Descripció del projecte
El projecte de doctorat «Aportació a l’estudi de la Bíblia romànica. La traducció de Josuè en la Bíblia del segle XIV», per al qual se cerca candidat, s’emmarca en dues accions promogudes per la Societat Catalana d’Història Cultural: el grup de recerca «Traduccions bíbliques catalanes en perspectiva europea» (TRABICAT) i, al seu torn, el projecte de recerca «Cultura bíblica a la Catalanofonia en el segle XIV».
Aquest projecte de doctorat vol contribuir a l’estudi de la Bíblia romànica per mitjà d’una rigorosa anàlisi filològica del llibre de Josuè tal com es presenta en la Bíblia del segle XIV. Elaborada durant el regnat del rei Pere IV d’Aragó, aquesta versió de la Sagrada Escriptura constitueix una fita essencial en el panorama de les traduccions bíbliques catalanes medievals —i, en el fons, en el de les traduccions bíbliques romàniques—.
El llibre de Josuè ofereix una oportunitat excepcional per a un exhaustiu estudi filològic de la Bíblia romànica almenys per tres motius: perdura en tres manuscrits —Peiresc, Egerton i Colbert—, conté un pròleg jeronimià exclusiu en un d’ells —«Tandem finita» en Peiresc— i representa un text emblemàtic per a les tradicions jueva i cristiana —integrant l’Hexateuc i obrint la història deuteronomista—. En conseqüència, brinda l’ocasió perquè les percaces abordin múltiples qüestions sobre la tradició textual de la Bíblia del segle XIV, la cultura bíblica medieval tant a la Catalanofonia com a la Romània i les pràctiques de la translació en aquests espais en el segle XIV —i, per extensió, en la baixa època medieval—.
Les investigacions entorn de la Bíblia romànica arrenquen amb els treballs erudits que el biblista Samuel Berger enllesteix en el segle XIX. En la pràctica, Berger n’estableix una concepció global —que perviu avui dia—: en la baixa època medieval, les diverses versions bíbliques a set de les llengües romàniques —portuguès, espanyol, català, occità, francès, arpità i italià— conformen un magma textual que comparteix fonts i influències amb una permeabilitat notable. A més, Berger traça les relacions de la Bíblia romànica amb la Bíblia hebrea i la Vulgata llatina.
En començar el segle XX, el romanista Raymond Foulché–Delbosc recupera l’interès per les traduccions bíbliques catalanes medievals a l’aixopluc de l’Institut d’Estudis Catalans. Després del Concili Vaticà II, el biblista Guiu Camps el reactiva a l’empara de l’Associació Bíblica de Catalunya. Conclosa la Bíblia Catalana Interconfessional. el biblista Armand Puig, amb el concurs del filòleg Pere Casanellas, el reconfigura com el projecte de recerca «Corpus Biblicum Catalanicum», principalment circumscrit a l’edició crítica de les traduccions bíbliques catalanes fins al segle XIX.
Des de 1890, quatre teories raonen la vertebració de la Bíblia del segle XIV. D’entrada, Samuel Berger hi defensà la influència de la Vulgata llenguadociana i, sobretot, de la Bible du XIIIe siècle. En canvi, Josep Perarnau hi entreveu la presència de la Bíblia hebrea i hi relativitza la força de les versions franceses. Amb les primeres dades empíriques, Armand Puig hi destaca la rellevància de la Bíblia hebrea, alhora que en postula els stemmae codicum. Al final, Armand Puig i Pere Casanellas hi apunten la convivència de la la Bíblia hebrea, la Vulgata llatina i altres versions prèvies. En qualsevol cas, tot plegat expressa la complexitat i la riquesa de les traduccions bíbliques catalanes medievals.
Atenent-hi, la recerca s’estructura en vuit fases: transcripció dels tres testimonis del llibre de Josuè —Peiresc, Egerton i Colbert— i del pròleg jeronimià «Tandem finita» —Peiresc— segons els criteris definits pel projecte de recerca «Corpus Biblicum Catalanicum»; edició crítica sinòptica amb aparell crític i anotacions; comparació amb la Vulgata Stuttgartensis i identificació de les variants textuals; identificació i coŀlació amb els principals manuscrits de la Vulgata circulant a la Catalanofonia en el segle XIV —Montepessulanus, Gerundensis, Vicensis i Tarraconensis—; edició sinòptica definitiva en quatre columnes —Vulgata i tres testimonis catalans— amb el programa informàtic «Classical Text Editor»; examen filològic de les variants amb els suports de la Biblia Hebraica Stuttgartensia i la Vulgata Sanhieronymensis; formulació d’una proposta interpretativa sobre l’origen, la configuració i la funcionalitat del llibre de Josuè en la Bíblia del segle XIV —amb l’extrapolació al Vell Testament—, i elaboració d’un glossari amb els mots no recollits en els diccionaris generals o amb els significats obsolets des de les coordenades de la gramàtica històrica.
En conclusió, aquest projecte de recerca es fixa l’objectiu d’efectuar una contribució original a la caracterització de la Bíblia romànica —i, en particular, de la cultura bíblica catalana medieval— a partir de l’estudi d’uns texts singulars que encara no compten amb cap edició crítica ni cap estudi filològic. No endebades, conèixer la versió precitada del llibre de Josuè permet avançar en la reconstrucció de la Bíblia del segle XIV, a banda d’entendre millor els processos d’arromançament i transmissió textual i d’aportar algunes dades valuoses a les filologies romànica i catalana.
