Descripció del projecte
La garantia o vulneració dels drets econòmics, socials, culturals i ambientals (DESCA) té una vinculació estretament lligada amb el dret a la no discriminació i la igualtat de tracte, essent en la vessant sociopolítica de la desigualtat una de les causes assenyalades de l’actual estat de policrisis dels sistemes democràtics. Perquè si la igualtat com a valor superior (art. 1.1 CE), principi rector (art. 9.2 CE) i dret fonamental (art. 14 CE) no es garantida en la seva vessant material, l’erosió de l’Estat de Dret és inevitable.
Aquesta connexió entre els DESCA i la igualtat requereix d’una perspectiva interseccional, tal i com es va observar en la decisió del Comitè per a la Eliminació de la Discriminació Racial (CERD, 2023) en que es vinculava els efectes discriminatoris en l’accés desigual a les vacunes d’individus i grups vulnerables a la discriminació racial, en gran mesura com a causa i perpetuant injustícies racials històriques (CERD). Una decisió que va ser impulsada, entre d’altres, per la Xarxa Global d’Advocades de Moviments Socials, de la que forma part el propi Observatori DESCA.
En el cas de l’habitatge no és diferent i és possible realitzar connexions entre el racisme immobiliari que pateixen diàriament les persones racialitzades i que la propietat immobiliària hagi passat a ser el valor fonamental que defineix la classe social (Adkins, L. et al, 2024).
Aquesta vinculació té una traducció jurídica que requereix d’un diàleg entre la protecció legal del dret a l’habitatge, la tensió amb el dret a la propietat, i el dret a la igualtat de tracte i no discriminació. Així, mandats com la lluita contra l’especulació immobiliària es poden conjugar amb el deure de no discriminar per afectar majoritàriament als territoris, barris i veïnes més vulnerables; i el mandat de garantir el dret a un habitatge digne com la vessant material de la igualtat de tracte i la necessitat de realitzar accions positives.
En quant a l’àmbit d’estudi, el projecte incorporarà una perspectiva comparada al ser l’habitatge un dels principals desafiaments socioeconòmics als que s’enfronten gran part de les societats actuals i ciutats del Nord Global (European Commission, 2022; OCDE, 2021). En aquest sentit, la tesi es centrarà en desenvolupar l’anàlisi del dret a l’habitatge com una garantia de la igualtat de tracte i la no discriminació en tres aspectes concrets. En primer lloc, analitzarà l’actuació de les administracions públiques i els jutjats en la lluita contra el racisme immobiliari que pateixen les persones migrades i racialitzades en les nostres societats, des d’una perspectiva comparada i comparant-ho amb altres eixos i àmbits de discriminació, com la discriminació per gènere en l’àmbit laboral. En segon lloc, s’estudiarà la lluita contra l’especulació immobiliària com una garantia per a la protecció efectiva de classes socials i grups ètnico-racials històricament discriminats, a partir de l’impacte de fenòmens especulatius com el lloguer de temporada, els habitatges d’ús turístic i els desenvolupaments i millores urbanes. En tercer lloc, s’estudiarà la discriminació a partir del dèficit d’habitatge públic, les modalitats d’habitatge públic, la seva planificació i la segregació urbana.
Al seu torn, l’estudi dels tres fenòmens on s’aprecia la tensió entre el dret a la propietat, el dret a l’habitatge i la no discriminació, es realitzarà a partir de l’anàlisi de lluites, les garanties i les vulneracions concretes. I en quant a la seva metodologia, més enllà de l’estudi bibliogràfic, doctrinal i jurisprudencial, es basarà en l’estudi etnogràfic d’entrevistes, assessoraments i grups de discussió.
