NOTÍCIA ORIGINAL – https://www.upf.edu – 11 de julio de 2018
Pere Ripoll Sastre, en el marc del projecte de Doctorat Industrial entre la UPF i l’Editorial Barcino, va localitzar aquest document a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que confirma l’origen de la Diputació del General, l’any 1359. El manuscrit, titulat “Llibre dels Vuit Senyals”, que estava mal catalogat, va ser escrit a principis del segle XV, i serà publicat properament per Barcino.
El doctor en Dret per la UPF, que va obtenir excel·lent ‘cum laude’ per la seva tesi “Llibre de Vuit Senyals (15th century): an Edition, Legal and Comparative Study”, presentada el passat 26 de juny a la sala de graus Albert Calsamiglia del campus de la Ciutadella, es mostra satisfet per haver trobat aquest manuscrit: “Se sabia que existia però, degut a les intervencions de restauració i catalogació del segle XIX, el van deixar sense cobertes i fou catalogat de manera confosa”, apunta.
El document, que ha estat localitzat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, conté el règim jurídic dels orígens de la Diputació del General o de la Generalitat de Catalunya, situats al segle XIV, i compila les normes i la jurisdicció aprovades a les Corts Catalanes, que donaven poder a la institució en àmbits com l’autoorganització jurisdiccional i administrativa, les finances i els tributs, i li atorgava blindatge financer.
Aquesta troballa s’emmarca en el projecte de la convocatòria 2014 de Doctorat Industrial de la Generalitat de Catalunya “Legal culture and the Deputation of the General of Catalonia in light of other European exemples”, en la qual Pere Ripoll ha estat vinculat, fruit de la col·laboració de la UPF, a través del Grup de Recerca en Història del Dret Català del Departament de Dret, i l’Editorial Barcino.
Els directors de la tesi han estat Tomàs de Montagut, catedràtic d’Història del Dret i de les Institucions de la UPF i coordinador del Grup de Recerca d’Història del Dret Català; Rafael Ramis, antic docent de la UPF i actualment professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB); i Joan Santanach, professor de Literatura del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, i coordinador de l’Editorial Barcino.
Un document que aporta molta informació sobre els orígens de la Generalitat i la seva evolució
Segons Pere Ripoll, “La localització del Llibre dels Vuit Senyals ens ha facilitat estudiar la jurisdicció embrionària de la Generalitat amb un sol manuscrit, aspecte que fins ara s’havia de fer mitjançant la normativa dispersa generada durant segles per les Corts. D’altra banda, ens confirma la hipòtesi (que cent anys enrere Antonio de la Torre havia proposat) sobre el moment més aproximat del naixement de la Diputació del General, l’any 1359, tot i que el manuscrit té compte els primers símptomes d’autonomia de 1289 i 1291”.
El doctor en Dret per la UPF explica que “els treballs de recerca que ens han portat a la seva localització han fet possible saber qui el va elaborar, i que la seva confecció fou ordenada pels estaments a principis del segle XV, durant el primer procés compilatori del dret català, com a resposta a la incomprensió que la institució de la Diputació del General va provocar a la dinastia dels Trastàmara, recentment arribada a Catalunya”.
El LVS aporta novetats pel que fa a l’evolució dels poders de la institució i els mecanismes jurídics que havien d’anar confeccionant la jurisdicció de la Generalitat. Al mateix temps, mostra que el règim regulador de la institució fou motiu també de compilació abans de l’aparició del Llibre dels Quatre Senyals, imprès per primer cop l’any 1634, un manuscrit que va recollir la normativa de la Generalitat de l’època moderna en un moment de consolidació i plenitud institucional.
Tomàs de Montagut, codirector de la tesi, coincideix amb la importància d’haver localitzat el manuscrit: “El document evidencia que el Principat de Catalunya era una monarquia dualista, en la qual el monarca havia de pactar amb les Corts. Les normes que blindaven aquest pactisme jurídic es troben en el llibre, que es va fer coincidint amb el canvi dinàstic”. El professor Montagut apunta que el LVS documenta la Creu de Sant Jordi en el senyal o representació simbòlica del General de Catalunya, que també apareix a l’escut de la ciutat de Barcelona.
La Diputació del General en el marc europeu i la publicació del manuscrit per Barcino
Un dels principals objectius del projecte de Doctorat Industrial entre la UPF i Barcino han estat la recerca i l’estudi de les institucions que van sorgir arreu d’Europa amb finalitats similars a les de la Diputació del General, per tal de poder construir un conjunt de paràmetres comparatius i característics que permetessin ubicar la Generalitat en el context europeu.
“Amb l’estudi del contingut del LVS hem pogut detectar diverses famílies d’institucions a Europa que sorgiren d’un procés d’emancipació estamental, i que situen la Generalitat dins d’una d’aquestes famílies i la seva evolució en comparació amb altres. Aquest fet ens reafirma alguns dels seus trets més extraordinaris com a institució estamental separada del poder reial”, assegura Pere Ripoll.
D’altra banda, Editorial Barcino, especialitzada en l’edició de textos clàssics, publicarà properament (segurament, el llarg del 2019) una edició “Prínceps” del manuscrit, considerat de gran importància des del punt de vista de la història política i jurídica d’una institució com és la Generalitat.
El volum inclourà un estudi introductori sobre el procés de recerca i de localització del manuscrit; una anàlisi de la normativa de les fonts i de tots els aspectes entorn l’aparició del LVS, així com la seva transcripció.
