Descripció del projecte
El legislador espanyol ha previst l’aplicació dels articles 31 bis i següents únicament per a entitats amb personalitat jurídica, relegant als ens mancats de la mateixa a l’article 129 del mateix text legal. Així, es trobaria previst per a aquests subjectes (segons el precepte: empreses, organitzacions, grups o qualsevol altra classe d’entitats o agrupacions de persones sense personalitat jurídica) una via sancionadora alternativa, en la qual, d’acord amb l’estipulat per l’esmentat article, les mesures a imposar tindrien caràcter facultatiu i es trobarien limitades en contingut i durada.
Alguns autors afirmen que precisament seria aquest article 129 el que hauria de ser d’aplicació als grups de societats, els quals constitueixen una agrupació de persones jurídiques sense personalitat jurídica pròpia. Altres autors, en canvi, rebutgen aquesta interpretació negant la possibilitat d’aplicar el precepte als grups d’empreses. Per la seva banda, la Circular 1/2016 de la Fiscalia General d’Estat advoca per prescindir aquesta doble via sancionadora apostant per criteris d’imputació com el d’unitat econòmica, que aconseguiria abastar els casos de grups d’empreses i unions temporals d’empreses (UTE) .
Per complicar més la qüestió, les entitats sense personalitat jurídica presenten realitats totalment diferents. Així, hi ha diferències notables de naturalesa i funcionament entre les UTE i els grups d’empreses, motiu aquest que dificulta l’aplicació d’una mateixa solució a ens tan dispars.
Convé aclarir, però, que caldria valorar, d’una banda, la via punitiva dirigida al grup com a unitat econòmica independent i, de l’altra, l’atribució de responsabilitat a una concreta societat del grup pels fets esdevinguts en una altra societat del mateix.
En aquest sentit, per al primer dels casos caldria plantejar-se si és possible o no l’aplicació de l’article 129 del Codi Penal. En el segon, la discussió versaria sobre la interpretació de l’article 31 bis i la relació existent entre els empleats d’una societat filial i la seva matriu.
Per la seva banda, la Circular 1/2016 de la Fiscalia obertament preveu la possibilitat de sancionar la matriu per delicte comesos en les seves filials, tal com també fan la FCPA nord-americana i el Conveni de l’OCDE de lluita contra la corrupció, el qual estipula que si una empresa matriu autoritza el pagament de suborn a una subsidiària a l’exterior, s’aplicaran les lleis penals en contra de l’empresa matriu i qualsevol dels seus directius que resulti responsable (sense importar en quin país es trobi).
Amb tot, la qüestió, lluny de ser pacífica, convida a fer un estudi en profunditat en la recerca d’elements de concreció pel que fa als criteris d’imputació de responsabilitat en els grups de societats i en les relacions matriu-filial, ja sigui en tant determinar l’autoria en els supòsits de decisions preses per l’empresa matriu, com en els supòsits d’incompliment dels deures de supervisió, vigilància i control de la matriu que ostenta el domini social sobre la seva filial.
