Descripció del projecte
L’antropocè es caracteritza, entre altres, per les crisis climàtica, d’energia i de biodiversitat, que es retroalimenten entre elles. El canvi del règim d’incendis i la implantació de les energies renovables són conseqüències d’aquestes crisis. Ambdues són alhora pertorbacions en els sistemes naturals que tenen efectes en la biodiversitat. Aquests canvis afegeixen pressions sobre el medi que són susceptibles d’alterar la funcionalitat i fluxos d’energia dels hàbitats. La proposta de tesi pretén analitzar aquestes problemàtiques utilitzant els quiròpters com a indicadors de biodiversitat degut a la seva possible resposta enfront aquestes pertorbacions. Aquest grup faunístic té més de la meitat dels seus membres sota algun estatus d’amenaça.
Les desviacions dels règims d’incendis naturals, conseqüència de l’activitat antròpica, alteren la funcionalitat i estructura dels hàbitats terrestres i poden comprometre les comunitats que s’hi troben. Existeix molt poca informació sobre l’impacte que té en les poblacions de ratpenats, i es desconeix pràcticament per complert quina és la resposta a curt i mitjà termini d’aquest grup taxonòmic a la crema dels seus dominis vitals. Per tal d’assegurar la conservació, davant el canvi d’escenari actual, és imperatiu conèixer la seva resposta als incendis.
Els parcs eòlics comporten una pressió d’origen antròpic que afecta sobretot l’espai aeri, un espai que fins a temps recents s’havia vist alterat en molt menor mesura que els hàbitats terrestres. L’imperatiu desplegament de les energies renovables ha de dur-se a terme des del coneixement del seu efecte sobre la biodiversitat i la funcionalitat dels ecosistemes, per evitar que la solució d’una crisi n’agreugi una altra: la crisi de pèrdua de biodiversitat. Aquest impacte aeri pot causar mortalitats elevades entre les poblacions de ratpenats. És imperatiu establir mecanismes que permetin avaluar l’impacte real de les infraestructures sobre les seves poblacions.
Aquesta tesi sorgeix per la necessitat de generar coneixement transferible als òrgans de gestió i de presa de decisió de l’administració (p.e. Servei d’Avaluació Ambiental de la Generalitat de Catalunya o òrgans de gestió d’espais naturals) per avaluar l’impacte que pot exercir sobre els quiròpters els nous desenvolupament d’energies renovables i els futurs incendis.
El present projecte de tesis inclou el desplegament dels següents apartats/capítols:
1) Determinació dels llindars d’activitat esperables en els ambients mediterranis objecte d’estudi
Comprendre quins són els patrons espacials i temporals dels ratpenats a nivell d’espècies i comunitat és una feina pendent dins de l’àmbit mediterrani. La millor aproximació per estudiar l’activitat dels ratpenats és mitjançat detectors que enregistren els ultrasons que emeten i en el seu posterior anàlisis.
Es mostrejaran sistemàticament els hàbitats predominants als hàbitats mediterranis dominants a Catalunya per tal d’establir els llindars d’activitat esperable de ratpenats a nivell d’espècie i comunitat en cadascun d’ells. Aquets llindars ens poden donar la informació sobre quina seria la seva activitat esperada en els hàbitats objecte d’estudi i podran ser emprats per a comparar la resposta de les comunitats en ambients pertorbats, i podran servir d’ajuda a la presa de decisions ambientals pels gestors, ja siguin de gestió com d’avaluació d’impacte potencial de projectes de renovables.
2) Estudi de la resposta als incendis de la comunitat de quiròpters a curt i mitjà termini
Els canvis en els règims d’incendis naturals poden afectar els ratpenats però es desconeix com poden respondre. S’analitzaran els patrons d’activitat de les comunitats de ratpenats en les zones afectades pels incendis del Cap de Creus i del massís del Montgrí del 2021 i es compararan amb hàbitats propers sense afectació, parant especial atenció a les brolles i pinedes mediterrànies, dos dels hàbitats naturals més sovint afectats. La resposta al foc s’estudiarà des del moment immediatament posterior a la pertorbació (1 mes després de produir-se) fins a tres any després, per tal d’avaluar-ne l’efecte diferencial en el temps i per determinar el temps de retorn a la situació pre-incendi. S’empraran detectors autònoms per a estudiar els patrons d’activitat, en mostrejos balancejats entre les zones i hàbitats cremats i els controls.
3) Avaluació de l’impacte acumulat sobre les poblacions de ratpenats la xarxa de parcs eòlics existent a Catalunya.
Per tal de determinar la magnitud de la pressió que els parcs eòlics poden exercir sobre les poblacions de ratpenats (cas d’haver-n’hi) es realitzaran mostrejos acústics de ratpenats en els mateixos ambients (matollars, boscos escleròfils i conreus anuals de secà) en ambients mediterranis tant propers a parcs eòlics en funcionament com en espais on no s’hi han implementat. Les dades obtingudes permetran determinar si existeix un efecte embornal envers les poblacions de ratpenats en funció de la proximitat als parcs eòlics i a l’històric de producció acumulada, extrem que avui per avui es desconeix no només a escala regional sinó a escala global.
