Descripció del projecte
Es preveu que els efectes del canvi climàtic a nivell Europeu es patiran més intensament durant les properes dècades a la Conca Mediterrània. La Conca mediterrània ha estat qualificat com un “hotspot” de biodiversitat, amb una gran quantitat d’espècies animals i vegetals endèmiques. Els hàbitats fluvials mediterranis són especialment vulnerables als fenòmens climàtics, amb règims fluvials molt variables, sovint intermitents. A part de les amenaces derivades del canvi global, els rius mediterranis es veuen afectats també per episodis de contaminació, fenòmens d’extracció i mal ús i gestió dels recursos hídrics, pèrdua de la qualitat i extensió de l’hàbitat així com la presència d’espècies invasores. La salut d’aquests ecosistemes és fonamental per a la persistència en el temps del paisatge mediterrani.
Per conèixer l’estat de conservació dels sistemes fluvials es disposa d’una gran diversitat d’organismes bioindicadors que aporten informació molt valuosa sobre l’estat dels ecosistemes i les xarxes tròfiques. Un grup d’animals amb una gran capacitat com a bioindicadors són els ratpenats o quiròpters. Nombrosos estudis han demostrat que els canvis en les poblacions o l’activitat dels ratpenats es poden relacionar amb el canvi climàtic, el deteriorament de la qualitat de l’aigua, la intensificació agrícola, la pèrdua i fragmentació d’espais forestals, malalties i l’ús de pesticides.
Tanmateix, moltes espècies de ratpenats es troben amenaçades per diverses causes. La pèrdua d’hàbitats, la destrucció dels seus refugis, l’ús de pesticides o la persecució directa són algunes de les amenaces que enfronten aquestes espècies, que han fet que les seves poblacions hagin patit un fort declivi en les últimes dècades. Els serveis ecosistèmics que ens brinden els ratpenats com a controladors d’insectes patògens i plagues agrícoles fan que la seva preservació sigui fonamental per al desenvolupament sostenible dels propers anys. En els últims anys, el coneixement dels ratpenats ha augmentat en gran mesura gràcies a projectes de ciència ciutadana, que han aportat una gran quantitat d’informació, altrament inabastable per molts grups de recerca.
La base d’aquest projecte és utilitzar els ratpenats per a desenvolupar bons bioindicadors que permetin avaluar l’estat de conservació de diferents hàbitats fluvials mediterranis així com establir una xarxa de seguiment de les diferents espècies de ratpenats de Catalunya mitjançant la ciència ciutadana. La tesis doctoral derivada del projecte constarà de quatre apartats:
1) Indicadors ambientals a partir de mostreigs acústics en ambients fluvials
S’avaluarà i s’aplicaran diferents mètodes d’indicació de l’estat ecològic d’ambients fluvials utilitzant tècniques no invasives en ratpenats. Aquestes tècniques inclouen la mesura de l’activitat de quiròpters fluvials. Comparant aquests indicadors amb altres paràmetres biòtics i abiòtics, es determinaran els mètodes més efectius d’avaluació de l’estat dels rius mitjançant ratpenats.
2) Avaluació del potencial bioindicador de dues espècies de ratpenats fluvials
Paral·lelament, s’estudiarà la distribució i els requeriments ecològics (dieta) de les dues espècies de ratpenats aquàtics de Catalunya; el ratpenat d’aigua (Myotis daubentonii) i el ratpenat de peus grossos (Myotis capaccinii), aquesta última classificada com a vulnerable per la UICN. Tot i presentar nínxols ecològics similars, aquestes espècies presenten diferents sensibilitats a les alteracions en els rius. Comparant la distribució d’ambdues espècies a Catalunya, i comparant-les amb els diferents paràmetres fluvials avaluats prèviament, s’avaluarà la funció diferencial de les dues espècies com a bioindicadores per identificar els rius que presenten majors nivells de pertorbació.
3) Desenvolupament d’un índex de vulnerabilitat de refugis subterranis de ratpenats
Complementàriament s’estudiarà el grau d’importància ecològica i d’amenaça de refugis subterranis de ratpenats. Utilitzant el seguiment acústic passiu juntament amb diferents índexs d’importància biològica relativa i de vulnerabilitat, es valorarà l’estat de conservació de les coves de forma eficaç i amb una metodologia fàcilment aplicable pels gestors dels espais naturals a llarg termini. Aquests índexs permetran determinar els refugis que han de ser de conservació prioritària pels quiròpters.
4) Estratègies per promoure la participació ciutadana en seguiments de ratpenats
S’analitzaran i implementaran mètodes per involucrar a la ciutadania en els diferents programes de ciència ciutadana mitjançant: campanyes en les principals xarxes socials, activitats divulgatives, formatives i participatives i la publicació i difusió de material científic a l’abast de les diferents entitats del territori, donant les eines necessàries per a dur a terme els diferents seguiments de quiròpters. Posteriorment es farà un anàlisis dels mètodes més eficients per implicar a la població en aquest tipus de projectes de ciència ciutadana.
Amb aquest projecte es proporcionaran indicadors aplicables pels gestors dels espais naturals i administració per avaluar l’estat de preservació dels ecosistemes i reforçarà la xarxa de ciència ciutadana pel seguiment de quiròpters. Aquest doctorat es nodrirà de la base de dades recopilada els últims anys per l’equip d’investigació en quiròpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers així com de la plataforma de ciència ciutadana del Programa de Seguiment de Ratpenats de Catalunya.
