Descripció del projecte
A causa de la gravetat de la COVID-19 i a la gran prevalença a nivell mundial, s’han buscat mecanismes de diagnòstic i tractament per fer front a aquest virus. Per a això s’ha estudiat el genoma del SARS-CoV-2, el qual és similar al d’altres coronavirus. Està format per 4 proteïnes estructurals: la proteïna S (“spike”), la proteïna E (embolcall), la proteïna M (membrana) i la proteïna N (nucleocàpside). La proteïna S és una proteïna transmembrana que s’acobla en trímers per formar les característiques espigues a la superfície dels coronavirus. Cada monòmer S consta d’ una subunitat S1 N terminal i una subunitat S2 membrano-proximal. El virus aconsegueix introduir-se en la cèl·lula hoste mitjançant la unió de la proteïna S amb l’enzim convertidora angiotensina 2 (ACE2), present en la superfície de nombrosos tipus de cèl·lules, incloses les cèl·lules alveolars de tipus II dels pulmons i les cèl·lules epitelials de la mucosa oral (1).
Actualment, el diagnòstic es realitza valorant conjuntament les manifestacions clíniques del pacient i les proves complementàries de laboratori, com la detecció de la càrrega viral del virus mitjançant PCR (reacció en cadena de la polimerasa), i determinant la presència d’anticossos que es produeixen durant el curs de la infecció per SARS-CoV-2 mitjançant immunoassaigs (5).
S’ha vist que davant d’una infecció per SARS-CoV-2 es produeixen anticossos contra antígens específics del virus: anticossos davant la proteïna S que interacciona amb el receptor cel·lular facilitant l’entrada del virus a la cèl·lula i anticossos davant la proteïna N necessària per a la replicació viral (6). Diversos estudis han establert que els anticossos que tenen més potència neutralitzant són els que es dirigeixen a la regió RBD de la proteïna S. Per això el desenvolupament de vacunes s’ha enfocat a generar un “còctel” d’anticossos neutralitzants dirigits a diferents regions de la proteïna S (7). A dia d’avui es desconeix la durada de la immunitat tant natural, com l’adquirida mitjançant vacunes, però la presència d’uns o altres anticossos a la sang dels pacients ens permetrà determinar si la persona ha estat en contacte amb el virus o si els anticossos presents són conseqüència de la vacuna, permetent establir així la prevalença de la COVID-19.
