Descripció del projecte
La melanina és la principal responsable de la pigmentació de la pell. Se sintetitza a partir de la tirosina mitjançant l’enzim tirosinasa a través del procés de melanogènesi. Aquest procés és estimulat pels raigs ultraviolats a través de la producció d’espècies reactives d’oxigen (ROS) que també participen de manera indirecta a la lesió del DNA. Una exposició excessiva als UV pot donar lloc a una acumulació anormal de melanina causant un problema patològic d’hiperpigmentació permanent com és el cas del melasma. Les estratègies de protecció de la pell inclouen la utilització de filtres solars però també de productes amb activitat antioxidant. Per a pal·liar la hiperpigmentació, s’utilitzen inhibidors de la tirosinasa. Actualment existeix una gran preocupació per l’impacte que aquests productes tenen en el medi ambient, en especial en l’aquàtic on s’ha observat una degradació i destrucció de les comunitats de corall. Per aquesta raó, la cerca de nous compostos i formulacions que siguin respectuosos amb el medi ambient i a l’hora presentin millor activitat protectora sobre l’organisme és estratègicament fonamental.
Així, l’objectiu principal d’aquets treball es estudiar la capacitat antioxidant i protectora de nous compostos amb propietats biològicament interessants però amb baix impacte ecotoxicològic per a ser utilitzats com a filtres solars o blanquejadors de la pell. Els estudis es faran mitjançant l’ús de línies cel·lulars cutànies (queratinòcits, fibroblasts i melanòcits). En una segona fase, es faran servir models d’epidermis reconstituïda que constitueixen un model més desenvolupat que simula la pell humana. En primer lloc es determinarà la capacitat antioxidant a través de la capacitat protectora front l’estrès oxidatiu induït amb peròxid d’hidrogen en les línies cel·lulars, a través de la determinació de la viabilitat cel·lular, cicle cel·lular i apoptosi. En segon lloc, s’estudiarà la capacitat protectora davant la genotoxicitat induïda per UV mitjançant el mètode del comet assay. Així mateix, s’estudiarà si a més els compostos tenen la capacitat de revertir el dany que la llum UV produeix sobre el DNA. La producció i alliberació de mediadors inflamatoris com les interleucines o de metaloproteïnases com a marcadors de lesió també s’exploraran. La utilització de mètodes in vitro per a estudiar les activitats biològiques de nous compostos és una estratègia guanyadora tant per les connotacions ètiques com per les econòmiques. La indústria cosmètica i farmacèutica necessiten tècniques d’avaluació que facilitin el cribratge de nous productes, compostos o formulacions tant pel que fa a identificar aquells amb potencial utilitat, com per a estudiar el seu mecanisme d’acció. A més, en el cas de la indústria cosmètica, el fet que a Europa estiguin prohibits els assajos amb animals d’experimentació implica la utilització de mètodes in vitro alternatius vàlids i validats. Les Directius de la Organització Econòmica per la Cooperació i el Desenvolupament (OECD) pel assajos de productes químics constitueixen un conjunt de mètodes acceptats internacionalment per avaluar aquests o que serveixen per a classificar-los en funció de la seva perillositat per a la salut humana i el medi ambient. Actualment el nombre d’assajos in vitro adoptats per la OECD són encara insuficients per la completa avaluació de la toxicitat dels ingredients cosmètics i, per tant, cal desenvolupar nous assajos però també generar nous coneixements i dades que facilitin el procés de validació dels mètodes in vitro.
