Descripció del projecte
Incorporació d’eines d’intel·ligència artificial per a ressonància magnètica cerebral clínica
Tot i que el potencial de la recerca en neuroimatge avançada mai ha estat tan gran, la seva integració en la neuroradiologia clínica diària presenta diversos reptes. L’objectiu d’aquest projecte és abordar la incorporació de mesures basades en seqüències de ressonància magnètica no convencionals. Les propostes s’encabiran dins el marc de l’esclerosi múltiple, una malaltia neurodegenerativa crònica que afecta el sistema nerviós central i es caracteritza per la destrucció de les beines de mielina. L’esclerosi múltiple s’ha convertit en la principal causa de discapacitat en adults joves. Els criteris diagnòstics actuals es basen principalment en la ressonància magnètica. En aquest context, el diagnòstic precoç és crucial per iniciar el tractament i frenar-ne la progressió.
Aquesta tesi doctoral s’emmarca dins de l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron, i serà co-dirigida pel Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) i l’Institut pel Diagnòstic per la Imatge (IDI). L’objectiu és desenvolupar una proposta tecnològica avançada amb un impacte en la pràctica clínica assistencial i diagnòstica. Alhora, els algoritmes desenvolupats seran compartits de manera lliure, posant-los a l’abast d’altres institucions i investigadors.
Concretament, la proposta de tesi doctoral implementarà eines encarades a:
– Aspectes relacionats amb la qualitat de la imatge, ja sigui disminuint el soroll d’aquesta o millorant-ne la resolució mitjançant eines d’aprenentatge profund generatiu; tindria aplicació en estudis prospectius ja adquirits amb un valor clínic, on degut a les limitacions tècniques del moment, tenen pitjor resolució que els estudis adquirits actualment. L’objectiu seria avaluar si un cop aplicada la metodologia desenvolupada, els estudis, milloren.
– Aspectes relacionats amb la quantificació de les imatges, incorporant models més complexes ja sigui d’aspectes morfomètrics com funcionals. L’objectiu fora optimitzar-ne el temps de càlcul, per tal de fer-lo compatible amb la pràctica clínica i rebaixar-ne el temps a pocs minuts.
– En un intent de recollir totes les eines desenvolupades, es valorarà la viabilitat d’establir un “digital twin” neuroradiològic, així com el seu recorregut i impacte en la pràctica clínica. L’objectiu fora valorar si les eines generatives permeten simular imatges que tindrien una possible aplicació i recorregut a la pràctica clínica.
