Descripció del projecte
Les estructures atirantades en general i els ponts atirantats en particular, són estructures complexes pel gran grau de hiperestaticitat de les mateixes, pel fet d’introduir forces en l’estructura de manera activa i per la seva construcció evolutiva. Això fa, en les successives operacions de col·locació i tesat dels tirants, que els esquemes estàtics canviïn amb la introducció de nous elements resistents (tirants) i que el sistema de forces en els tirants ja col·locats variï cada vegada que s’introdueix una nova força de tesat en qualsevol. La modelització de la construcció encara es complica més en ponts de formigó, ja que els fenòmens diferits, principalment fluència i retracció, també fan variar en funció del temps les forces en els tirants. és per això que l’obtenció d’un Estat Objectiu en servei (Objective Service State, OSS) a una determinada edat (p.e. al final del procés constructiu) és especialment complex pel que, normalment, a la fi de la construcció o durant la vida útil del pont és necessari realitzar operacions de tesat addicionals.
A fi de minimitzar aquestes operacions, els programes avançats de càlcul d’estructures tenen algoritmes de simulació que, modelitzant la introducció de les forces de tesat mitjançant forces, són capaços de reproduir de manera ajustada la construcció d’aquestes estructures. Aquests algoritmes, però, tenen alguns desavantatges. Primer, són propis de determinats programes comercials, i són difícils de reproduir amb altres programes de càlcul matricial. Segon, apliquen el principi de superposició, de manera que cada etapa s’ha de calcular com a suma de les anteriors. Tercer, simulen la construcció del pont “cap enrere”, això és, a partir del pont construït, es va desmontant l’estructura. Això implica que les desviacions que es produeixin en el procés constructiu són difícilment modelitzables. Quart, els efectes de la temperatura a les forces requerides en els tirants són difícilment simulables, requerint càlculs addicionals. Cinquè, el fet d’utilitzar la superposició implica que per a l’obtenció d’un estat constructiu sigui necessari haver calculat molts altres i sumar-los, la qual cosa requereix temps de càlcul.
A fi d’evitar aquests inconvenients, s’han desenvolupat diversos algoritmes que, simulant els processos de tesat amb deformacions en els tirants i no amb forces, són capaços de resoldre aquests problemes. No obstant això, aquests s’han centrat fonamentalment en ponts construïts amb suports provisionals.
L’objectiu d’aquest estudi seria desenvolupar els procediments de càlcul que permetin la modelització del procés constructiu i de l’estat de servei objectiu de ponts atirantats construïts per voladissos successius simulant el procediment de tesat dels tirants mitjançant deformacions imposades, tenint en compte la construcció evolutiva i els efectes reològics en el formigó. A més, aquests estudis serviran de base per desenvolupar recomanacions per a la definició i simulació del procés constructiu dels ponts atirantats construïts en voladís.
