Descripció del projecte
El present projecte de recerca es basa en el control de la càrrega en el basquetbol i la seva relació amb les lesions esportives. Els darrers anys s’han desenvolupat una sèrie de metodologies basades en la mesura i control de les variables internes i externes relacionades amb la càrrega d’entrenament que els clubs esportius de més alt nivell intenten modelar.
Els equips participants en la Lliga Endesa –depenent de si juguen o no competició europea addicional i de l’èxit que tinguin – juguen entre 34 i 87 partits oficials en un llarg espai de quasi nou mesos, normalment amb una pretemporada curta que dura entre sis i vuit setmanes i dues aturades –entre el primer i el segon terç de la competició, i entre el segon i el terç final– per les competicions de FIBA i la Copa del Rei. El control de la càrrega d’entrenament, juntament amb els medis de recuperació a tots els nivells, és una de les eines disponibles per reduir el risc de lesions, especialment en les parts toves –sistema muscular i tendinós– relacionades amb l’activitat física intensa, a més de contribuir de forma significativa a una millora de rendiment. és molt conegut que canvis importants en la dinàmica de càrregues –sigui per excés o per defecte– augmenten el risc de patir una lesió, mentre que una progressió acurada que augmenta o disminueix la càrrega en funció de les necessitats dels equips i els esportistes, manté riscos de lesió baixos mentre maximitza la capacitat de rendiment. Els mètodes de control de la càrrega interna i externa utilitzats actualment són diversos, així com els mètodes d’anàlisi que han intentat establir relacions entre la càrrega d’entrenament i el nombre de lesions. és per això que el monitoratge de la càrrega d’entrenament així com la seva anàlisi, han esdevingut un camp clau en el treball en l’esport d’alt rendiment. La línia entre la quantitat d’entrenament que permet maximitzar el rendiment, i un entrenament excessiu és molt fina, i el control i el monitoratge ens han d’ajudar a mantenir l’equilibri entre fatiga i recuperació, dirigint el procés cap a un estat d’alta prestació i lluny d’un estat de sobre entrenament o d’entrenament insuficient. En cas de lesions o arribada de nous jugadors durant la temporada a un equip –tots dos fenòmens molt habituals–, el procés d’incorporació al treball amb l’equip és delicat i depenent de la càrrega que han anat desenvolupant així com de la càrrega-objectiu a assolir. Aquest procediment pot ser llarg i ha de ser progressiu amb l’objectiu de garantir que els esportistes l’assoleixin de la manera més segura possible. Un dels reptes que, actualment, es presenta en l’esport d’alt nivell és augmentar el control i valoració d’aquest procés per poder proveir el staff tècnic amb la quantitat més gran d’informació, de manera que les decisions preses en el context de la planificació permetin mantenir un alt rendiment –”fitness”– buscant els moments on es maximitzi el rendiment –ja que aquests no poden mantenir-se durant les 42 setmanes d’activitat, “tapering”–, en funció dels objectius de l’equip en cada competició.
El present projecte vol desenvolupar una metodologia de control de la càrrega aplicable a la formació i desenvolupament de joves jugadors així com de jugadors professionals, implementant-la en els equips del Club i investigant-ne la capacitat de control de l’entrenament i la recuperació. L’objectiu final seria desenvolupar algoritmes específics de prevenció, així com metodologies que permetin mitjançant processos d’inferència objectivar millor quines són les variables de càrrega interna i externa que condicionen més la fatiga i l’aparició de lesions músculo-esquelètiques. Els processos de disponibilitat dels jugadors (“readiness”) així com els mitjans de recuperació de les càrregues que predisposen millor a aquesta recuperació també serien objecte d’estudi en el present projecte. L’impacte de les lesions en l’esport professional, tant econòmic com esportiu, i les conseqüències per la salut pública de les lesions produïdes en l’esport de formació ens impulsen a voler conèixer millor com apareixen i com hem de prevenir aquestes patologies, especialment greus en el cas de les lesions de sobreús que, per una altra banda, són les que el coneixement científic amb alta evidència ha identificat com a evitables en un major percentatge de casos.
Els coneixements obtinguts en un club com el Joventut de Badalona per les seves condicions (nombre d’esportistes, condicions de treball, equipaments) han de poder ser extrapolables als altres nois i noies del nostre territori que practiquin basquetbol, el segon esport d’equip a Espanya en nombre de llicències federatives, igual que els obtinguts a l’automoció de competició en molts casos acaben redundant en la indústria dirigida a l’automoció de consum massiu. Les potencials troballes derivades del projecte poden tenir important repercussió en la salut comunitària, i especialment en la dels/les joves esportistes del nostre país.
