Noèlia Márquez, cofundadora i CEO de Benviro, detalla com el Pla de Doctorats Industrials els ajuda a transformar residus orgànics en bioplàstics 100% biodegradables mitjançant el rigor científic i l'escalat industrial. Una aposta estratègica que consolida l'empresa com a referent en economia circular i en la creació d'un futur lliure de microplàstics.
De l’hostaleria a la biotecnologia d’avantguarda, la trajectòria de Noèlia Márquez és un testimoni de visió emprenedora i adaptabilitat. Márquez va fer el salt al sector de les empreses emergents per fundar, juntament amb Patricia Aymà, Benviro. Avui, des de Santa Perpètua de Mogoda, l’empresa es posiciona com un referent en l’economia circular gràcies a una tecnologia disruptiva: la producció de bioplàstics mitjançant bacteris que transformen residus orgànics de la indústria alimentària en polímers 100% biodegradables i lliures de microplàstics.
Tanmateix, la transició d’una innovació de laboratori a una solució industrial escalable requereix un rigor científic excepcional. És en aquest punt on la col·laboració amb el Pla de Doctorats Industrials esdevé un pilar estratègic per a Benviro. L’empresa no només aposta pel talent jove, sinó que articula la seva R+D al voltant de tres eixos fonamentals en la seva recerca aplicada: l’optimització de la hidròlisi de residus agroindustrials (en col·laboració amb la UAB i Eurecat), la concentració eficient d’àcids grassos mitjançant tecnologies de membrana (amb la UdG) i el disseny d’aplicacions avançades per als nous polímers PHAs (amb la UPC).
En aquesta entrevista, Noèlia Márquez ens explica com la integració d’aquests projectes de recerca d’alt nivell no només accelera el desenvolupament de materials biocompatibles per a sectors com la salut o l’embalatge, sinó que consolida la missió de Benviro: liderar un futur on el residu deixi de ser un problema per esdevenir el recurs que substitueixi definitivament els plàstics fòssils.
Bioplàstics a partir de residus
— Quin és el principal benefici dels projectes de Doctorat Industrial i com us posiciona en el sector aquesta recerca col·laborativa?
— Creiem que els Doctorats Industrials han tingut un impacte molt positiu a la nostra empresa perquè ens aporten un punt de vista complementari. En el dia a dia de les empreses, no sempre estem focalitzades en la recerca científica pura o a entendre el fonament de cada procés. Aquesta col·laboració ens dona la possibilitat d’aprofundir científicament en la nostra tecnologia. Entendre-la profundament ens aporta un avantatge competitiu determinant per créixer com a empresa innovadora.
— Us sentiu líders gràcies a l’aposta per aquest programa?
— Ens fa líders el fet de creure en el que fem, i part d’aquesta identitat és apostar pels Doctorats Industrials. Actualment, en tenim tres en marxa; no és una qüestió de casualitat, sinó una decisió estratègica perquè els considerem eines molt útils per al nostre desenvolupament.
"A l'empresa no sempre ens podem centrar en la recerca científica ni a entendre el perquè de tot; els Doctorats Industrials ens aporten precisament aquest punt de vista necessari."
De la hidrolització al mercat de la salut
— Podries explicar algun resultat tangible de com aquests doctorats contribueixen a l’empresa i a la societat?
— Tenim tres exemples molt significatius. El primer és el de la Montserrat, que s’especialitza en la hidrolització de residus orgànics. Gràcies al seu projecte, hem aconseguit processar residus que inicialment no eren aptes per als nostres rendiments, transformant-los en matèria útil.
Nota de l’Editor. La recerca de Montserrat Jiménez, realitzada en col·laboració amb Eurecat i el grup GENOCOV de la UAB, ha estat clau per resoldre el coll d’ampolla del procés: la hidròlisi. En “cuinar” adequadament els residus agroindustrials complexos per fer-los assimilables pels bacteris, s’ha aconseguit validar l’escalat fins a una planta pilot de 400 litres. Aquesta optimització no només millora la sostenibilitat del model de negoci en incrementar la ràtio de producció per euro invertit, sinó que garanteix una traçabilitat del polímer que permet a Venvirotech oferir materials d’altes prestacions per a sectors com l’embalatge de luxe o la cosmètica. Podeu llegir l’entrevista a la doctoranda industrial del projecte en aquest enllaç.
D’altra banda, el Pere lidera una recerca sobre la concentració d’àcids grassos volàtils. Això és clau per estabilitzar el procés, estalviar costos de transport i escalar la producció. A més, té un impacte mediambiental directe, ja que ens permet reaprofitar l’aigua que fem servir. Finalment, l’Anna estudia profundament el nostre producte final. El seu coneixement científic ens ajuda a formular materials, analitzar compatibilitats amb altres polímers i adaptar-nos a nous mercats, incloent-hi el sector de la medicina i la salut.
— Com és la relació amb els grups de recerca de la universitat?
— La relació és molt bona, tot i que partim d’objectius diferents: l’empresa busca escalar i optimitzar, mentre que la universitat busca aprofundir en el “perquè” de les coses. L’èxit recau a crear una sinergia. En un sector tan exigent com la biotecnologia, fonamentem la col·laboració en tres pilars: una comunicació àgil entre el departament d’R+D i l’investigador, un enfocament clar cap a l’escala industrial —si el resultat no pot sortir del laboratori, no ens serveix— i la fixació de reptes científics que responguin a necessitats reals del negoci.
— Com compagineu la necessitat de publicació acadèmica amb el secret industrial?
— És un punt delicat. El centre de recerca vol mostrar el coneixement i l’empresa, sovint, voldria protegir-lo. Tanmateix, entenem que demostrar que som pioners en novetats científiques ens aporta serietat i valor afegit davant del mercat. Hem de tenir cura amb el que es comparteix, però publicar també ens posiciona com a referents.
"Com a empresa, si obtenim un resultat molt bo, però no el podem treure del laboratori, no ens serveix. Per a nosaltres, això és realment clau"
El valor del talent investigador
— Què aporta un doctor o doctora a l’organització, en comparació amb altres perfils?
— Aporten una capacitat d’aprofundiment única. A l’empresa ens enfoquem molt en els resultats ràpids, però el doctorat es pregunta per què un experiment ha fallat o ha funcionat. Aquest mètode científic ens permet arribar a llocs on no arribaríem d’una altra manera. Aquesta heterogeneïtat de perfils és el que realment enriqueix l’equip.
— Per què recomanaries el programa de Doctorats Industrials?
— El recomanaria perquè et permet incorporar un perfil científic altament especialitzat que potser no tindries d’una altra manera. A més, ofereix el recolzament dels centres tecnològics i les universitats, facilitant l’accés a equipaments i anàlisis d’alt nivell que són essencials per a la innovació.
PDI: Respecte a la internacionalització, com valoreu les estades de recerca a l’estranger?
Noèlia Márquez: Hi ha una dualitat. Quan tens un investigador integrat en el dia a dia, el trobes a faltar quan marxa. Però és cert que, quan tornen d’una estada en empreses o centres similars, aporten una visió renovada i molts fruits per a la recerca. Malgrat el “trencament” temporal, el resultat final és molt valuós per a l’organització.
