Descripció del projecte
El present projecte de recerca pretén dissenyar un sistema de vigilància “ad hoc” de les lesions esportives que es produeixen en el basquetbol professional. Aquest sistema ha de permetre, d’una banda conèixer l’abast real de l’epidemiologia d’un club de basquetbol d’elit, estudiant-ne els factors de producció, d’una altra la creació d’algoritmes que permetin estudiar de forma específica quins són els mecanismes que expliquen l’aparició d’aquestes lesions esportives i per últim, dissenyar estratègies de prevenció específiques per la població que integra una plantilla professional d’aquesta disciplina. El desenvolupament de sistemes de prevenció de lesions en esport professional és una qüestió rellevant no només perquè les lesions condicionen el desenvolupament en esport d’alta competició (a l’NBA diversos estudis mostren que les carreres esportives dels jugadors que han tingut una ruptura completa del lligament encreuat anterior són, de mitjana, dos anys més baixes) sinó que també redueixen significativament l’eficiència en joc després de la lesió dels jugadors i jugadores que les pateixen, condicionant el rendiment esportiu. Addicionalment, el cost econòmic d’aquests episodis impacta de forma important els pressupostos dels equips amb una estimació de costos de 350 milions de dòlars anuals a l’NBA. Més del 50% de les lesions que es produeixen sense contacte, és a dir, realitzant les mateixes accions de l’esport. En l’actualitat, observem un augment de la incidència de lesions relacionat amb diversos factors com l’existència d’una lesió prèvia, el grau de fatiga associat a la pèrdua de força, la disminució del domini tècnic o el control motor dels gestos esportius. També hi intervenen variables metodològiques com la falta o l’ús inadequat de l’escalfament, o factors de tipus morfològic-genètic com la predominança de fibres ràpides; aspectes funcionals com les males postures, o desequilibris entre la força dels grups musculars estabilitzadors, sinergistes, agonistes i antagonistes que actuen sobre un mateix nucli articular. Els factors vinculats a la incidència de lesions esportives poden dividir-se en dos grups principals: els factors intrínsecs, relacionats amb el mateix esportista i els extrínsecs, relacionats amb aspectes externs a la persona. és important tenir en compte que entre els factors intrínsecs, els aspectes genètics, la raça, el gènere i l’antropometria són variables no modificables, però que s’han de considerar per estimar el grau de risc i establir els programes de prevenció més adients per a cada cas. Aquests factors són molt rellevants en esports professionals, perquè trobem esportistes amb races, procedències, costums i bagatges esportius molt diversos. En l’estudi un dels factors extrínsecs al qual se li donarà major importància és a la càrrega d’entrenament. El basquetbol és un esport intermitent amb accions curtes i intenses, normalment inferiors a 3 segons, amb períodes més llargs d’activitat moderada i de recuperació. En aquest context, la càrrega d’entrenament és un element clau, una variable que gestionada de forma adequada, ajuda a obtenir la resposta d’entrenament desitjada però que aplicada sobre els esportistes sense tenir en compte els seus processos d’adaptació individuals provoca potencialment moltes lesions esportives. Per limitar aquesta incidència negativa, podem monitorar o controlar la càrrega d’entrenament. Aquest control té com a objectiu optimitzar el procés d’entrenament, facilitant la presa de decisions del cos tècnic i la reducció de factors de risc de lesió. La càrrega d’entrenament en esport d’alta competició es defineix com la suma de la càrrega externa (CE) i la càrrega interna (CI). El terme “càrrega externa” es refereix a qualsevol estímul extern aplicat a l’esportista que dóna com a resultat respostes fisiològiques i psicològiques diferents en cada individu, després d’una interacció amb altres factors biològics i ambientals. La resposta individual a aquesta interacció amb estressors biològics imposats sobre l’esportista durant l’entrenament i la competició es coneix com a “càrrega interna”. Un adequat monitoratge dels esportistes ha de permetre definir la possible relació entre càrrega i el risc de lesions. El control i l’anàlisi precisa tant de les càrregues esportives com de les no esportives també pot ser un element de vital importància per controlar el rendiment dels esportistes i el seu benestar emocional. El monitoratge de l’entrenament pot també augmentar la comprensió de les respostes d’entrenament, revelar moments d’alta fatiga i detectar necessitats de recuperació, així com retroalimentar la planificació esportiva, ajudant a la presa de decisions en els programes d’entrenament. El control de la càrrega és un element d’importància també gestionant els recursos humans per adaptar-se als calendaris de competició, així com per assegurar nivells terapèutics de càrrega que minimitzin el risc de lesions i malalties. El present projecte vol desenvolupar un sistema de vigilància de les lesions esportives aplicable a jugadors professionals, però també al basquetbol de formació implementant-lo en els equips del Bàsquet Manresa. L’objectiu final seria desenvolupar algoritmes específics de prevenció, així com metodologies que permetin mitjançant processos d’inferència objectivar millor quines són les variables de càrrega interna i externa que condicionen més la fatiga i l’aparició de lesions múscul-esquelètiques. Els processos de disponibilitat dels jugadors (“readiness”) així com els mitjans de recuperació de les càrregues que predisposen millor a aquesta recuperació també serien objecte d’estudi en el present projecte. L’impacte de les lesions en l’esport professional, tant econòmic com esportiu, i les conseqüències per la salut pública de les lesions produïdes en l’esport de formació ens impulsen a voler conèixer millor com apareixen i com hem de prevenir aquestes patologies, especialment greus en el cas de les lesions de sobreús que, per una altra banda, són les que el coneixement científic amb alta evidència ha identificat com a evitables en un major percentatge de casos. Els coneixements obtinguts en un entorn com el Bàsquet Manresa per les seves condicions (nombre d’esportistes, condicions de treball, equipaments) han de poder ser extrapolables a població general que practiqui basquetbol, el segon esport d’equip a Espanya en nombre de llicències federatives. Les potencials troballes derivades del projecte poden tenir important repercussió en la salut comunitària, i especialment en la dels/les joves esportistes del nostre país.
