Descripció del projecte
Des de 2014, Espanya ha experimentat un període de creixement econòmic i laboral en el marc del procés de recuperació de la crisi financera iniciada en 2008. Després d’experimentar nivells molt alts de desocupació, superiors al 27% de la població activa (INE, 2024) i exclusió social o pobresa superiors al 30% (EAPN, 2023) en 2014, a partir de llavors, un robust creixement econòmic i de la demanda d’ocupació ha portat al fet que en moments recents com 2023, la desocupació fregui el 12% (INE, 2024). No obstant això, no ha succeït el mateix amb l’exclusió social o pobresa, que continua mantenint-se en nivells superiors al 25% de la població (EAPN, 2023). Si tradicionalment l’ocupació ha constituït una font de riquesa i de vinculació amb la societat, per què tot aquest creixement de l’ocupació no està tenint un impacte igualitàriament beneficiós en la societat en el seu conjunt? Si analitzem les dades amb perspectiva Europea, trobarem a més que Espanya, és un cas paradigmàtic a nivell Europa, ja que durant el període de recuperació, la majoria dels països han aconseguit en major o menor grau una reducció substancial de l’exclusió social i la pobresa. Si bé és cert, que aquesta relació no és completament causal, lineal ni directament proporcional.
Diversos autors (Gabos et al., 2024; Valaavuo & Simi., 2022; Ayala & Cantó, 2020; Cantillon et al., 2020; Hick & Lanau, 2018) proposen una seriï causes possibles per les quals això pot estar succeint en diversos països i contextos, però que cobren més importància en el cas espanyol a causa de l’extrem que resulta. Entre aquestes, es destaquen: la desigual distribució del guany d’ocupació entre les llars; major incidència i importància dels treballadors pobres (in-work poverty); reducció de la capacitat de protecció social dels Estats; el fet que per a mesurar la pobresa, s’utilitza un llindar flotant del 60% de la mitjana d’ingressos; la cronicitat de l’exclusió social i la pobresa; l’existència de grups sociodemogràfics les possibilitats dels quals de caure en l’exclusió social varia al llarg del temps degut als diversos processos de transformació social.
Comprendre de manera empírica les raons per les quals el creixement de l’ocupació no es tradueix en una reducció significativa de la pobresa a nivell social resulta essencial per al disseny i implementació de polítiques públiques capaces de distribuir els seus beneficis de manera equitativa. Aquest projecte de tesi doctoral té com a objectiu abordar aquesta problemàtica mitjançant el desenvolupament de tres articles científics. Aquests articles analitzaran, en el context espanyol i europeu, algunes de les possibles causes identificades prèviament per la literatura científica, amb la finalitat d’aprofundir en la comprensió d’aquest fenomen, contribuir a l’avanç del coneixement en aquest àmbit i formular propostes de política pública orientades a mitigar aquesta desigualtat.
Article 1: Dinàmiques d’exclusió social a Espanya (2014-2022).
A través de l’Enquesta de Condicions de Vida, aquest primer article té com a objectiu analitzar, des d’una perspectiva sociodemogràfica, l’evolució dels perfils de població en risc d’exclusió social a Espanya durant el període de recuperació de la crisi econòmica. S’examina com ha variat aquest risc al llarg del temps amb la finalitat de comprendre les dinàmiques subjacents de l’exclusió social.
Article 2: Pobresa laboral i despesa pública en polítiques d’ocupació. Una anàlisi comparativa utilitzant l’EU-SILC.
Aquest segon article proposa una anàlisi comparativa a nivell europeu utilitzant l’EU-SILC amb l’objectiu d’estudiar l’impacte de la despesa pública en els riscos de pobresa laboral entesa com aquelles llars en situació de pobresa monetària malgrat tenir una o més persones treballadores. L’estudi busca caracteritzar les transicions d’entrada i sortida de la pobresa laboral al llarg del temps i avaluar les estratègies d’inversió en polítiques públiques d’ocupació que resulten més efectives per a sortir de la pobresa.
Article 3: Exclusió social crònica, ocupació i transferències socials. Una anàlisi comparativa utilitzant l’EU-SILC.
En aquest tercer article es realitza una anàlisi comparativa a nivell europeu utilitzant l’EU-SILC amb la finalitat d’examinar l’impacte de les transferències socials en la capacitat de les llars per a sortir de la pobresa crònica, sigui per raons laborals o no laborals. Es proposa, en primer lloc, descriure i dimensionar la naturalesa de la pobresa crònica en els diferents països, i posteriorment, analitzar l’efectivitat de les transferències socials i l’ocupació en la superació d’aquesta pobresa.
