Descripció del projecte
Les dones cisgènere i les persones de gènere dissident que presenten un ús problemàtic de drogues enfronten condicions de salut i socials que produeixen una major vulnerabilitat de la que experimenten els homes cisgènere. A més, aquesta població presenta múltiples barreres per accedir i romandre en els recursos d’atenció a les drogodependències. La falta de coneixement de les seves necessitats específiques, l’elevada masculinització dels serveis d’atenció o el major estigma i penalització social que experimenten les dones cisgènere i les persones de gènere dissident que consumeixen drogues són algunes de les barreres sistèmiques, estructurals i socials que afronten a l’hora d’accedir i romandre en els serveis.
Això és especialment rellevant en els programes de reducció de danys (REDAN). Les intervencions, programes i polítiques de REDAN (p.ex. programa d’intercanvi de xeringues, espais de consum supervisat, tallers de prevenció de sobredosis, etc.) tenen com a objectiu reduir els danys en salut, socials i econòmics del consum de drogues per a les persones, comunitats i societats. La reducció de danys es basa en respostes pragmàtiques de salut pública i en els principis bàsics de justícia i drets de les persones que consumeixen drogues. No obstant això, aquests programes han estat tradicionalment i continuen sent en gran part neutres en gènere, perpetuant així el seu androcentrisme, centrat en les necessitats dels homes. Com a resultat, els programes de REDAN no responen a les necessitats de les dones cisgènere i les persones de gènere dissident que consumeixen drogues, condicionant així la seva efectivitat en aquesta població més vulnerable.
En els últims anys s’han implementat programes amb perspectiva de gènere en els serveis de REDAN amb l’objectiu de reduir aquestes barreres d’accés de les dones cisgènere i les persones de gènere dissident i abordar les seves necessitats específiques de salut. Alguns dels programes més estesos són els programes d’atenció a la violència masclista, els circuits atenció a la salut sexual i reproductiva, l’atenció al trauma o la implementació d’espais exclusius per a dones i persones no binàries.
No obstant això, l’extensió dels programes REDAN amb perspectiva de gènere encara és molt limitada i, a més, existeix un buit en el coneixement sobre si l’ús d’aquests s’associa amb una millor salut, qualitat de vida i major accés a serveis sanitaris en la població de dones cisgènere i persones de gènere dissident.
Aquesta tesi pretén sintetitzar l’evidència existent sobre l’efectivitat dels programes de REDAN amb perspectiva de gènere en aquesta població per tal de conèixer millor la relació entre l’ús d’aquests programes i la salut mental i/o física de les dones cisgènere i persones de gènere dissident.
També es pretén amb aquesta tesi generar més evidència sobre els resultats dels programes de REDAN no mixtos, sobre els quals l’evidència és escassa i contribuir a omplir el buit existent en relació a la associació entre l’ús d’aquests i diferents aspectes de la salut, qualitat de vida i accés a serveis sanitaris.
Les respostes obtingudes en aquesta tesi podrien contribuir a orientar les polítiques de salut pública de l’àmbit de les drogodependències pel que fa a les recomanacions d’estendre la implementació d’estratègies amb perspectiva de gènere en programes de REDAN per tal de millorar la salut i l’accés a serveis de les poblacions més vulnerables que consumeixen drogues.
