Descripció del projecte
El càncer per la seva incidència, prevalença i mortalitat és actualment una de les malalties amb major transcendència a nivell mundial. En els propers anys es preveu un augment en els diagnòstics de càncer, relacionats amb l’augment de la població, l’exposició als factors de risc, l’envelliment de la població i la detecció precoç. Per altra banda, els avenços en la investigació han comportat un augment en la supervivència que en molts casos comporta la cronicitat de la malaltia.
L’abordatge del càncer és multidisciplinari, es contempla a la persona des del punt de vista biopsicosocial, ja que la malaltia afecta a totes les esferes de l’individu. Dins de l’equip multidisciplinari l’objectiu de la infermera és tenir cura dels pacients partint d’un model d’atenció centrat en la persona en el que cada pacient esdevé únic, oferint acompanyament en la seva trajectòria vital, tant en situació de salut com de malaltia. El diagnòstic del càncer comporta un procés de transició que impacta en els patrons de vida de la persona. Aquest procés es pot veure afectat per múltiples factors que podran influir en un procés de transió saludable, tal com es descriu en la teoria de les transicions de Meleis. La infermera pot intervenir en aquest procés introduint intervencions que facilitin una transició saludable i millorant el confort, d’acord amb la teoria holística del confort de Kolcaba.
Dins les teràpies o intervencions no farmacològiques en pacients amb càncer, el suport entre iguals ofereix l’oportunitat d’interactuar, d’intercanviar experiències de pacients que estan superant un procés oncològic amb pacients acabats de diagnosticar, oferint connectivitat i suport que poden incidir positivament en l’afrontament de la malaltia i contribuir al confort del pacient.
Els estudis en pacients de càncer amb intervencions basades en el suport mutu o suport entre iguals, valoren entre d’altres, els següents aspectes: suport emocional, informació i assessorament, reducció de l’aïllament i millora de la qualitat de vida, repercutint positivament en l’apoderament i la resiliència. La literatura recomana que aquests programes de suport puguin ser seguits des de les pròpies organitzacions de salut i des de la recomanació dels professionals.
La hipòtesi del projecte planteja que una intervenció basada en el suport entre iguals pot actuar com a facilitadora en les transicions dels pacients amb diagnòstic de càncer de mama, pròstata o colon. L’objectiu principal de l’estudi és implementar i avaluar els resultats d’una intervenció basada en el suport entre iguals dels pacients amb els diagnòstics de càncer esmentats, així com conèixer i descriure les percepcions dels participants en el programa. El disseny de l’estudi es planteja mixta explicatiu i està previst que es porti a terme en dues fases, en la primera es realitzarà un estudi prepost intervenció i posteriorment en una segona fase un estudi qualitatiu des de la perspectiva fenomenològica.
