Descripció del projecte
El projecte de recerca s’emmarca en la nova disciplina del Dret de la Discapacitat, una disciplina jurídica dotada de substantivitat, i vertebrada al voltant d’un conjunt de principis propis, capaç d’oferir resposta als diversos problemes que planteja la protecció de les persones amb discapacitat i els seus drets. En determinats aspectes l’ordenament jurídic necessita una profunda revisió per protegir de manera efectiva els drets de les persones amb discapacitat. Aquesta revisió és la que alguns autors han postulat que ens ha de portar cap a un Dret plenament inclusiu.
El projecte de recerca plantejat abordarà la revisió de diferents postulats des de l’àmbit del dret civil (la preservació de la capacitat jurídica i d’obrar, en els termes que regula l’article 12 de la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat, el qual reconeix que les persones amb discapacitat tenen dret al reconeixement de la seva personalitat jurídica i d’obrar) i des de l’àmbit del dret administratiu (la definició i implementació de mesures pertinents per a proporcionar l’accés al suport que necessiten les persones amb discapacitat per exercir els seus drets en l’exercici de la seva capacitat jurídica; capacitat processal, dret a vot, etc).
Aquesta visió transversal enllaça amb un model de governança ampli, en el que és necessària la col·laboració tant dels poders públics (Administracions) com de les entitats del tercer sector (ONG’s), que canalitzen l’activisme i presten servei a les persones amb discapacitat i llurs famílies.
En l’àmbit de Catalunya, el Codi Civil Català, als articles 226-1 i ss., regula la figura de l’assistència. La persona major d’edat no sotmesa a un procediment d’incapacitació i que, a causa de la seva discapacitat, requereixi d’un ajut per tenir cura d’ella mateixa o dels seus béns, podrà sol·licitar a l’autoritat judicial el nomenament d’un assistent pel procediment de jurisdicció voluntària.
No obstant això, encara que aquesta figura tot i haver-se aprovat un cop vigent la Convenció, no té una efectiva aplicació entre els operadors jurídics, ja que a la pràctica pocs són els casos que recorren a aquesta institució i molts són els que es veuen sotmesos a un procés d’incapacitació.
La necessitat de determinar què són i quins són els ajustos raonables òptims per una correcta execució i reconeixement de drets de les persones amb discapacitat és imprescindible. Tanmateix, analitzar la figura de l’assistent, comparar-la amb altres institucions internacionals i analitzar la seva correcta aplicació, no només a nivell de comunitat autònoma sinó nacional i internacionalment, un repte que cal afrontar.
