Project Description

La tesi objecte d’aquesta proposta s’emmarca, de forma general, al camp de la observació de la Terra des de satèl·lits. L’aparició en els darrers anys del NewSpace ha permès el ràpid desenvolupament de tecnologies i sistemes espacials de baix cost basats en micro i nano-satèl·lits. Ha estat un desenvolupament empès per empreses de nova creació que han irromput en un mercat dominat per grans corporacions i agències espacials governamentals.

Aquest desenvolupament, al seu lloc, ha facilitat la creació de constel·lacions de satèl·lits que milloren els temps de revisita respecte als satèl·lits tradicionals, que pel seu elevat cost, arriben a formar en els millors casos petites constel·lacions. No obstant això, els satèl·lits NewSpace no poden oferir encara les capacitats que tenen els satèl·lits convencionals. Les seves reduïdes dimensions limiten les dimensions de les seves càrregues útils, i la capacitat de captació d’energia.

En el camp de la teledetecció òptica, aquestes limitacions s’han superat gràcies a l’ús i millora de la resolució de les càmeres, i un ajustat cicle de treball que combina l’adquisició de dades, la transmissió, i capacitat de recàrrega de les bateries dels satèl·lits.

En canvi, en el camp de la teledetecció per microones, la solució passa per l’ús de teledetecció passiva i senyals d’oportunitat. En aquesta línia, la Universitat Politècnica de Catalunya va llançar i operar amb èxit la missió FSSCat el 2020. El seu satèl·lit disposava de sistemes de teledetecció passius: radiòmetre i reflectòmetre de senyals de navegació en banda-L per a la mesura de propietats del sol i l’oceà. Al llarg dels tres mesos d’operació, la missió va demostrar les capacitats de teledetecció passiva tal i com es pot comprovar a partir de l’èxit dels articles publicats pel grup de recerca del NanoSatLab de la UPC. Un èxit que hagués estat superior si no fos perquè el motiu per qual va finalitzar la missió va ser el deteriorament causat una flamarada solar el 29 de Novembre de 2020, que va arribar a la Terra la nit del 3 al 4 de Desembre.

En base a aquesta experiència viscuda, i la d’altres missions, es pretén dissenyar doncs una nova càrrega útil de microones, que tingui major resistència a l’entorn espacial (radiació, estrès tèrmic, mecànic i buit), que disposi de major capacitat de processat de dades a bord, i tingui capacitat d’ús de múltiples bandes de freqüència de microones.



MORE INFORMATION

If you are interested in the offer, fill in the pdf with your details and send it to doctorats.industrials.recerca@gencat.cat