Descripció del projecte
La telemedicina és una eina cada vegada més prevalent en el món sanitari. Aquest augment en l’ús de la telemedicina ha esta propiciat pel progrés de les tecnologies de la informació i les comunicacions aplicades a la salut, juntament amb l’ús generalitzat d’internet a les llars i l’aparició dels “smartphones”. Així doncs, la telemedicina es presenta com un instrument clau per desenvolupar una sanitat més sostenible i millorar la salut de les persones amb un estalvi dels costos i una major eficiència a nivell assistencial.
En l’actualitat, la fisioteràpia està recuperant una eina fonamental, la qual disposa de la major evidència dintre el camp d’aquesta branca sanitària, l’exercici terapèutic. Aquesta eina és fonamental per poder obtenir bons resultats clínics, ja que és de les poques eines que es poden aplicar a nivell domiciliari. Per contra, aquesta eina té un índex baix d’adherència degut a factors culturals, socials, etc. Aquesta baixa adherència provoca una disminució de l’efectivitat dels tractaments de fisioteràpia, la qual cosa, incrementa els costos assistencials.
Les solucions digitals s’han descrit com a plataformes prometedores pel suport de determinades patologies en fisioteràpia i han demostrat efectivitat enfront als tractaments convencionals, en part, per tenir efectes positius en l’adherència. Aquest factor, sumat a la tendència a l’alça de la utilització de tecnologia, fan necessari el desenvolupament de projectes d’investigació adreçats a estudiar els efectes de la utilització APPs o programes basats en exercici terapèutic en l’àmbit sanitari i, en concret, en l’àmbit de la fisioteràpia.
L’exercici és una part fonamental del tractament en fisioteràpia. Revisions sistemàtiques han determinat que l’exercici és efectiu per reduir el dolor i millorar la funció. Els exercicis domiciliaris, prescrits individualment per ser realitzats a casa, són efectius en la disminució del dolor i eviten les recaigudes si els pacients s’adhereixen al tractament.Per altra banda, una inadequada adherència al tractament pot reduir notablement l’eficàcia. Dintre de tots els factors que poden provocar la no adherència al tractament estan la falta de temps per fer els exercicis o la inhabilitat per encaixar els exercicis en la rutina diària. Alguns investigadors suggereixen que canvis en l’atenció, com per exemple, donar incentius positius, monitorar el desenvolupament dels exercicis i proporcionar feedback del progrés del tractament, poden influir en l’adherència d’un programa domiciliari d’exercici terapèutic.
Estudis han demostrat que pacients amb dolor cervical crònic, que utilitzen un suport mòbil basat en exercici terapèutic, tenen menys dolor, menys discapacitat i major adherència al tractament, que el grup control, tant a curt com a llarg termini. A més, també s’ha evidenciat de l’efecte positiu de la utilització d’APPs basades en exercici terapèutic en la discapacitat en pacients amb dolor lumbar.
Per altra banda, estudis també han demostrat que la utilització d’un programa de telemedicina basat en informació sanitària no és efectiu en la modificació de les creences dels pacients ni en la discapacitat en pacients amb dolor lumbar, tot i ser una eina amb bon índex cost-efectiu.
La telemedicina no només té efectes en el dolor, en la discapacitat o en l’adherència. Estudis han observat que aquesta eina pot augmentar l’apoderament dels pacients i millorar l’autogestió del dolor i la fatiga. També té efectes en el catastrofisme, com així ho indica un estudi realitzat amb pacients amb fibromiàlgia, on es va observar, en el grup intervenció, una reducció significativa del catastrofisme .
En conclusió, les aplicacions “apps” pel maneig de la salut són cada vegada més populars i de fet, les apps pel maneig del dolor tenen molts beneficis pels pacients, sobretot en l’àmbit assistencial. Tot i haver-hi poca literatura al respecte, estudis han demostrat que les apps tenen molt bona acollida pels pacients i pels professionals de la salut. Així doncs, no hi ha cap dubte que en un futur pròxim, les tecnologies -com en aquest cas- aplicades a la salut, seran imprescindibles
La hipòtesi principal del projecte es basa en que l’exercici terapèutic és una eina fonamental de la fisioteràpia, però té un índex d’adherència baix, la qual cosa, provoca una disminució de l’efectivitat del tractament. La telemedicina basada en un programa d’exercici terapèutic pot millorar notablement aquest índex, resultant en una disminució del temps de recuperació. Això beneficiaria no solament als pacients, sinó que reduiria els costos assistencials.
Així doncs la utilització d’un programa de prescripció d’exercici terapèutic millora l’adherència, redueix el dolor i millora els patrons d’activació muscular, reduint així els temps de recuperació.
L’objectiu princila del projecte és: Determinar l’efectivitat d’un programa basat en exercici terapeutic en patologia múscul-esquelètica. I els objectius específics: 1) Avaluar l’efecte d ela telemedicina en l’adherència al tractament. 2) Estudiar l’efecte de la telemedicina en l’ansietat i catastrofisme en pacients amb dolor d’origen múscul-esquelètic. 3) Analitzar l’efecte de la telemedicina en la intensitat del dolor en pacients amb dolor d’origen múscul-esquelètic. 4) Mesurar l’efecte de la telemedicina en els patrons d’activació muscular en pacients amb dolor d’origen múscul-esquelètic.
