre Joan Miró. Aquesta dada reflecteix clarament la diversitat i riquesa de les nostres activitats.»

– Què significa per vosaltres la internacionalització que promou el Doctorat Industrial?

– És crucial. Durant la investigació, permet al doctorand realitzar estades a universitats internacionals i dialogar amb experts globals, obrint noves perspectives i enfortint la seva recerca. Això és claríssimament important!, aquests viatges de recerca ajuden molt, no només a avançar una mica amb les qüestions concretes sinó realment per obrir horitzons, per obrir els ulls, per veure com es fan aquests tipus d’investigació en un altre context. I és també l’oportunitat de poder parlar amb experts internacionals.

En la fase final, l’audiovisual que produirà Ramon tindrà un públic internacional gràcies a la nostra projecció global, garantint que el seu treball arribi a un ampli ventall de visitants.

– Per acabar, per què recomanaria un Doctorat Industrial en l’àmbit de les arts?

– No només el recomanaria, sinó que ja estem treballant en nous projectes. L’experiència ha estat molt positiva i productiva per nosaltres i pel doctorand. Aquest format afavoreix la professionalització dels investigadors, facilitant-los la integració en el mercat laboral. Ofereix un enfocament pràctic per abordar reptes concrets, aportant resultats tangibles i impacte positiu tant per a les institucions com per als investigadors mateixos.