Descripció del projecte
El càncer de mama és el càncer amb més freqüència i mortalitat en dones. En les últimes dècades, la supervivència de les dones que han tingut o tenen un càncer de mama ha augmentat degut a la detecció precoç i als avenços en el tractament. Tot i això, moltes dones experimenten malestar i patiment després del tractament per un càncer de mama. Dues de les seqüeles més habituals de la cirurgia per tractar el càncer de mama són l’axillary web syndrome (AWS) i el linfedema. L’AWS és l’aparició de bandes fibroses a nivell axil·lar, que poden arribar fins a la fossa antecubital. Per altra banda, el linfedema és una acumulació de líquid linfàtic que habitualment té lloc als braços. Les dones que tenen AWS o linfedema solen presentar dolor al braç, mà o tòrax, restricció de mobilitat a l’espatlla i a l’extremitat afectada i menor qualitat de vida. Tot i que algun estudi apunta a que podria haver una relació entre l’AWS i el linfedema, aquesta relació no està clara. A més, tampoc es coneix l’impacte a llarg plaç de les intervencions en fisioteràpia en la incidència de l’AWS i el linfedema, ni si l’exercici més el tractament habitual de fisioteràpia és més efectiu per l’evolució de l’AWS que el tractament habitual de fisioteràpia.
Objectius:
– Estudiar la incidència d’AWS i de linfedema després de la intervenció quirúrgica per càncer de mama i d’una intervenció de fisioteràpia
– Analitzar si presentar AWS s’associa amb la incidència de linfedema en dones que han estat operades per un càncer de mama
– Examinar si l’exercici juntament amb el tractament de fisioteràpia habitual comparat amb el tractament de fisioteràpia habitual millora el dolor, la funcionalitat i la qualitat de vida en dones que han tingut càncer de mama, han estat tractades amb una cirurgia i tenen AWS
Pel primer objectiu i una part del segon, farem un estudi de cohort de dones amb càncer de mama, a les que se les va fer una cirurgia i una intervenció de fisioteràpia entre els anys 2011 i 2013. Es disposa de seguiment fins 2 anys després de la intervenció. Per aquest objectiu obtindrem seguiment a 10 anys mitjançant entrevistes, exploracions, qüestionaris i revisió de la història clínica. Amb el seguiment actual avaluarem la incidència de l’AWS i el limfedema durant el seguiment, així com la relació entre el debut del limfedema i l’AWS. Es farà un anàlisi descriptiu i un anàlisi de la incidència. Per l’anàlisi descriptiu, es proporcionaran les freqüències absolutes i relatives de les variables categòriques, que es compararan entre grups amb la prova Chi quadrat o l’exacte de Fisher. Les variables quantitatives es descriuran amb la mitjana i la desviació estàndard i es compararan amb la prova T d’Student/ANOVA si segueixen una distribució normal. En cas contrari es descriuran amb la mediana i el rang interquartíl·lic i es compararan amb la prova U de Mann-Whitney/Kruskal-Wallis. La normalitat s’examinarà amb la prova de Shapiro-Wilk o de Kolmogorov-Smirnov. La incidència s’examinarà amb models de regressió de binomial negativa i de joinpoint. La presència de linfedema amb dones que tenen o no AWS s’analitzarà amb una comparació de proporcions en grups independents amb la prova Chi quadrat o l’exacte de Fisher.
Per la segona part del segon objectiu i pel tercer, farem una revisió sistemàtica i un meta-anàlisi. Es definiran les cerques de les revisions sistemàtiques en les bases de dades de Pubmed, Scopus, Web of Science, PEDRO i CINAHL, emprant paraules claus i connectors booleans. Les cerques les realitzaran 2 investigadors independents. Els resultats de les cerques s’introduiran al programa Rayyan per fer l’eliminació de duplicats i la selecció per títol i abstract. Les discrepàncies entre els articles seleccionats i no es solucionaran per consens o amb la col·laboració d’un tercer investigador. Es crearà un document d’extracció d’informació per obtenir les dades per examinar els criteris d’inclusió i exclusió, les dades per contestar els objectius i les dades per analitzar el risc de biaix dels estudis inclosos. El risc de biaix s’analitzarà amb les eines de Cochrane o de JBI segons el tipus d’estudi i es representarà amb gràfics de semàfor obtinguts amb l’aplicació robvis. El meta-anàlisi es realitzarà amb un model d’efectes fixes si no existeix heterogeneïtat o amb un model d’efectes aleatoris en cas contrari. S’estudiarà el biaix de publicació dels articles inclosos amb un gràfic d’embut així com amb mètodes de regressió i imputació.
