Descripció del projecte
Ivàlua i l’IGOP han identificat la necessitat de repensar conjuntament la manera com s’estan avaluant les polítiques públiques de participació ciutadana. La majoria de les avaluacions realitzades fins a dia d’avui posen el focus en la quantitat de participació (és a dir, en el nombre de participants en cadascun dels espais institucionals de participació: processos participatius, òrgans de participació ciutadana, pressupostos participatius, etc.), o en el millor dels casos, en la qualitat d’aquesta participació (en la seva diversitat, pluralitat, traçabilitat, accessibilitat, transparència o d’altres criteris que els Reglaments municipals de participació ciutadana puguin definir com a criteris de qualitat).
Per tant, no s’estan analitzant els efectes de les polítiques públiques adreçades a promoure la participació de la ciutadania en els afers públics. En part, aquest buit s’explica pel fet que, per a poder anar més enllà i mesurar l’impacte de la participació ciutadana en una decisió o política pública, s’hauria de poder saber què hagués passat si el procés de presa de decisions no hagués estat participat. I en la majoria dels casos, la reproducció d’aquesta situació contrafactual és impossible o significativament costosa. En definitiva, els mètodes utilitzats més freqüentment per a l’avaluació de l’impacte de polítiques públiques, basats en models contrafactuals, no funcionen per a les polítiques de participació. En conseqüència, les avaluacions s’estan limitant a analitzar la implementació d’aquestes polítiques, sense valorar-ne els efectes.
Ivàlua i l’IGOP identifiquen doncs la necessitat d’explorar conjuntament noves maneres d’aproximar-se a l’avaluació de l’impacte de les polítiques públiques de participació ciutadana; d’investigar quines metodologies d’avaluació d’impacte rigoroses poden ser més adients per valorar l’efectivitat de les polítiques de participació ciutadana i explicar què funciona i què no funciona quan es tracta de promoure la participació de la ciutadania. En definitiva, explorar metodologies que permetin, d’una banda, definir i mesurar l’èxit d’una política de participació, i de l’altra, millorar la identificació i la comprensió dels factors que determinen aquest bon (o mal) funcionament.
En aquest sentit, l’anàlisi ha de permetre també valorar si els esforços que estan realitzant les administracions públiques a Catalunya s’estan dirigint correctament o no. Si el bon funcionament dels canals institucionals de participació (processos participatius, òrgans, audiències, etc.) està determinat o condicionat per altres factors que no s’estan tenint en compte en el disseny de les polítiques de participació ciutadana. En definitiva, l’anàlisi ha de servir per a extreure recomanacions de millora de la política pública realitzada en aquest àmbit.
